Explosió d'assassinats masclistes: "El sistema de protecció no funciona"

Una situació que, segons veus expertes, s'explica perquè amb el desconfinament els agressors perden el "control absolut" sobre les seves víctimes

RedaccióActualitzat

Aquesta ha estat una setmana dramàtica pel que fa la violència masclista: 6 víctimes en només set dies. Aquesta matinada de diumenge, a Saragossa, un home ha assassinat la seva parella i s'ha intentat suïcidar llançant-se des d'un cinquè pis.

Uns fets que ha portat la ministra d'Igualtat, Irene Montero, a convocar d'urgència el pacte d'estat contra la violència de gènere i analitzar què està fallant en les eines i protocols actuals.

De fet, algunes de les víctimes d'aquesta setmana havien denunciat el seu agressor. Dilluns, un home va assassinar una dona embarassada i el seu fill de set anys a Sa Pobla, a Mallorca.

Dimarts van aparèixer els cossos d'una dona a Creixell i una altra a Corbera de Llobregat en menys de 24 hores. Dijous a la matinada, a Astúries, una altra dona va ser assassinada per la seva parella.

Si es confirma aquest últim cas, ja serien 1.092 les dones assassinades per les seves parelles i exparelles des del 2003, que és quan es comptabilitzen aquests crims oficialment a l'estat espanyol. Amb el que portem d'any 2021, hi ha hagut 28 feminicidis.

1.092 és la xifra de les dones assassinades des del 2003


"La normalitat són els feminicidis"

La psicòloga especialitzada en violències masclistes Alba Alfageme ha valorat en una entrevista al 324 el context d'aquests assassinats. Segons explica, el retorn a la normalitat també implica "dissortadament" que hi hagi feminicidis: "Durant el confinament, els agressors creien tenir el control absolut sobre les dones i no els calia exercir violència. Quan es torna a obrir la vida i les dones prenen decisions, ells senten que perden el control i exerceixen la violència". El 2020, hi va haver 83 feminicidis i assassinats masclistes; el 2019, van ser 106.

L'especialista i professora de la UB també apunta que la crisi social i econòmica que colpeja moltes famílies afegeix més complexitat als contextos de violència.

"L'explosió de casos també s'explica per l'efecte repetició que reforça les conductes dels agressors. Hem d'estar amatents perquè les situacions són realment de risc, algunes dones tenien una ordre d'allunyament i el sistema que les ha de protegir no funciona."

"Durant les restriccions i el confinament, els agressors tenien la concepció de tenir control absolut sobre les dones i no els calia exercir violència" (Juan Manuel Serrano Arce / Europa Press)


L'efecte Rocío Carrasco

Les trucades al servei d'atenció a dones que pateixen violència masclista es van disparar un 61% a Catalunya a finals de març, coincidint amb l'emissió de l'entrevista en què Rocío Carrasco va fer públic els maltractaments a què la va sotmetre el seu exmarit.

Segons les especialistes, els testimonis de dones supervivents tenen un impacte "positiu" a l'hora de fer visible la violència masclista de les dones que n'han patit.

Alfageme, a més, diu que són importants perquè "evidencien que les violències són transversals, no entenen de condició econòmica i social, i fan emergir les violències que no són tan visibles".

I també juguen un paper clau per a les persones de l'entorn de la víctima, que són coneixedores de la situació de violència i tenen un rol important perquè això acabi.

 

La violència de segon ordre

La modificació de la llei de violència masclista que va aprovar el Parlament de Catalunya al desembre va incloure una nova tipologia: la violència de segon ordre, és a dir, la violència que s'exerceix sobre les persones que protegeixen una supervivent de violència masclista.

Això la converteix en una llei pionera però el PP hi ha posat un recurs al Tribunal Constitucional per invasió de competències.

Alfageme diu que cal posar accent en la violència de segon ordre perquè "és molt important l'entorn d'una víctima".

D'acord amb un estudi de la Universitat de Girona, el 68% de les persones coneixen algun cas de violència masclista, però quatre de cada deu, decideixen no ajudar la víctima per por de represàlies. "Realment, les institucions no saben oferir les garanties i hem de repensar estratègies per protegir la xarxa de suport d'una víctima".

Quatre de cada deu persones decideixen no ajudar la víctima per por de represàlies (Alberto Ortega / Europa Press)

I és que, segons la psicòloga, la por a l'agressor però també la por de quedar-se aïllades fa que només un 30% de les dones denunciïn la violència en la parella.

"Realment, les institucions no saben oferir les garanties i hem de repensar estratègies per protegir la xarxa de suport d'una víctima."

Alfageme espera que el recurs del PP no prosperi perquè, afirma, serà un "cop molt dur" en la lluita contra les violències. Demana desplegar la llei de forma urgent i més recursos per a les supervivents: "No valen recursos d'urgència, si no a mitjà i llarg termini, aquestes dones necessiten un projecte de vida", conclou.

 

ARXIVAT A:
Masclisme Violència masclista
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut