Còrsega s'encamina a l'autonomia en un acord històric amb l'Elisi

Acord històric a França per encaminar Còrsega cap a l'autonomia. El govern francès ha anunciat un pacte amb els representants de l'illa per dotar-la d'un estatut "dins de la República" que implicarà modificar la Constitució francesa.

El ministre francès de l'Interior, Gérald Darmanin, que ha dirigit les negociacions per part de l'executiu d'Emmanuel Macron, ho ha comunicat aquesta matinada per sorpresa: "Hem aconseguit un gran acord institucional d'acord amb les exigències fixades per Emmanuel Macron. Pròximament, el debatrà l'Assemblea de Còrsega", ha piulat a X (Twitter). 

Ce soir, avec les représentants politiques corses, nous avons trouvé un large accord institutionnel conforme aux exigences fixées par @EmmanuelMacron. Cet accord sera prochainement débattu par l'Assemblée de Corse avant de prendre le chemin des consultations politiques… pic.twitter.com/6GaUrqD29A

— Gérald DARMANIN (@GDarmanin) March 12, 2024

Un pacte que "respecta les línies vermelles"

Darmanin ha assegurat que es tracta d'un pacte que "respecta les línies vermelles" que havia fixat l'Elisi; és a dir, que no es reconeix l'existència d'un poble cors, sinó d'una "comunitat històrica, lingüística i cultural que ha desenvolupat una relació singular amb la seva terra".

També queda descartada la creació d'un "estatut de resident" a l'illa, com volien alguns representants corsos perquè, per exemple, només ells poguessin accedir a certes propietats a l'illa, i no la resta de francesos.

Tot i que "no hi ha separació de la República", de facto, representa alterar la tan preservada uniformitat nacional francesa.

Els tràmits que hi ha per fer

El text sí que preveu dotar Còrsega d'una sèrie de capacitats legislatives sobre una sèrie de competències que no estaran especificades a la Constitució, sinó en una llei orgànica que les definirà.

Aquesta llei haurà de respectar "les llibertats públiques fonamentals" franceses i la seva Constitució i això serà controlat per un dispositiu en què entraran en joc el Consell d'Estat i el Consell Constitucional.

Ara l'acord, rubricat per la majoria nacionalista de l'Assemblea de Còrsega, inclòs el president cors, Gilles Simeoni, s'haurà de votar en sessió parlamentària.

Després d'això, Macron emprendrà "consultes polítiques nacionals" amb la vista posada a reformar la Constitució. A més, el text s'haurà de votar al Parlament i al Senat i, després, l'haurà d'adoptar una majoria de tres cinquenes parts del Congrés.

"Queden per guanyar la semifinal i la final"

Tots aquests tràmits fan que, en una primera reacció, Simeoni hagi considerat que el procés encara està "a les semifinals" i que "queden per guanyar la semifinal i la final": 

"Forma part del combat democràtic que hem lliurat, ja ho sabíem. En tot cas, el pas decisiu que calia fer l'hem fet aquest vespre i és un avanç molt important."

A més, negociar drets i reconeixements amb París implica atendre les diferents sensibilitats del nacionalisme cors, que governa l'illa des del 2015.

Un diàleg marcat per l'assassinat d'Yvan Colonna

Macron ja havia llançat gestos cap a Còrsega després de les protestes, la indignació i la violència a l'illa provocades per la mort a la presó el març del 2022 d'Yvan Colonna.

L'històric militant nacionalista havia estat condemnat a cadena perpètua per l'assassinat de la màxima autoritat de l'Estat a l'illa el 1998, el prefecte Érignac.

La seva mort va atiar la flama d'un nacionalisme que ha estat viu a Còrsega des del segle divuit, quan va aconseguir la independència i va ser ocupada per França pocs anys després.

Des d'aleshores, el protagonisme cors en l'escena política nacional ha variat durant les últimes dècades, amb presidents com Jacques Chirac i François Hollande que van optar per no implicar-s'hi i d'altres com Nicolas Sarkozy i François Mitterrand que sí que van abordar el tema.