Detingut al Brasil Carlos García Juliá, un dels autors de la matança d'Atocha

Va ser condemnat a 193 anys de presó com a autor material de cinc assassinats
Detingut al Brasil Carlos García Juliá, un dels autors de la matança d'Atocha

Detingut al Brasil Carlos García Juliá, un dels autors de la matança d'Atocha

Va ser condemnat a 193 anys de presó com a autor material de cinc assassinats
Redacció Actualitzat

Les forces de seguretat del Brasil han detingut Carlos García Juliá, un dels autors de la matança d'Atocha. García Juliá es trobava en recerca i captura per la seva participació el 1977 en l'assassinat d'un grup d'advocats laboralistes.

Va ser condemnat a 193 anys de presó com a autor material de cinc assassinats, dels quals només en va complir 14. Va fugir durant un permís penitenciari el 1992 i anys després va ser localitzat a Bolívia, on se'l va detenir per tràfic de drogues.

Les autoritats espanyoles havien sol·licitat l'extradició de García Juliá, que tenia 24 anys quan va cometre els assassinats. En aquell moment estava adscrit a la Falange i a altres grups d'ultradreta.
 

"Un grup disconforme amb el canvi institucional"

L'Audiència Nacional el va condemnar el 1980 juntament amb Francisco Albaladejo, José Fernández Cerrá i Leocadio Jiménez Caravaca. Fernando Lerdo de Tejada va ser processat, però va fugir abans del judici en un permís concedit quan estava en presó preventiva. 

Al detingut al Brasil i a Fernández Cerrá  se'ls va condemnar com a autors materials. Aquest últim va ser posat en llibertat i també es va fugar a Sud-amèrica.

 

 

El tribunal va considerar provat que constituïen un "grup activista i ideològic, defensor d'una ideologia política radicalitzada i totalitària, disconforme amb el canvi institucional que s'estava operant a Espanya".

 

Tres advocats, un estudiant i un administratiu morts

La nit del 24 de gener de 1977, tres membres d'un grup d'extrema dreta van entrar en un despatx d'advocats laboralistes de Comissions Obreres i militants del Partit Comunista situat al número 55 del carrer Atocha.

Hi van morir tres advocats, Enrique Valdelvira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz i Francisco Javier Sauquillo, l'estudiant de Dret Serafín Holgado i un administratiu, Angel Rodríguez Leal. A més, hi va haver quatre ferits greus.

En aquest bufet, hi treballava l'actual alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena. Segons ha explicat en altres ocasions, es va salvar gràcies a una reunió a l'altre despatx del bufet, a sis números del mateix carrer de l'assaltat.

 

 

Els fets van commocionar el país i han passat a la història de la Transició com la matança d'Atocha. L'enterrament i el funeral van ser durant dècades la manifestació més gran de l'Espanya contemporània.
 

 

 

 

Aquell gener de 1977 quedaven dos mesos per a la legalització del Partit Comunista d'Espanya i cinc mesos per a la celebració de les primeres eleccions democràtiques després de quatre dècades de dictadura.

TEMES:
Extrema dreta

VÍDEOS RELACIONATS