El teletreball, lluny de ser general: les raons que en frenen la implantació

Implantar el teletreball a les empreses no està resultant ni tan fàcil ni tan ràpid com alguns havien pensat i predit.

Un cop superada la urgència sanitària, la finalització de gran part de les restriccions i la majoria de la gent vacunada, moltes empreses i administracions havien marcat el setembre i l'octubre per reduir el teletreball i tornar a la presencialitat total o parcial.

Per això, empreses que havien tingut les seves instal·lacions a mig gas, amb plantes senceres tancades han iniciat la tornada gradual dels seus treballadors.

Però algunes, sobretot les grans i les més tecnològiques, comencen a pactar les condicions entre direcció i representants dels treballadors per definir com serà el teletreball postpandèmia, fixar les condicions de jornades i compensacions econòmiques i llavors adaptar tots els contractes dels que voluntàriament s'apuntin a fer teletreball. Són les exigències de la nova llei espanyola.

Ara bé, la necessitat d'adaptar-se a aquesta normativa arriba a les empreses en un moment complicat. Algunes encara es recuperen dels estralls econòmics i d'activitat que els ha comportat la crisi sanitària, altres no tenen les eines al dia per fer-ho i plantejar-se el teletreball se'ls fa costa amunt.

A més, com explica Pere Ejarque, responsable d'intermediació laboral a la patronal CECOT, a les petites i mitjanes empreses encara és més complicat. "Suposa un canvi organitzatiu que no sempre tothom està disposat a assumir", comenta.

Insisteix que no només és una qüestió de despeses, que no es pot passar de la nit al dia a implantar un sistema de teletreball estable i que això portarà més temps del que, en un principi, s'havia pensat.

Les oportunitats que ofereix el teletreball

De tota manera, hi ha empreses que veuen en el teletreball una oportunitat. Han aprofitat l'experiència viscuda per intentar mantenir aquesta fórmula i aprofitar la flexibilitat que ofereix, reduir els desplaçaments als treballadors i, fins i tot, incorporar treballadors o subcontractar serveis situats lluny de la seu.

Altres ho aprofitaran per reduir els espais d'oficines, deixar de pagar lloguers o optar treballar en espais compartits, els coneguts com coworkings.

Com es compensen les despeses per teletreball

De moment, pocs convenis generals i d'empresa recullen les regles del joc a aplicar. Un dels de referència és el conveni general de banca, d'aplicació a totes les entitats. I aquest marca les condicions a les que aspiren molts altres sectors.

Un dels punts més calents és la compensació de les despeses que tenen els treballadors a casa d'aigua, llum o contractes telefònics.

El conveni de banca marca 55 euros mensuals i moltes empreses asseguren que això els suposa un fre més a l'hora d'aplicar el teletreball.

Els sindicats asseguren que això és una excusa de mal pagador i que en molts casos el teletreball no superarà el 50 per cent de les jornades i que, per tant, llavors la compensació econòmica mensual és una despesa assumible. Ho explica Cristina Torre, responsable d'acció sindical de Comissions Obreres

"El que hem pactat en els convenis principals són entre 35 i 55 euros al mes en cas que fos tota la jornada en teletreball, per tant si anem a règims de 50 per cent de jornada seria la meitat i no hauria de ser una excusa per a les empreses.

Això sí, segons Torre, es mostren oberts a negociar sistemes de "flexibilitat" per aquells treballadors que vulguin treballar des de casa.

Asseguren que en algunes empreses han pactat que "es pugui treballar des de casa un o dos dies a la setmana i així les empreses se salten una mica la llei del teletreball".

Fórmules diferents, percentatges variables i acords a mida segons possibilitats i necessitats de l'empresa seran el dia a dia dels pròxims mesos i anys per acabar de definir com serà el teletreball del futur.