Els avenços mèdics disruptius del 2023: obesitat, Alzheimer i bronquiolitis

El 2023 ha deixat avenços mèdics importants. El més simbòlic de tots: el mes de maig l'Organització Mundial de la Salut va declarar oficialment el final de l'emergència de salut pública internacional per la covid.

I a l'estiu, a Espanya s'acordava eliminar definitivament el símbol més visible de la pandèmia: s'acabava l'obligatorietat de la mascareta en centres sanitaris, farmàcies i residències.

Després d'anys que les principals novetats estaven vinculades al SARS-CoV-2, aquest any hi ha hagut avenços en altres àmbits. N'expliquem alguns dels més importants.

Un medicament contra l'obesitat

Per primera vegada a la història, una família de medicaments s'ha demostrat eficaç contra l'obesitat. És l'avenç mèdic de l'any destacat per revistes especialitzades, com "Science".

Són els fàrmacs anomenats "anàlegs del GLP-1", perquè simulen l'acció d'aquesta hormona. Inicialment, es van desenvolupar per a la diabetis, però s'ha comprovat que també protegeixen de malalties cardiovasculars i renals i, a més, aconsegueixen una pèrdua de pes important.

El més conegut és l'Ozempic. Ara ja n'hi ha d'altres exclusivament orientats a l'obesitat -són similars als primers, però amb dosis dels principis actius diferents.

Tot i que tenen un preu elevat, el consum de tots ells s'ha disparat, per les altes taxes d'obesitat que hi ha al món --especialment als Estats Units-- i també perquè el seu ús per aprimar-se s'ha banalitzat a les xarxes socials.

El que també s'han disparat són els beneficis de la farmacèutica que el produeix, la danesa Novo Nordisk, que ja està construint noves plantes de fabricació perquè no dona l'abast a satisfer la gran demanda que hi ha.

El problema més gran el tenen els pacients diabètics per a qui anaven dirigits inicialment. A Espanya, la Sanitat Pública només finança l'Ozempic per a pacients amb diabetis que també tenen obesitat, que ara tenen greus problemes per trobar-lo a les farmàcies.

Antonio Pérez, endocrí de l'Hospital de Sant pau i president de la Societat Espanyola de Diabetis: "No trobarem una altra alternativa adequada per substituir-lo, per tant, la conseqüència és que serà un pacient que probablement no estarà igual de ben controlat que prèviament."

Tractaments que ataquen la causa de l'Alzheimer

Per primer cop des que es va descobrir l'Alzheimer, fa més de 100 anys, han aparegut tractaments que ataquen la causa de la malaltia. Eliminen les plaques de la proteïna beta-amiloide que en aquesta malaltia neurodegenerativa s'acumulen en el cervell.

La millora, a la pràctica, és molt relativa i no estan exempts de reticències, ja que poden tenir efectes secundaris greus, com hemorràgies.

També presenten grans reptes per a la sostenibilitat dels sistemes sanitaris perquè hi ha molts pacients i són tractaments que s'han d'administrar als hospitals.

Encara no s'han aprovat a Europa, però, malgrat tot, els especialistes en Alzheimer reben la seva arribada amb gran optimisme.

Marc Suárez-Calvet, és neuròleg de la Fundació Pasqual Maragall: "No són perfectes, no són ideals i no seran els millors, segur que en sortiran de millors, però són els primers que tenim."

Virus Respiratori Sincicial

Un anticòs contra el virus respiratori sincicial, el que causa la majoria de bronquiolitis i pneumònies en nens molt petits, ha representat un canvi de paradigma absolut aquests mesos de fred. Espanya és dels primers països que l'administren, la des d'aquesta primera temporada a partir de l'aprovació.

S'immunitzen els nadons per sota els sis mesos perquè són els que tenen un alt risc de fer infeccions greus que poden arribar a causar-los insuficiència respiratòria.

Els resultats no s'han fet esperar i, per primer cop, els centres sanitaris pediàtrics no s'han saturat per aquesta causa i, de fet, els ingressos tant a planta com a l'UCI han caigut en picat.

Joan Balcells, cap de l'UCI pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron, recorda que cada any unes quantes famílies "passaven amb el seu nadó de menys d'un mes de vida el Nadal i el Cap d'Any amb nosaltres".

"Aquesta any la preisió és que això li passi a ningú o a quasi ningú"

Tractaments amb edició genètica

El 2023 s'ha aprovat el primer medicament fet amb edició genètica de la història. Utilitza la tècnica CRISPR-Cas9, que el 2020 va ser reconeguda amb el Premi Nobel de Química.

És un exemple de com la recerca bàsica, amb els anys, arriba a la pràctica mèdica. El tractament aprovat en aquest cas serveix per tractar dues patologies de la sang que poden ser mortals: la malaltia per cèl·lules falciformes greu i la beta-talassèmia depenent de transfusió.

El problema és que és un dels medicaments més cars del món: el preu als Estats Units supera els 2 milions de dòlars per pacient.

L'edició genètica és un camp en expansió, on s'està fent molta recerca i, previsiblement, els pròxims anys hi haurà més notícies en aquest sentit.