Edicions Bromera, d'Alzira, celebra els 25 anys
L'editorial Bromera ha celebrat el 25è aniversari amb el llibre digital com una realitat, però també com a aposta de futur, ja que, malgrat tot, "són una minoria els llibres que es llegeixen en aquest suport, fins al punt que només representen l'1% o el 2% del total de les vendes".
Així s'ha expressat en la presentació de l'aniversari davant els periodistes l'editor i fundador de Bromera, Josep Gregori, que s'ha mostrat esperançat que la Generalitat, amb l'entrada d'Alberto Fabra com a cap del Consell, tingui més "sensibilitat cap al sector" i no aposti per emprendre retallades.
En aquest sentit, ha recordat la creació de la Direcció General del Llibre com un gest que amb els anys no només "no va ser acompanyat dels recursos suficients, sinó que va acabar desapareixent davant la falta de dotació econòmica".
Així mateix, Gregori ha defensat la necessitat de mantenir els premis literaris, ja que compleixen una funció social en donar visibilitat a determinades obres i permetre que els autors tinguin una remuneració pel seu treball, sobretot en una societat on la "difusió d'obres està molt restringida".
El fundador de Bromera ha recordat els inicis de l'editorial en una aposta no només per la literatura en "el País Valencià, sinó en valencià, per aportar una llengua de transmissió que abastés tot tipus d'obres".
L'editorial, amb un catàleg de més de 1.800 títols publicats, agrupats en 40 col·leccions, ha contribuït a la normalització lingüística a través de canals de comunicació com la revista "TXT", la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, així com la plataforma Edi.cat, per al llibre digital.
D'altra banda, Josep Gregori ha revelat que les vendes van caure el 2010 més d'un 7% a Espanya, segons dades de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE), al mateix temps que ha augurat un descens encara més gran el 2011.
El director de publicacions Joan Carles Girbés ha dit: "Dels pitjors entrebancs, quan el govern Zaplana censurava els llibres de text amb el mapa lingüístic català, o quan va fer fallida la distribuïdora catalana l'Arc de Berà. De lectors se n'han buscat a tot arreu, des del punt de vista lingüístic mai no hem tingut grans problemes a l'hora d'introduir-nos a Catalunya. El salt qualitatiu va ser quan incorporàrem autors de relleu internacional."
En aquest sentit, ha recordat la creació de la Direcció General del Llibre com un gest que amb els anys no només "no va ser acompanyat dels recursos suficients, sinó que va acabar desapareixent davant la falta de dotació econòmica".
Així mateix, Gregori ha defensat la necessitat de mantenir els premis literaris, ja que compleixen una funció social en donar visibilitat a determinades obres i permetre que els autors tinguin una remuneració pel seu treball, sobretot en una societat on la "difusió d'obres està molt restringida".
El fundador de Bromera ha recordat els inicis de l'editorial en una aposta no només per la literatura en "el País Valencià, sinó en valencià, per aportar una llengua de transmissió que abastés tot tipus d'obres".
L'editorial, amb un catàleg de més de 1.800 títols publicats, agrupats en 40 col·leccions, ha contribuït a la normalització lingüística a través de canals de comunicació com la revista "TXT", la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, així com la plataforma Edi.cat, per al llibre digital.
D'altra banda, Josep Gregori ha revelat que les vendes van caure el 2010 més d'un 7% a Espanya, segons dades de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE), al mateix temps que ha augurat un descens encara més gran el 2011.
El director de publicacions Joan Carles Girbés ha dit: "Dels pitjors entrebancs, quan el govern Zaplana censurava els llibres de text amb el mapa lingüístic català, o quan va fer fallida la distribuïdora catalana l'Arc de Berà. De lectors se n'han buscat a tot arreu, des del punt de vista lingüístic mai no hem tingut grans problemes a l'hora d'introduir-nos a Catalunya. El salt qualitatiu va ser quan incorporàrem autors de relleu internacional."
