Dos papes en peu de guerra: la fidelitat entre Francesc i Benet XVI salta pels aires

El pacte de no agressió entre els dos papes que viuen a uns 300 metres l'un de l'altre dins del Vaticà, la cohabitació sense ensurts, la fidelitat i el silenci de gairebé 7 anys, han saltat pels aires aquests dies al Vaticà.

Benet XVI, segons fonts del Vaticà, en contra del que s'ha volgut fer creure, sí que va escriure el text del polèmic llibre "Des del més profund dels nostres cors", fet a quatre mans amb el cardenal ultraconservador Robert Sarah.

Ratzinger va autoritzar, a més, a Sarah la publicació dels seus textos i la portada del llibre on apareix com a coautor. Un llibre que acaba de publicar-se a França, on es qüestiona la possibilitat que Francesc acabi per abolir el celibat dels religiosos, que Benet XVI veu com una característica "indispensable" del sacerdoci. 

La frase de Sant Agustí que es cita en el llibre no deixa cap mena de dubte sobre les intencions del papa emèrit i el cardenal Sarah:

"Ara ja no podem callar més."

La còlera de Francesc: com van anar les coses?

La còlera del papa Francesc és de les que fan història. Bergoglio totalment enfurismat, segons fonts del seu entorn, quan es va filtrar a la premsa el contingut del llibre, va fer trontollar les parets de la Domus Santa Marta, on ell viu a l'habitació 201.

El pontífex argentí preparava aquests dies l'exhortació apostòlica que preveu publicar en els pròxims dies, on tenia previst aclarir i potser ratificar els punts que a l'octubre va aprovar el Sínode de l'Amazònia. Entre els acords, el polèmic gest de permetre consagrar homes casats amb família, un pas evident en el camí cap a la supressió del celibat.

La publicació del llibre és un element de forta pressió que Bergoglio, en privat, hauria qualificat d'inadmissible. L'objectiu clar seria suspendre la important reforma.

"És el nostre deure sagrat -diu el llibre- recordar la veritat del sacerdoci catòlic. En aquests temps difícils cadascú ha de tenir por que un dia Déu li recordi: 'Maleït sigues tu, que no has dit res.'"

Per Ratzinger i Sarah, l'únic judici que compta és el judici de Déu i es parla de l'error d'intentar complaure els mitjans, els intel·lectuals i els polítics en contra de la voluntat de Déu amb la intenció – afirmen els autors – d'adaptar-se al que ja fan les confessions protestants del nord d'Europa.

Francesc, emmig de l'enrenou, hauria exigit al secretari de Ratzinger, George Ganswein (l'atractiu "Bello Giorgio", com l'anomenen els mitjans italians) retirar la firma del papa emèrit del llibre. Finalment s'anuncia que es retira la signatura del papa emèrit, però el que és cert és que s'arriba a l'acord de posar a la portada que el llibre és obra del cardenal Sarah amb la contribució de Benet XVI. La realitat, diguin el que diguin, és que tots dos són els autors d'un text que a la impremta no ha sofert cap modificació.

Las cohabitació salta pels aires

L'harmonia entre el papa emèrit Benet XVI i Francesc s'ha trencat, i aquest trencament fa més virulenta la batalla entre les dues sensibilitats de l'Església, la tradicionalista que rebutja canvis i la disposada a fer reformes que adaptin la mil·lenària institució al segle XXI.

El papa Ratnzinger i el papa Bergoglio estan aquests dies trasbalsats i amb ells les veus enfrontades que els hi donen suport han alçat la veu com mai amb tota mena de improperis, amenaces i moviments com no s'havia vist mai dins del Vaticà.

El papa poc contemplatiu

Quan Ratzinger es va retirar al convent Mater Eclesia, situat als jardins vaticans, va dir que ho feia per desaparèixer de l'escena, per adoptar una posició fora dels focus mediàtics, un paper "contemplatiu".

No han faltat intents dels sectors més ultraconservadors, d'implicar des de fa anys el papa emèrit Benet XVI en les seves lluites i complots contra el papa Francesc. Aquests sectors, encapçalats pels cardenals Gerhard Müller (exprefecte de la Congregació de la Fe), Raymond Burke (el que s'ha reconegut com el principal enemic del papa dins del Vaticà ) o el mateix coautor de l'explosiu llibre, Robert Sarah, han volgut sempre convèncer Ratzinger d'encapçalar la revolta contra un papa que en alguns casos han titllat d'usurpador i fins i tot d'heretge.

