Abu Agila Mohammad Masud, durant un judici a Trípoli, l'any 2014
Abu Agila Mohammad Masud, durant un judici a Trípoli, l'any 2014

El misteri de l'home darrere la bomba de Lockerbie, l'atemptat del 1988 amb 270 morts

34 anys després, el presumpte constructor de la bomba que va fer caure l'avió de Pan Am sobre Escòcia el 1988 acaba sent deportat des de Líbia en circumstàncies confuses i compareix davant la justícia dels EUA

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Xesco Reverter

Periodista de la secció d'Internacional de TV3

@xescoreverter
Actualitzat

Abu Agila Mohammad Masud era un agent dels serveis secrets del règim libi de Moammar al-Gaddafi. Durant tres dècades ha aconseguit evitar la justícia occidental per la seva suposada implicació en l'atemptat terrorista més greu de la història del Regne Unit i, fins l'11S, el més mortífer també dels EUA. Avui ja està detingut en una presó nord-americana. Aquesta és la seva història.

Cap al 1973, quan amb prou feines tenia 20 anys, Masud va entrar a formar part dels serveis secrets libis i es va convertir en un expert en fabricació d'explosius. Durant quatre dècades, va participar com a tècnic en diverses operacions a l'estranger, inclosa la preparació de la bomba per a un atemptat el 1986 contra la discoteca LaBelle del Berlín Occidental, freqüentada per nord-americans, i on van morir tres persones.

Als anys 80, la Líbia de Gaddafi estava en peu de guerra contra els països occidentals i els castigava amb accions terroristes.

La més greu va ser l'atemptat contra el vol de la companyia Pan Am 103 que el 21 de desembre del 1988 feia la ruta entre Londres i Nova York. Quan l'aparell portava 38 minuts a l'aire i sobrevolava Escòcia, va explotar i les restes es van precipitar sobre el petit poble de Lockerbie. Van morir les 259 persones que hi viatjaven i 11 veïns de Lockerbie. Fins al cap de dos anys no es va descobrir que havia estat una bomba la causant de l'explosió.

Restes de l'avió de la companyia Pan Am 103, estavellat a Lockerbie (Europa Press)

La investigació inicial de l'atemptat

El 1991, una macrooperació d'investigació anglo-nord-americana va servir per processar en absència dos agents libis, Abdelbaset al-Megrahi i Al Amin Khalifa Fhimah, per, presumptament, ser els autors de l'atemptat. Ells haurien col·locat una bomba camuflada dins d'una maleta que van facturar a Malta perquè, fent escala a Frankfurt, acabés a l'avió de Pan Am que volava el dia 22 de desembre de Londres a Nova York.

En aquella causa, el nom de l'home deportat recentment als EUA, Abu Agila Mohammad Masud, no apareixia enlloc. La investigació inicial parlava d'un sospitós anomenat Abu Agela Masud, però no se'l va poder identificar.

Durant quasi una dècada, els dos homes identificats pels serveis occidentals, Fhimah i Megrahi, van estar fugits a Líbia, però a Gaddafi protegir-los li va costar molt car, ja que el país estava cada cop més aïllat i sotmès a una forta cascada de sancions que només s'aixecarien si els entregava.

El 1999, el dictador libi va cedir i va permetre l'extradició dels dos agents a la Haia, els Països Baixos, on s'havia acordat establir un tribunal en terreny neutral, però sota la llei escocesa, perquè jutgés el cas. El règim també va acceptar pagar 2.700 milions de dòlars a les víctimes i se li van aixecar la majoria de sancions.

Els magistrats van absoldre Fhimah però van condemnar Megrahi a 27 anys entre reixes. Se'l va traslladar a una presó d'Escòcia que, el 2009, i davant d'un càncer terminal del pres, va acceptar, per motius humanitaris, que pogués morir a la seva Líbia natal. Gaddafi el va rebre com un heroi, i Megrahi va tardar encara tres anys més a morir.

