Pisos al barri del Poble-sec de Barcelona (ACN/Blanca Blay)
Pisos al barri del Poble-sec de Barcelona (ACN/Blanca Blay)

Gairebé 4 de cada 10 pisos de lloguer a Barcelona són de grans propietaris

Un 36,1% estan en mans de grans tenidors i el 51,4% del total són de persones que tenen més de tres habitatges a la ciutat

RedaccióActualitzat

A la ciutat de Barcelona hi ha 290.416 habitatges principals de lloguer habitual i un 36,1% (104.500 pisos) estarien en mans de grans tenidors, sobretot empreses i també persones físiques que tenen més de deu habitatges. Seria un 37% si també es tenen en compte els apartaments turístics i altres.

Les dades surten d'un estudi de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB), que s'ha fet creuant diverses dades oficials, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Català del Sòl (Incasòl).

L'informe també destaca que més la meitat del parc de lloguer, un 51,4%, són de propietaris que tenen més de tres habitatges a la ciutat.

Aquesta concentració afecta els preus més que si fossin petits propietaris perquè "són empreses que tenen capacitat de moure el mercat i d'incidir", com ha dit la regidora d'Habitatge, Lucía Martín. Els grans tenidors que són persones jurídiques suposen el 77,3% dels habitatges.

La regidora i la presidenta de l'Observatori, Carme Trilla, coincideixen que cal regular el preu dels lloguers en tots els casos i no segons el nombre de pisos del propietari, com preveu el projecte de llei estatal.

Poc lloguer públic

En canvi, els pisos de titularitat pública del parc de lloguer a la ciutat només representen el 4,4%. Les administracions públiques són propietàries de 12.893 habitatges.

Tenen més pes als barris més perifèrics i a part del districte de Ciutat Vella. Destaquen, amb més del 20% del total d'habitatges, els barris de Can Peguera, Torre Baró, Vallbona i Baró de Viver.

El lloguer, a l'alça

Carme Trilla ha explicat que durant el segle XX es va anar perdent el parc de lloguer a la ciutat de Barcelona i va arribar a situar-se per sota del 30% del total d'habitatge, tot i ser un dels percentatges més alts d'Espanya.

Però des de llavors, el mercat de lloguer s'ha anat recuperant i ha crescut molt en els últims deu anys, entre el 2011 i el 2021. "És una xifra que destaca molt respecte als parcs del voltant i l'època més recent", ha conclòs.


Crítiques dels promotors

D'altra banda, en la presentació d'un altre estudi, els promotors immobiliaris i Foment del Treball han qualificat de "fracàs estrepitós" la norma urbanística de Barcelona que obliga a destinar el 30% de la superfície dels edificis residencials a habitatge social.

El president de l'APCE, Xavier Vilajoana, assegura que mesures com aquesta estan paralitzant la construcció i que, en els quatre anys que porta en vigor, només ha aconseguit generar 52 pisos, un ritme "totalment insuficient" per cobrir les necessitats d'habitatge social.

La norma obliga els promotors a destinar a habitatges protegits el 30% dels pisos nous de les promocions residencials de més de 600 metres quadrats de sostre construït o per construir.

Vilajoana s'ha queixat que el consistori posés el focus en les promocions privades i no s'hagi dedicat a mobilitzar sòl públic per construir habitatge social. Ha recordat que els ajuntaments i les diputacions són els tenidors del sòl, que ara només l'11% dels habitatges que es construeixen a Catalunya són socials i que el parc actual no arriba a l'1,5% "enfront del 10%, el 15% i fins i tot el 25% d'altres països europeus".

 

ARXIVAT A:
Habitatge
Anar al contingut