Etiòpia i Tigre acorden aturar una guerra que ha causat milers de morts en dos anys

El govern d'Etiòpia i els rebels de la regió de Tigre, al nord del país, han segellat un esperançador acord per posar fi a dos anys de guerra que ha provocat milers de morts i dos milions de desplaçats.

Els seus representants, reunits a Pretòria, a Sud-àfrica, s'han assegut a la mateixa taula per signar i intercanviar-se el document amb què comprometen les seves forces a deixar de matar-se.

Segons el text, els bàndols es posen d'acord per "aturar les hostilitats permanentment" i "desarmar-se de manera coordinada i sistemàtica".

Acord ràpid, malgrat que hi havia poques expectatives

No s'han filtrat els detalls i en què consisteix exactament aquest desarmament, però, per la rebuda que ha tingut i les declaracions dels protagonistes, els mediadors i els observadors, fa pensar que estaríem davant d'una gran notícia per a la Banya d'Àfrica.

A més, pocs s'esperaven que arribaria tan aviat, ja que les negociacions van començar fa només una setmana a Pretòria i no hi havia gaires expectatives.

L'exitosa mediació ha estat obra de la Unió Africana, no pas de l'ONU o potències d'altres continents, i l'home que les ha liderat, l'expresident de Nigèria Olesegun Obasanjo, ha demanat paciència:

"Aquest moment no és la fi del procés de pau, sinó el seu inici. La implamentació de l'acord firmat aquí és vital perquè el procés de pau tingui èxit."

Un forat negre informatiu on no hi arribava l'ajuda humanitària

El document signat és una entesa formal per aturar la guerra i les parts també es comprometen, molt important, a permetre l'accés immediat d'ajuda humanitària.

La negociació de la pau va per a llarg, però a Pretòria s'ha fet un pas fonamental per acabar amb un dels pitjors conflictes del moment, amb una crisi humanitària gravíssima provocada per l'agressivitat dels contendents.

Ho ha agreujat sobretot la negativa reiterada del govern etíop a deixar passar els camions amb ajuda humanitària així com la premsa perquè pogués informar del que hi passava.

Durant dos anys, Tigre ha estat un forat negre informatiu, sense periodistes, observadors o ONG que poguessin veure i explicar què hi passava.

Crims contra la humanitat i violacions sexuals "a un nivell aclaparador"

Fins la setmana passada, quan a la seu de l'ONU a Nova York és va presentar un informe demolidor de Steven Ratner, comissionat pels Drets Humans que ha estat investigant el conflicte a Etiòpia:

"Hem trobat que s'han comès crims contra la humanitat impedint l'arribada de menjar, medicines i serveis bàsics de forma sistemàtica i també s'han comès crims de guerra perquè s'ha utilitzat la fam com a arma de guerra."

L'informe també denuncia violacions sexuals a un "nivell aclaparador" i descartava, per ara, que hi hagués prou proves per parlar de genocidi.

Els tigrenys, una minoria que va dominar Etiòpia durant tres dècades

Tigre és un dels 10 estats semiautònoms que formen la federació etíop, on viu la influent minoria tigrenya que va dominar amb mà de ferro el país durant 27 anys, fins que es va sentir arraconada el 2018 amb l'arribada al poder d'Abyi Ahmed Ali.

Aquest és un president d'una altra ètnia, la oromo, favorable a fer reformes i democratitzar el país, i que va aconseguir fer la pau amb Eritrea, enemic tradicional dels seus veïns tigrenys, fet que el va fer mereixedor del Premi Nobel de la Pau.

És confús l'origen de l'esclat de violència, ara fa just dos anys, però els rebels van voler tirar endavant unes eleccions regionals contra el criteri d'Addis Abeba i haurien atacat dues bases de l'exèrcit el novembre del 2020, fet que els tigrenys neguen.

Els incidents van provocar la reacció fulminant del govern etíop, que va enviar l'exèrcit a la regió i va donar el tret de sortida a la guerra, dos anys d'enfrontament i violència que, al marge d'arruïnar la vida de milions de persones, ha minat la reputació prèvia d'Abyi Ahmed.

A més, la guerra no ha servit per decantar l'equilibri de forces clarament en favor d'un dels dos bàndols: el govern etíop no ha aconseguit doblegar del tot els rebels ni aquests derrocar el govern o expandir els seus dominis.

Tots hi han perdut, la pressió exterior cada cop era més forta i per què seguir una guerra extenuant si no tens la possibilitat de guanyar-la aviat. D'aquí l'acord de treva indefinida firmat aquest dimecres a Pretòria. El dubte és si durarà un temps o per sempre.