Abdelbaset al-Megrahi, condemnat per l'atemptat de Lockerbie, i Al Amin Khalifa Fhimah, absolt, baixant de l'avió a Trípoli
Abdelbaset al-Megrahi, condemnat per l'atemptat de Lockerbie, i Al Amin Khalifa Fhimah, absolt, baixant de l'avió a Trípoli


L'últim cap per lligar

En el cas Lockerbie, però, quedava un cap per lligar i era aquell tal Masud que no s'havia pogut identificar. Va ser gràcies a les primaveres àrabs i a la rebel·lió popular contra Gaddafi que es va poder començar a resoldre.

El dictador libi va morir humiliat i acorralat l'octubre del 2011 i, tot seguit, gran part dels seus col·laboradors que no van poder fugir o canviar de bàndol van haver de confrontar la justícia de les noves autoritats. Masud en va ser un. El van detenir el 2012 i el 2015 va ser condemnat a deu anys de presó per haver fabricat explosius que es van utilitzar durant la repressió del 2011.

El líder libi Moammar al-Gaddafi, en una imatge de l'any 2006
El líder libi Moammar al-Gaddafi, en una imatge de l'any 2006 (Wikimedia Commons / Agência Brasil)

Però va ser durant l'interrogatori amb un agent del nou govern libi el 2012 que, presumptament, va confessar la seva participació en l'atemptat de Lockerbie. Masud havia arribat a Malta procedent de Trípoli el 14 de desembre del 1988, sis dies abans de l'atemptat. Allà s'havia trobat amb Fhimah i Megrahi i, en un hotel, va muntar una bomba amb 1,5 quilos d'explosius camuflada en un radiocasset Toshiba al qual havia enganxat un temporitzador suís programat perquè explotés al cap d'onze hores de ser activat.

Ho va col·locar tot dins d'una maleta Samsonite plena de roba acabada de comprar a La Valletta. Segons l'acte d'acusació de l'FBI, amb els seus dos companys, la va facturar sorprenentment sense problemes a l'aeroport de Malta, on Fhimah, que es feia passar per treballador d'una l'aerolínia líbia, li hauria posat una etiqueta de facturació de Pan Am.

La maleta va sortir cap a Frankfurt i una hora després els tres sospitosos agafaven un avió de tornada a Trípoli. En l'interrogatori, Masud va dir que "malauradament" els escàners de l'aeroport no van detectar l'explosiu, tot i que sabia perfectament que els explosius plàstics Semtex eren més difícils de detectar.

Memorial en record de les víctimes de l'atemptat de Lockerbie, a Escòcia (Reuters / Jane Barlow)

El desenllaç de Masud

No queda clar per què Masud va confessar la seva implicació ni sota quines condicions es va produir l'interrogatori, però la informació, anys després, va arribar a l'administració Trump, que el 2020 el va processar en absència. Tampoc se sap per què no va poder extradir-lo llavors. Potser perquè estava en mans d'alguna milícia líbia que no s'hi prestava, perquè havia de ser moneda de canvi d'algun tema desconegut o per qualsevol altra raó, atesa la complexitat de la política líbia post-Gaddafi.

En tot cas, fa un any Masud va quedar en llibertat fins que, segons l'agència Reuters, a mitjans de novembre uns homes armats van anar fins a la seva casa de Trípoli i se'l van emportar.

A partir d'aquí hi ha un buit informatiu que no es resol fins a aquest cap de setmana, quan l'administració nord-americana reconeix que ha estat deportat fins a Washington perquè comparegui davant la justícia. De nou, s'ignora com va ser traslladat i si el govern libi internacionalment reconegut el va entregar a canvi d'alguna cosa.

Aquest dilluns, Masud va comparèixer davant un jutge a Arlington, Virgínia, a tocar de la capital. La vista va servir només perquè ell s'identifiqués i rebutgés l'advocat d'ofici que se li oferia. El magistrat va suspendre la vista fins al 27 de desembre per donar-li temps de trobar un advocat que el representi.

Si és declarat culpable, afronta una condemna a cadena perpètua i les víctimes de Lockerbie sentiran que s'haurà fet més justícia 34 anys més tard de perdre els seus éssers estimats.

Abu Agila Mohammad Masud, acusat de fabricar la bomba de l'atemptat de Lockerbie, en la imatge que ha difós la policia
Abu Agila Mohammad Masud, acusat de fabricar la bomba de l'atemptat de Lockerbie, en la imatge que ha difós la policia (Reuters)
Anar al contingut