Escoltar reggaeton activa les àrees cerebrals del so i del moviment (Pixabay)

El reggaeton provoca més activitat cerebral que la música clàssica o l'electrònica

Activa zones del cervell que processen el so i el moviment relacionades amb malalties neurodegeneratives com el Parkinson, segons un estudi canari

Actualitzat
TEMA:
Ciència

El reggaeton activa més àrees cerebrals que altres músiques com la clàssica, la folk o l'electrònica. Segons un estudi que han fet investigadors canaris sobre l'activitat cerebral, el reggaeton no activa només la zona del cervell que processa els sons, sinó també les àrees del moviment. També activa l'àrea dels ganglis basals i obre la porta a noves investigacions en el camp de les malalties neurodegeneratives que afecten el moviment, com el Parkinson.

L'estudi sobre les reaccions cerebrals en escoltar diferentes estils de música forma part de la tesi doctoral del neurocirurgià Jesús Martín-Fernández, de l'Hospital Universitari Nuestra Señora de la Candelaria de Santa Cruz de Tenerife, que ha treballat amb els neurocientífics Iballa Burunat, Cristián Modroño, José Luis González-Mora i Julio Plata-Bellod.

 

Imatges de les àrees cerebrals que s'activen en funció dels estils de música (EFE/J.Martín-Fernández)


El projecte de Martín-Fernández va sorgir quan va plantejar al també neurocirurgià i neurocientífic Julio Plata --que li ha dirigit la tesi-- que volia fer-la lligant les seves dues passions: la música i el cervell. Segons explica Martín-Fernández, "la neurociència ha estat motiu de diversos estudis recentment però l'efecte de l'estil de música en l'activació de les regions cerebrals auditivomotores no s'ha explorat".

De Daddy Yankee a Vivaldi

Per fer la investigació van seleccionar 28 persones sense formació musical prèvia, amb gustos musicals variats i d'una mitjana de 26 anys. Primer se'ls van fer proves per analitzar la capacitat musical amb un test d'oïda, també la capacitat per discriminar melodies i de les frases rítmiques.

Després se'ls va sotmetre a una ressonància magnètica funcional mentre escoltaven músiques de diferents estils, cançons a les quals es va eleminar la lletra perquè "voliem estudiar de la manera més pura possible el processament de la música, i el llenguatge, a l'emprar altres vies neurals, podria mostrar-nos activació cerebral que no és específica de la música", explica el neurocirurgià.

Entre els clips musicals de reggaeton que es van utilitzar hi ha "Shaky", de Daddy Yankee, i "Ginza", de J Balvin; de música electrònica, "Passion", d'Alberto Feria, i "L'amour toujours", de Dzeko; de clàssica, se'ls va fer escoltar el "Concert en mi menor" de Vivaldi i el "Minuet dels aires en re", de Luis Cobiella, i també "folías" i malaguenyes del folklore canari.

Primer, els investigadors van analitzar el cervell de cada participant anatòmicament i després el senyal BOLD, que consisteix a veure quines àrees de cervell agafen oxigen i què és el que passa quan s'activen. Un programa informàtic mostrava amb diferents colors si s'activaven més o menys.

 

El reggaeton fa treballar més el cervell

El resultat va ser que el reggaeton era la música que activava més tant les àrees auditives del cervell, les que processen els sons, com també les àrees motores, que processen el moviment. La diferència més gran es veia en comparar amb la música clàssica, que activava menys aquestes zones. La música electrònica també va activar la regió motora però molt menys en comparació al regueton.

L'activació que provoca el reggaeton implica més regions cerebrals auditives i motores per processar la música i fa treballar més el cervell.
Segons Martín-Fernádez podria ser degut "a la generació d'un pols intern dins nostre en intentar endevinar quan ve el següent pols. És com si el reggaeton, amb aquest ritme peculiar i repetitiu, ens preparés per al moviment, per ballar només d'escoltar-lo".

Afegeix que el reggaeton no sempre fa servir acords més bàsics que altres estils com l'electrònica, però sí els fa servir d'una manera predictible a més de tenir un ritme que no varia al llarg de la cançó. La música clàssica, d'altra banda, és molt més complexa, amb molta més varietat tímbrica, melòdica i amb un ritme molt menys marcat i per tant, menys predictible.

Ganglis basals i Parkinson

Però la investigació va revelar una activitat sorprenent que portarà a pròximes investigacions en el camp de les malalties neurodegeneratives que afecten el moviment com el Parkinson.

"El que més ens va cridar l'atenció va ser que s'activava una regió primitiva del cervell: els ganglis basals", diu Martín-Fernández. "Són grups de neurones que estan en zones profundes del cervell i que s'encarreguen de modular la postura, de començar i acabar un moviment... a més d'estar involucrats en el sistema de recompensa o plaer", afegeix.

"En aquests ganglis basals es troba l'origen d'algunes malalties degeneratives, com el Parkinson, entre altres, en què hi ha una degeneració progressiva d'alguns d'ells que causa una disminució de la dopamina (substància involucrada en el moviment, plaer...) i que en última instància produeix, entre altres, alteració del moviment."

Amb aquests resultats, Martín-Fernández veu que "s'obre una porta a investigar més" tant sobre la música i el seu processament global en el cervell com per veure com afecta aquest mateix experiment pacients amb malalties neurodegeneratives com el Parkinson. Destaca que aquest estudi és el primer en la literatura científica que compara el reggaeton i la música clàssica i que per això cal esperar a continuar la investigació.

ARXIVAT A:
Ciència Música
Anar al contingut