El pa pot ajudar a restaurar l'equilibri de la microbiota intestinal segons com s'elabora

El pa, segons com s'elabori, pot tenir un efecte beneficiós per a pacients amb malaltia inflamatòria intestinal.

Així ho conclou un estudi fet pel grup de Malalties Digestives i Microbiota de l'IDIBGI (Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta) que lidera el doctor Xavier Aldeguer. La recerca s'ha publicat a la revista Frontiers in Microbiology.

Segons els autors, actualment no hi ha dubte de l'impacte que té la microbiota intestinal en les malalties inflamatòries intestinals, com la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa. Els prebiòtics són aliments que estimulen de forma selectiva el creixement de microorganismes presents en l'hoste, i per això aquest efecte de certs tipus de pa podria beneficar les persones amb aquests trastorns.

L'article descriu i compara el conjunt de bacteris i llevats presents en les masses produïdes en l'elaboració de pans preparats a partir de diferents farines, receptes i fermentacions. A més, s'avalua l'efecte in vitro que poden tenir aquests pans com a prebiòtics per tractar pacients amb malalties inflamatòries intestinals.

En l'estudi s'han analitzat dos tipus de pa elaborats per l'empresa Elias-Boulanger. Un era de massa blanca normal, fet amb farina refinada. Aquest pa es va fermentar durant dues hores.

L'altre era un pa de massa mare de farina no refinada molta amb molí de pedra. Es van fer dos tipus de pa, amb uns temps de fermentació de 48 i 72 hores.

La digestió es va fer al laboratori, imitant el procés natural. I es va barrejar amb femtes de pacients.

Més efectes amb la farina no refinada

Els resultats mostraven que els pans cuits augmentaven la producció d'àcids grassos de cadena curta, i això té un efecte antiinflamatori. També va fer augmentar la presència de certs tipus de bacteris que en aquest tipus de pacients es troben en menor quantitat.

Pels investigadors, aquests resultats indicarien un efecte prebiòtic del pa, que ajudaria a restaurar l'equilibri de la microbiota, i, en conseqüència, contribuiria a modular l'estat d'inflamació intestinal d'aquests pacients.

Els resultats van permetre veure que la diversitat i riquesa de bacteris eren més altes en el pa de fermentació curta respecte al de fermentació llarga i respecte a les masses mare crues que van servir d'inici del pa de llarga fermentació.

Tot i que falten mostres més àmplies i assaigs clínics, i una digestió no simulada al laboratori, el doctor Marc Llirós, investigador postdoctoral al grup de recerca de l'IDIBGI i un dels autors del treball, explica al 324.cat quines primeres conclusions es poden extreure sobre el tipus de pa:

"D'entrada, s'observa una major quantitat d'efectes prebiòtics en la farina no refinada, la de gra sencer, gràcies a la major quantitat d'àcids grassos de cadena curta detectats en les incubacions de les mostres de pa de llarga fermentació amb les femtes".

Però afegeix que s'han analitzat poques mostres i subratlla que "són dades preliminars i que permeten començar una nova recerca, que ja s'està fent":

"Amb els resultats es demostra que aquest és un camp per explorar, en el qual actualment existeixen molt poques línies de recerca".

En tot cas, apunta, l'estudi reforça la idea que "la ingesta de certs aliments universals, com ara el pa, produïts seguint unes receptes concretes i en unes determinades quantitats, podrien ser d'utilitat per ajudar a revertir el desequilibri de la microbiota intestinal present en les malalties inflamatòries intestinals".

Per la seva banda, Aleix Lluansí, estudiant de doctorat del mateix grup de recerca de l'IDIBGI i un altre dels autors del treball, explica que l'objectiu del treball "no és utilitzar el pa com a remei o tractament, sinó evidenciar-ne l'efecte beneficiós".

La recerca forma part d'un projecte dins del programa RETOS de Colaboración del Ministeri d'Economia. A més de l'IDIBGI i d'Elias-Boulanger, en el projecte hi participen l'IMIM i l'empresa GoogGut.

Un prebiòtic amb residus de l'elaboració de vi

Aquest últim és un spin-off sorgit de l'IDIBGI i la Universitat de Girona (UdG) i des de fa uns mesos pertany a HIPRA. Al març es van publicar els resultats d'un projecte que va impulsar i en què també hi ha van participar l'IDIBGI i la UdG.

Va aparèixer a la mateixa revista Frontiers i Microbiology i avaluava les propietats d'un nou prebiòtic desenvolupat per la companyia anomenat Previpect, elaborat a partir de fibra de raïm.

Segons l'estudi, el Previpect es podria utilitzar com a estratègia terapèutica per restaurar la microbiota intestinal i com a preventiu en persones sanes.

Un dels avantatges és que es produeix a partir de restes de la indústria vinícola. Cada any, a Europa, el processament de raïm per produir vi deixa 14,5 milions de tones d'aquest residu anomenat brisa.

La brisa, constituïda bàsicament per la pell i les llavors dels grans, conté diversos compostos amb activitat antioxidant que podrien tenir beneficis en la salut cardiovascular i en la prevenció d'alguns càncers, entre altres efectes.