Experts alerten que el sistema no estava preparat per a l'anul·lació de la "doctrina Parot"
La posada en llibertat de presos per l'anul·lació de la "doctrina Parot" no només provoca alarma en sectors de la població. També suscita preocupació entre criminòlegs i juristes, que troben a faltar el pas previ per a la llibertat condicional i adverteixen de les dificultats legals per mantenir la vigilància sobre aquestes persones, que a efectes legals són lliures del tot.
Experts alerten que el sistema no estava preparat per a l'anul·lació de la "doctrina Parot"
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Barcelona

Experts alerten que el sistema no estava preparat per a l'anul·lació de la "doctrina Parot"

La posada en llibertat de presos per l'anul·lació de la "doctrina Parot" no només provoca alarma en sectors de la població. També suscita preocupació entre criminòlegs i juristes, que troben a faltar el pas previ per a la llibertat condicional i adverteixen de les dificultats legals per mantenir la vigilància sobre aquestes persones, que a efectes legals són lliures del tot.

TV3Actualitzat

La derogació de la "doctrina Parot" ha deixat en llibertat d'un dia per l'altre presos que no trepitjaven el carrer des de feia anys. És el cas de Miguel Ricart, l'assassí de les nenes d'Alcàsser. De la nit al dia, ha passat d'haver de complir 170 anys de presó a quedar en llibertat. Això ha fet que no s'hagi pogut treballar amb ell perquè es vagin adaptant al nou entorn. Miguel Ricart no ha estat en llibertat condicional; un procés de transició que el vinculés amb familiars o amb una comunitat. Una etapa clau, als ulls dels criminòlegs, per a la reinserció i per reduir el risc de reincidència.

A més, l'aplicació de la "doctrina Parot" no donava a aquests reclusos esperances de sortir en llibertat fins al cap de molts anys. Segons els criminòlegs, això els desmotivava per acollir-se a programes de tractament dins la presó. Sense aquests tractaments no es pot valorar el risc real que presenten. En el cas de Ricart, no s'ha sotmès a cap tractament durant els gairebé vint anys que ha estat a la presó. Per tant, per una banda, no ha treballat per corregir l'agressivitat i, per l'altra, no se sap què el motiva a delinquir ni el risc real de reincidència que té.

Els agressors sexuals en sèrie sàdics tenen una alta probabilitat de tornar a delinquir tot i saber que seran els primers sospitosos i la vigilància policial fa de barrera de contenció. A més, segons el psicòleg Miguel Ángel Soria, a la presó han après a esperar-se i es pot pensar que no actuaran immediatament.

Seguiments polèmics

La sortida al carrer d'aquests presos, que en alguns casos el mateix sistema penitenciari reconeix que no estan rehabilitats, genera alarma social. Per pal·liar-la i tenir-los sota control, la Fiscalia ha demanat que se'ls faci un seguiment policial no invasiu però els juristes alerten que aquesta vigilància pot entrar en contradicció amb la llei. Es podria estar cometent un delicte de coaccions.

Hi ha un altre tipus de seguiment, per part d'ajuntaments i programes de televisió, que segons Mirentxu Corcoi, catedràtica de Dret Penal de la UB, són delictes contra l'honor i la pròpia imatge.

Víctimes insegures

Les víctimes de delictes violents tenen un trastorn per estrès posttraumàtic que sol requerir tractament durant molt temps. Els psicòlegs constaten que, encara que ja hagin passat anys des que van patir l'atac o la violació, saber que els seus agressors surten de la presó els reactiva la por i l'angoixa inicials i empitjoren, tot i que és molt improbable que tornin a ser víctimes del mateix agressor.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut