Eleccions autonòmiques: el PSOE guanya però la dreta suma en algunes comunitats

Eleccions autonòmiques: el PSOE guanya però la dreta suma en algunes comunitats

Els socialistes guanyen a totes les comunitats menys a Cantàbria i Navarra i PP, Ciutadans i Vox sumen a la Comunitat de Madrid, Castella i Lleó, Múrcia, Ceuta i Melilla

Lluís FreixesActualitzat

Els socialistes han tenyit de vermell el mapa electoral de les eleccions autonòmiques de 2019 i s'han convertit en la força més votada a totes les comunitats menys a Cantàbria, Navarra, Ceuta i Melilla.

La segona volta de les eleccions generals del 28 d'abril té un resultat similar: el PSOE s'imposa amb força, el PP retrocedeix, Ciutadans puja, Podem baixa i Vox entra als parlaments autonòmics de Madrid, Múrcia, Balears, Astúries, Cantàbria i Aragó.

 

 

Comunitat de Madrid: la dreta reté el seu feu

Des de 1995 que l'esquerra no guanyava les eleccions a la Comunitat de Madrid però la victòria, històrica, té un regust amarg. Si bé el PSOE ha desbancat un PP castigat per la corrupció i els escàndols de Cristina Cifuentes, els 38 diputats d'Ángel Gabilondo no han sigut suficients. Isabel Ayuso obté 30 escons, el pitjor resultat de la candidatura popular a l'Assemblea, però suma més que les esquerres amb els 26 representants de Ciutadans i els 11 de Vox.

L'altra incògnita de la nit era la força amb què entra a l'Assemblea el partit d'Errejón i Carmena, Més Madrid, que guanyaria la partida a Unides Podem-IU-Madrid en Pie. Els d'Errejón han obtingut 20 escons i els d'Iglesias, 7. 

El CIS donava per fet que l'extrema dreta entraria a la Comunitat. Rocío Monasterio, candidata per Vox la Comunitat, obté 11 escons, i el PP necessitaria reeditar un pacte a l'andalusa per retenir el poder a l'Assemblea de Madrid.

 

 

 

A les Illes Balears guanya Armengol i el PP s'enfonsa

 

 

Els socialistes de Francina Armengol podrien reeditar el pacte d'esquerres amb què han governat les Illes els darrers quatre anys. PSIB-PSOE (18 escons) Podem (6 escons) i els ecosobiranistes de Més (6 escons) retindrien la majoria absoluta, fixada en 30 escons. Malgrat la patacada de Bauzá (PP) l'any 2015, en què va passar de 35 a 20 escons, aquesta seria la primera vegada que el Partit Popular Balear, que ara lidera Biel Company, perd les eleccions autonòmiques.

El PP, doncs, cau fins als 16 parlamentaris però resistiria sobradament com a segona força tot i l'espectacular ascens de Ciutadans, que passaria de 2 a 6 escons.

Proposta per les Illes, PI, tampoc seria decisiu en aquesta legislatura. Els liberals regionalistes de centredreta obtindrien 3 parlamentaris i l'extrema dreta aconseguiria entrar al Parlament amb 3 representants.

 

A l'Aragó, frec a frec entre dreta i esquerra

El candidat socialista a l'Aragó, Javier Lambán, obté 24 escons i la investidura d'un president no està gens clara. Podria ser una aliança d'esquerres amb Podem (5), Esquerra Unida (1) i la Chunta Aragonesista (3) o bé un pacte entre les dretes: El PP té 16 escons; Ciutadans, 11 (en tenia només 5) i Vox se n'emporta 3. Així doncs, serà el Partit Aragonès (3) qui decideixi si hi haurà govern de dretes o govern d'esquerres.

 

Astúries seguiria apostant per les esquerres

El Principat és un feu històric dels socialistes i Adrià Barbón, el successor de Javier Fernández –enfrontat amb Pedro Sánchez– guanya les eleccions a la Junta General del Principat d'Astúries. El FSA-PSOE obté 20 diputats i reté la majoria amb els vots de Podem i Esquerra Unida. La suma dels populars (10), Ciutadans (5), FAC (2) i Vox, que s'estrena al Parlament amb 2 representants, es queda amb només 19 dels 45 membres de l'hemicicle.

 

A les Canàries, els socialistes són els més votats

Dotze anys després, el PSOE torna a ser la força més votada a les Canàries. El candidat socialista, Ángel Víctor Torres, obté 25 diputats i s'imposa a Coalició Canària (20) i el seu líder, Fernando Clavijo, actual president canari.

Els socialistes podrien formar govern amb els seus socis d'esquerres: Agrupació Socialista Gomera (3), Podem (4) i Nova Canàries (5). El PP es quedaria amb 11 diputats i Ciutadans amb 2. Finalment, Vox no entraria al Parlament de Santa Cruz de Tenerife.

