El gallec, en campanya: què diuen de la llengua els programes electorals a Galícia

Mentre que el PP no veu conflicte lingüístic i defensa un model bilingüe a les aules, el BNG proposa que el gallec sigui majoritari en l'educació i demana aprovar una nova llei de normalització lingüística

Enllaç a altres textos de l'autor

Montse Bassa i Alemany

Redactora de la secció de Política de TV3

Del "no hi ha conflicte lingüístic" a demanar que el gallec sigui majoritari en l'educació. Els principals partits polítics de Galícia han tingut la llengua present durant tota la campanya.

Però quin és l'estat de salut del gallec? Quines propostes sobre la llengua fan els partits que aspiren a governar?


Què diuen de la llengua els programes electorals?

La llengua és el segon punt dels 11 que té el programa electoral del BNG. Els nacionalistes tenen com a prioritat establir un "gran acord nacional per la llengua gallega" que passa per incrementar-ne l'ús i el prestigi social.

També volen derogar l'anomenat "decret multilingüe" -aprovat el 2009 pel primer govern d'Alberto Nuñez Feijoó- i que pretén impulsar el trilingüisme a l'educació obligatòria. Però, a la pràctica, ha comportat que, per exemple, a l'educació secundària i al batxillerat les matèries científiques s'imparteixin només en castellà.

El BNG proposa que el gallec sigui majoritari en l'educació, que l'oferta educativa sigui "completa o principalment en llengua gallega" i que s'introdueixi el portuguès. Tot això passant per aprovar una nova llei de normalització lingüística, ja que l'actual és del 1983, impulsada per Manuel Fraga.

El model que defensa el PP és diferent. Pels populars no hi ha conflicte lingüístic i Galícia és un model de convivència de les dues llengües: "un model integrat i estandarditzat que busca l'entesa entre llengües cooficials en condicions d'igualtat".

El programa electoral defensa un model bilingüe a les aules. Afirmen que el 96% dels alumnes parla "bastant bé" el gallec. Això sí, plantegen fomentar l'ús del gallec a la justícia, a l'administració pública i en l'àmbit audiovisual.  

El programa dels socialistes, en canvi, no fa pràcticament cap esment a la llengua gallega. Proposa revisar l'actual decret plurilingüe a l'ensenyament, que considera fallit i potenciar l'aprenentatge de llengües estrangeres. 

Arma llancívola en campanya

La llengua ha estat present en tota la campanya. El BNG i el PSdeG han retret al PP que hagués votat en contra de l'ús del gallec al Congrés dels Diputats i, anteriorment, al Parlament Europeu.

Els nacionalistes també recorden que Alfonso Rueda va participar en una manifestació a favor del bilingüisme, el 2009, en contra de l'únic govern bipartit que ha tingut Galícia.

En l'únic debat a cinc, a la televisió pública gallega (TVG), Ana Pontón i Alfonso Rueda es van enfrontar. Segons Pontón, "el 100% de l'alumnat de l'ensenyament obligatori acaba sabent castellà, però només un de cada tres diu que no sap la nostra llengua pròpia".

Rueda acusava el BNG de voler imposar el monolingüisme a l'educació i de posar "carnets de bons i mals gallecs en funció de la llengua que parlin".


La transmissió de pares a fills i el portuguès

Pel catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Roberto Blanco Valdés, "la llengua es manté si es manté el vincle de transmissió entre pares i fills. Això és el que manté una llengua viva (...) això s'ha trencat en el cas de Galícia".

A la pràctica, és fàcil de comprovar com una tarda qualsevol a la sortida l'escola -en aquest cas va ser als petits jardins de Lisboa, a Santiago de Compostel·la- els infants que hi juguen parlen majoritàriament en castellà, mentre alguns avis ho fan en gallec parlant entre ells.

Altres analistes, com el professor d'Economia de la Universitat de Vigo i director del Fòrum Econòmic de Galícia, defensa que "el gallec és un regal perquè està a prop del portuguès".

"Per a nosaltres el domini del portuguès és molt senzill i hauríem d' aprofundir. Hauríem de fer aquest impuls, el portuguès és una llengua de les més importants del món i ressituaria Galícia en l'eix portuguès-espanyol. Estem jugant per sota del nostre potencial."

Divisió per hàbitat i formació acadèmica

Les últimes dades publicades sobre la situació de la llengua gallega són de fa cinc anys. Demostren que hi ha diferències en funció del lloc on es viu: l'ús del gallec predomina a les zones rurals, les de menys de 10.000 habitants, on el parla més del 80% de la població.

En canvi, a les zones urbanes hi ha un clar domini del castellà. És la llengua habitual del 75% dels parlants.

Segons un altre estudi de l'Acadèmia Gallega de la Llengua, el gallec també és l'idioma majoritari entre els més grans de 65 anys. En canvi, entre els més joves predomina el castellà.

Els estudis també demostren que al gallec li falta prestigi social. Per nivell d'estudis, el grup més nombrós de persones que parlen només gallec és el que té només estudis elementals, amb un 43,7% de parlants. En canvi, entre les persones que tenen estudis superiors el grup de parlants de gallec es redueix al 16%.

ARXIVAT A:
GalíciaEleccions a Euskadi i Galícia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut