El nou govern del Kirguizistan convoca eleccions per d'aquí a tres mesos després de la revolta

Geòrgia, Ucraïna... la història de processos revolucionaris en repúbliques exsoviètiques impulsats per l'oposició democràtica en no reconèixer els resultats electorals i considerar-los fraudulents es repeteix ara al Kirguizistan. Una multitud de kirguisos va culminar dies i dies de protesta assaltant el palau presidencial i obligant el cap d'estat, Askar Akàiev, a abandonar el poder després de quinze anys i fugir del país, segons l'agència russa Interfax, cap al Kazakhstan. Les protestes van esclatar després de la segona volta de les eleccions legislatives, celebrada el 13 de març. L'oposició va denunciar frau després d'aconseguir només 6 dels 75 escons del Parlament kirguís. Després de l'assalt, el Tribunal Suprem va anul·lar les eleccions per fraudulentes i va restablir l'antic Parlament com a legítim. La sala ha nomenat el líder de l'oposició, Kourmanbek Bakiev, com a president i primer ministre interí. D'altra banda, Ixengbai Kadirbekov, que fins ara havia presidit l'hemicicle dels kirguisos, ha estat nomenat nou cap d'estat. Una de les primeres decisions de Bakiev ha estat avançar les eleccions presidencials per d'aquí a tres mesos. Els comicis estaven previstos pel pròxim mes d'octubre i el derrocat president havia promès que no s'hi presentaria, una de les reivindicacions de l'oposició. El nou govern té com a primer objectiu restablir l'ordre després de la revolta, que ha provocat diversos aldarulls i saquejos. Tres persones han mort per pillatge i accidents i un centenar més han resultat ferides. L'exvicepresident Fèlix Kúlov, nomenat responsable dels òrgans de seguretat, ha fet una crida a la població a restablir la tranquil·litat i posar fi als saquejos. Kúlov va ser alliberat ahir per l'oposició després de passar dos anys empresonat. Rússia perd influència Geòrgia, Ucraïna, el Kirguizistan: Rússia va perdent peons i veu com els Estats Units i Europa posen el peu en la seva àrea d'influència. Ara, la pregunta que es fan molts és fins quan aguantarà Moscou sense provocar una crisi internacional. L'exemple del Kirguizistan es podria repetir al Turkmenistan, l'Uzbekistan i el Kazakhstan, les altres antigues repúbliques soviètiques del Turquestan. També tenen règims autoritaris i són molt riques en petroli i gas natural, que desperten la cobdícia de tothom. El dòmino democràtic dins l'antiga URSS podria traslladar-se, també, fins a Bielorússia, sotmesa a la duríssima dictadura d'Alexander Lukaixenko. És el més fidel dels aliats de Moscou. Però, per damunt de la sensació d'encerclament creixent, a Putin se li presenta un interrogant definitiu i molt més preocupant: el contagi democràtic pot arribar, algun dia, fins als carrers de Moscou?