Descobreixen dues estances en el jaciment romà de Mas dels Frares a Constantí

L'equip de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) ha trobat al jaciment del Mas dels Frares a Constantí, al Tarragonès, dues estances que per la seva qualitat indiquen que aquesta la vil·la termal romana tindria "més entitat" del que es pensava.

Aquest és el resultat de la quarta campanya feta al jaciment arqueològic. "Són unes estances que tenen un sol, un paviment, de molt bona qualitat, i uns revestiments amb un morter també de molt bona qualitat", diu Karen Fortuny, codirectora dels treballs d'excavació, cosa que permet confirmar el caràcter senyorial d'aquest espai i el poder econòmic dels propietaris.

"Cada any que anem obrint, trobem noves dependències que formarien part d'aquest espai termal, i per les seves dimensions i per la qualitat dels materials parlem d'unes instal·lacions molt importants, que estarien en proporció amb la importància del propietari de la vil·la."

La investigadora ha destacat que al Camp de Tarragona hi ha documentats altres espais termals, però aquests tenen unes dimensions més reduïdes i modestes en comparació amb les restes trobades en el jaciment de Constantí.

Pots veure aquí les excavacions i les estances descobertes al jaciment de Mas dels Frares a Constantí:

Una vil·la que va funcionar entre 8 i 9 segles

Aquest any l'excavació s'ha centrat en l'ampliació de l'espai termal, a partir de la documentació de dues piscines més. Les dues estances descobertes estan situades a la part de les termes de la vil·la i datarien dels segles V i VI aC, explica Òscar Caldés, també codirector dels treballs d'excavació, tot i que al lloc se sap que ja hi havia un assentament agrícola del segle II aC.

Durant els treballs també s'han trobat evidències de la continuïtat d'espais residencials d'època visigoda, bastits en un període en què havien desaparegut els models de les grans vil·les residencials del Camp de Tarragona, associades a les classes nobles de la ciutat. Això indica que aquesta vil·la hauria estat ocupada fins al segle VII, durant uns 800 o 900 anys, afegeix Caldés. I destaca, a més de la importància de les troballes, el potencial que té aquest jaciment.

"La importància de les restes és que a nivell arquitectònic podem veure molt bé les diferents fases, murs que s'adossen a murs, revestiments, espais de més importància, i sobretot la possibilitat de futur, perquè encara no hem esgotat el 50% de l'estratigrafia i sembla que serà una cosa espectacular."

"No hem arribat fins al fons de tot, hem trobat dues habitacions més, d'un moment que no és l'inicial, i per sota hi trobarem la primera fase, que ens situa entorn de l'època agustina", ha detallat l'arqueòleg, que considera que és difícil determinar el percentatge de terreny que queda per descobrir.

En aquesta campanya de treballs arqueològics hi han participat una desena d'estudiants en pràctiques de la Universitat Rovira i Virgili del grau d'Història i d'Arqueologia. També s'ha comptat amb la col·laboració de Marta Martín en les tasques de restauració que permetran en un futur museïtzar les restes del jaciment i incorporar-lo al conjunt d'elements patrimonials del municipi i del territori.

Les excavacions continuen fins al 2025

L'excavació té el futur assegurat 4 anys més perquè la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat ha renovat la subvenció per ampliar l'estudi d'aquest enclavament.

En etapes vinents s'analitzarà l'evolució d'aquesta part de l'Ager Tarraconensis, fonamental en el procés de creació de l'actual vil·la de Constantí.

També s'estendran els treballs arqueològics a nous jaciments de l'entorn, com és el cas de l'Ermita de Sant Llorenç o de la Creu d'en Salom. Aquestes noves excavacions permetran determinar l'abast del conjunt arqueològic i establir un lligam entre l'època romana i l'origen històric de la vil·la de Constantí.