 

El candidat de Coalició Canària i president del govern de Canàries, Fernando Clavijo (Efe Cristóbal García)

 

Cantàbria, territori de Revilla

El Partit Regionalista de Cantàbria supera per primera vegada el PP i el PSOE i Miguel Ángel Revilla podria governar quatre anys més amb 14 representants i el suport dels 7 diputats socialistes.

Al Parlament de Cantàbria s'hi seurien també representats del PP (9) , Ciutadans (3) i, per primera vegada, de Vox (3). Podem perdria els 2 diputats que tenia i es quedaria fora del parlament.

 

A Castella i Lleó, el PSOE posaria fi a 32 anys de PP però guanya la dreta

Les tres de dretes sumen. El CIS pronosticava que, per primer cop en 32 anys, el PP podia perdre el seu feu més fidel, però no ha sigut del tot així. Els socialistes de Javier Tudanca han sigut la força més votada a Castella i Lleó, amb 35 escons, i el PP perdria en el seu feu històric i es quedaria amb 30 escons dels 42 que tenia. Pugen Ciutadans (12) i Vox es queda fora de l'hemicicle.

 

Castella-la Manxa, majoria absoluta del PSOE

L'actual president, Emiliano García-Page, obté majoria absoluta en un parlament en què s'estrenen les dretes de Ciutadans i Vox. García-Page és un dels barons més influents del PSOE i en aquesta legislatura no dependria dels parlamentaris de Podem.

Tot i que fa quatre anys el PP va ser el partit més votat, els socialistes només han perdut el bastió manxec quan va governar María Dolores de Cospedal.

 

 Emiliano García-Page podrà governar amb majoria absoluta i deixa de dependre de Podem (Efe/Ismael Herrero)

 

A Extremadura, Fernández Vara obté majoria absoluta

El duel entre l'actual president, el socialista Guillermo Fernández Vara, amb el popular José Antonio Monago se salda amb victòria del PSOE.

Fernández Vara obté majoria absoluta, fixada en 33 escons, i podrà governar amb comoditat sense el suport de Podem, que obtindria 4 escons. El PP lideraria l'oposició amb 18 escons i els seguiria Ciutadans, que aconsegueix 8 representants i Vox, que es queda fora de l'hemicicle.

 

La Rioja, de popular a socialista

A la comunitat uniprovincial de La Rioja, que sol estar en mans del Partit Popular, hi haurà canvi de govern. Els socialistes, amb 15 diputats, podrien governar amb el suport dels 2 de Podem.

El PP perd, doncs, La Rioja, i recula en favor de Ciutadans. Els partits de dreta aconsegueixen 12 i 4 diputats respectivament i Vox no obtindria cap dels 33 representants en joc.

 

Múrcia, guanya el PSOE però la dreta suma

A la regió de Múrcia, per primer cop en 24 anys, el PSOE ha guanyat el PP en una Assemblea del tot atomitzada però el PP podria governar amb 16 representats i el suport de Ciutadans i Vox. Al Parlament hi entren Podem amb 2 representants; Ciutadans, que aconsegueix 6 diputats (en tenia 4) i Vox, que rendibilitza el discurs antiimigració i entra amb força (5 escons).

 

Navarra, la dreta guanyaria però sense poder governar

Ciutadans, PP i UPN han repetit, amb èxit relatiu, la coalició electoral per frenar les formacions d'esquerres i abertzales, Navarra Suma. Tot i que Na+ és el partit més votat, les dretes es quedarien amb 19 diputats, a 7 de la majoria absoluta.

Darrere de Navarra Suma quedarien els socialistes del PSN (11), el partit de l'actual presidenta Uxue Barkos, Geroa Bai (9), EH Bildu (8), Podem (2) i Izquierda-Ezkerra (1).

La coalició d'esquerres amb abertzales podria tenir majoria per governar, sempre que els socialistes, com a segona força, no encapçalin un govern sense el suport de Bildu o facilitin una alternativa presidida de nou per Barkos.

 

A Ceuta i Melilla, pacte a l'andalusa

El PP s'imposa a les eleccions a la ciutat autònoma de Melilla. Malgrat no obtenir la majoria absoluta, podria optar per un pacte a l'andalusa, sumant els 2 representants de Ciutadans i el diputat de Vox, que entra en aquests comicis. Coalició per Melilla es quedaria amb 8 representants i 4 n'obtindria el PSOE.

A Ceuta també guanya el PP però perd la majoria que tenia des de feia 20 anys. Els populars han guanyat les eleccions a Ceuta i obtindrien 9 representants, però en perden 4, així que dependrà de Vox, que entra amb força a la ciutat autònoma amb 6 escons i que seria clau per arribar a la majoria absoluta (13 escons). El PSOE puja i es fa amb 7 seients (+3). El Moviment per la Dignitat i la Ciutadania de Ceuta en perd un dels que tenia i es queda amb 2 escons. La Coalició n'obté un i Ciutadans queda fora del parlament autònom.

ARXIVAT A:
Eleccions autonòmiques 26M
Anar al contingut