Fora del Vaticà compten amb l'estrateg Steve Bannon (exassessor de Donald Trump ) per teixir les trames i complots, plens de desinformació  per desprestigiar Francesc i fer fracassar les reformes que vol iniciar.

Ratzinger, físicament dèbil (camina cada cop menys als seus 92 anys) però intel·lectualment lúcid, fins ara s'havia resistit a prendre protagonisme tot i algunes veus del seu entorn que feien públic el descontentament amb "la revolució de Bergoglio". L'avís d'alarma l'abril de l'any passat va ser la publicació d'un assaig de Benet XVI on diferia de la tesi de Francesc sobre els orígens de la pederàstia a l'Església que ell atribuïa a l'esperit del Maig del 68 quan, segons ell, "la pedofília es va diagnosticar com a permesa i apropiada"

Aquest cop però ha anat molt més lluny i l'alemany ha interferit personalment en un afer sobre el que el papa argentí ha de decidir. Ho ha fet directament, sense utilizar tercers ni embuts, a favor clarament del front conservador que el considera l'únic Pontífex legítim.

I ara que farà Bergoglio?

Els conservadors antireforma del Vaticà han vist com una victòria el posicionament de Ratzinger que tant buscaven, però les coses se'ls poden girar.

Hi ha un fet prou clar que els pot suposar un problema de futur. La interferència del papa emèrit ha acabat per deixar clar que potser és hora de definir amb menys ambigüitat quin paper i quines limitacions ha de tenir un papa que ha renunciat al pontificat i viu a dins dels murs vaticans. Cal que ostenti aquest títol de "papa emèrit"? Cal que pugui seguir vestint de blanc?

Ara aquella cohabitació que semblava exemplar s'ha esquerdat de manera irremissible.

Bergoglio no ho té fàcil ara per donar llum verda a la consagració d'homes casats i amb família com a sacerdots. Aquesta porta mínimament oberta per la supressió del celibat catòlic es podria tornar a tancar. Per a ell el celibat no és un dogma de fe sinó una pràctica que si bé ara s'associa (com fa Benet XVI ) al sacerdoci, no existia a l'Església primitiva ni en les tradicions de les Esglésies orientals.

Sigui com sigui, la irrupció de Benet XVI i el rebombori generat per la tesi del llibre, afegeix llenya al foc en la guerra vaticana i torna a omplir de paranys i esculls el camí de Francesc cap a una Església que ell lluita per adaptar al segle XXI.

La pel·lícula "Els dos papes"

El llibre de Ratzinger i Sarah ja té feta doncs una valuosa i mediàtica promoció i la pel·lícula "Els dos papes", que va estrenar fa poc la plataforma Netflix, s'actualitza i es fa si cal més interessant amb els episodis ara relatats .

Dirigida el 2019 per Fernando Meirelles i protagonitzada amb excel·lents interpretacions per Anthony Hopkins (en el paper de Benet XVI ) i Jonathan Price (Francesc), és una magnífica proposta cinematogràfica amb un guió ben elaborat per Anthony McCarten encara que ple de llicències que poc tenen de reals.

El film mostra, malgrat tot, l'essència de dues personalitats molt diferents i de les dues sensibilitats enfrontades a l'Església.

Amb delicadesa, sense deixar de banda un accentuat sentit de l'humor, "Els dos Papes" és un  desplegament molt digne de diàlegs i enfrontaments dialèctics, que si bé mai es van produir, sí que haguessin estat possibles entre l'alemany i l'argentí.

L'abisme que els separa es va estrenyent cap al final del film amb aquell inoblidable tango que ballen al Pati de Sant Damas del Palau Apostòlic o aquell dinar amb pizza i Fanta a la Sacristia de la Capella Sixtina. Dues personalitats allunyades, que impregnades d'humanitat, poden construir ponts i acabar emocionant-se junts veient al televisor la final Alemanya- Argentina del Mundial de Futbol.

Dues personalitats que confronten tradicionalisme i reformisme d'una manera a vegades abrupta i d'altres conciliadora.

Dos personatges que en confessió es declaren turmentats per un passat que els trasbalsa. El de Ratzinger permissiu amb el pederasta Marcial Maciel, fundador dels Legionaris de Crist, el de Bergoglio que podia haver fet molt més per protegir els dos jesuïtes empresonats i torturats per la Junta Militar argentina.

Tot plegat un exercici cinematogràfic de gran nivell, que cal veure sense prejudicis previs, sense consideracions partidistes i que ens situa en una realitat de dues concepcions del món i el paper de la religió que ens permet obrir els ulls i comprendre millor la guerra en la qual tots plegats estem avui immersos.