Curen la diabetis en ratolins amb cèl·lules humanes reprogramades
Rata de laboratori amb diabetis (Joanna Servaes-Wikipedia)

Curen la diabetis en ratolins amb cèl·lules humanes reprogramades

Els investigadors diuen que, si el mètode funciona en humans, es podria aplicar a diverses malalties degeneratives

Xavier DuranActualitzat

Un trasplantament de cèl·lules humanes de pàncrees reprogramades ha permès curar la diabetis en ratolins. A més, les cèl·lules utilitzades no són les que produeixen usualment insulina, sinó un altre tipus. L'estudi s'ha publicat on line a la revista "Nature".  

El primer objectiu d'un equip internacional encapçalat per Pedro Herrera, de la Universitat de Ginebra (Suïssa), era comprovar si reprogramar certes cèl·lules permetia que també produïssin insulina. Normalment, només les cèl·lules beta del pàncrees produeixen aquesta hormona, que regula els nivells de glucosa a la sang.

Aquestes cèl·lules s'acumulen en uns teixits escampats per tot el pàncrees coneguts com illots de Langerhan. Precisament el nom d'insulina prové de llatí "insula", illa, perquè es genera en els illots.

Els investigadors van prendre cèl·lules alfa i gamma del pàncrees procedent de donants que no tenien diabetis. La conversió de cèl·lules d'un tipus en un altre s'ha assajat en diversos animals, però no ha estat gaire estudiada en mamífers. Amb dos factors de transcripció anomenats Pdx1 i MafA, essencials per al desenvolupament de la cèl·lules beta, van aconseguir que els altres dos tipus també secretessin insulina.
 

Trasplantament a ratolins

Després, els autors van voler comprovar si un cop introduïdes en l'organisme de ratolins diabètics també produïen l'hormona. Un cop trasplantades les cèl·lules reprogramades, van comprovar que els nivells de glucosa a la sang es normalitzaven. Les cèl·lules van continuar secretant insulina fins a sis mesos després del trasplantament.

Segons els autors, es tracta de la primera prova que és possible transformar cèl·lules pancreàtiques d'aquests tipus. Ara cal veure, expliquen, si seria possible plantejar teràpies basades en aquesta conversió de les cèl·lules i si no tindria efectes secundaris.

Però, al mateix temps, consideren que el mètode podria tenir incidència en moltes altres malalties. Reconstituir les poblacions de les cèl·lules que han desaparegut o s'han degradat amb unes altres, de tipus diferent, reprogramades, podria ser un mètode efectiu per al tractament de malalties degeneratives que afecten òrgans diversos.

ARXIVAT A:
CiènciaSalut
Anar al contingut