Cinema català del 2018: xifres, obstacles i llengües

Cinema català del 2018: xifres, obstacles i llengües

Cinema català del 2018: xifres, obstacles i llengües

Ismael MartínActualitzat
TEMA:
Premis Gaudí
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/AturarSilenciarPujar el volumDisminuir el volumInstruccions per interactuar amb el player
imatge

S'acosten els XI Premis Gaudí de cine i hem demanat a persones representatives del sector que facin balanç de la collita del 2018, les dificultats de trobar finançament i de fer-se un forat a les cartelleres, l'augment de produccions en llengua castellana i la baixada en versió original en català.

Tirar endavant un projecte cinematogràfic no és tasca senzilla, el cine demana inversions grans (depenent de l'abast del projecte) i la crisi econòmica, les reduccions d'ajuts públics i l'entrada d'altres fonts de finançament, com les operadores d'internet, han causat canvis profunds en el sector.

I les dificultats arriben des del principi, buscant finançament per aixecar el projecte. Raimon Masllorens, president de PROA (Productors Audiovisuals Federats), dóna una dada demolidora:

"L'any 2010 Catalunya suposava el 40% de la producció audiovisual de l'estat espanyol. A l'any 2018 no ha arribat al 20%. Hem perdut la meitat del pes específic a tot l'Estat".

I cita entre les causes de la davallada l'anul·lació per part del Tribunal Constitucional de la taxa audiovisual a les operadores d'internet per finançar l'audiovisual català i la disminució de les aportacions públiques que fa TV3.

Com apunta Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català:

"Ens hem quedat sense taxa i sense el motor, la locomotora de l'audiovisual català, el govern no entén que el nostre audiovisual és importantíssim. El 71% dels joves catalans veuen sèries cada dia i no els estem oferint la nostra ficció".

El cap de Cinema i Ficció de TV3, Oriol Sala-Patau argumenta:

"El paper del departament de Ficció de Televisió de Catalunya és estar al costat de la indústria audiovisual. I, per tant, nosaltres tenim l'obligació d'invertir el màxim possible. El que passa és que els pressupostos són limitats. Les reduccions pressupostàries de TV3 afecten directament el que són les inversions de les coproduccions".

Sala-Patau afegeix:

"Fa uns anys, estratègicament, s'invertien molts diners en poques produccions, com ara podria ser "Pa negre". Però, ara, el pressupost és molt més baix i hem de repartir aquestes dotacions en els projectes que pensem que són més estratègics".

Aquell any, el 2010, en ple efecte "Pa negre", els espectadors de cine en versió original catalana es van enfilar fins als 419.739 espectadors.  El 2018 han estat només 39.220.

"Ens hem de finançar amb fonts que venen de fora, i per aplacar això, el nostre govern hauria de posar diners i mitjans per seguir defensant la llengua catalana, el país i la cultura. I no ho està fent", apunta Masllorens.

I, malgrat tot, en aquesta edició dels Premis Gaudí s'hi han presentat 33 llargmetratges catalans produïts l'any 2018. I amb diferències notables pel que fa a la llengua. En versió original catalana han estat només 7, una menys que l'any anterior. En canvi, en llengua no catalana, majoritàriament en castellà, han estat 26, el doble que l'any anterior, que en van ser 13.

Llargmetratges candidats als Gaudí (2015-2019): en català / en llengua no catalana

2015     10 / 16

2016     12 / 24

2017        7 / 22

2018       8 / 13

2019        7 / 26

 

El president de PROA assegura:

"Que hi hagi producció sempre és una gran notícia, sigui en castellà, català o anglès. Que sigui en català, a més, és doblement bona notícia. 7 pel·lícules en català el 2018 és un drama."

Ventura Durall (director i productor doblement nominat als Gaudí), de la productora Nanouk Films, aposta per un cine dirigit a la reflexió i no a l'entreteniment, amb vocació d'autoria i majoriàriament en català. Com "Yo la busco", una òpera prima candidata a la millor pel·lícula.

"No és només que siguin 7 pel·lícules en català el 2018, és la dimensió que tenen, pel·lis petites i pràcticament auroproduïdes. I acabem fent cine per militància. Seguirem rodant en català, és la nostra llengua i mirarem de trobar els diners d'altres llocs i portant-les a festivals d'arreu perquè ens coneguin".

"Fem pel·lícules petites i amb poca visió comercial, rebla Masllorens. I demana: "hauríem d'apostar per pel·lícules grans i amb potencial comercial, i que fossin també en català. La llengua no és problema quan l'ofereixes ja rodada a una operadora. Però sí quan es finança el film. Les nostres fonts de finançament s'estan globalitzant, i si la teva font és Netflix, com passa molt ara, els compradors internacionals, normalment no volen més llengües locals. I això passa quan han tombat la taxa i quan TV3 hi posa menys diners. Per tant, és la tempesta perfecta".

"Podem rodar en anglès, castellà, naturalment, però també he de rodar en català. El nostre cine de proximitat passa pel català i ara tenim un dèficit molt important de versió original catalana. Cal ajudar-les i ara no tenim aquest suport econòmic, com sí que passava el 2010".

"El tripartit va ajudar el català, hi ha d'haver un motor originari que ens faci rodar en català i l'oferim així a les operadores. Cal un pressupost per salvar la ficció en català", rebla Passola.

"Una pel·lícula amb un pressupost mitjà, d'un milió i mig d'euros, no l'aixeques només amb diners catalans. Has de comptar amb altres productors d'Espanya, internacionals, operadores, com Netflix, televisions...", assegura Mar Targarona, de la productora "Rodar y rodar". Fa gairebé 30 anys que defensa un cine comercial, popular i rodat majoritàriament en castellà. Seus són els èxits d'"El Orfanato" de Juan Antonio Bayona, o ara d"El fotógrafo de Mauthausen", que ha dirigit ella i és un dels tres films més nominats dels Gaudí.

Als pressupostos alts hi accedeixen molt poques pel·lícules. I Mar Targarona apunta que "la llengua no és el problema. Jo crec que es roden massa pel·lícules. A Catalunya i a tot Espanya, que se'n fan unes 150".

L'arquitectura de finançament de les pel·lícules ha canviat molt els últims anys. "TV3 és molt important, però ara han entrat en joc les operadores" apunta Passola. "No tenen cap problema amb la llengua, sempre que els ofereixis la pel·li rodada en català. Però per això cal el motor que l'aixequi i ajudi, i és TV3. Si no ho fem perdrem el tren de la ficció".

I rodada la pel·lícula arriba el segon escull, fer-se un lloc a les sales de cinema, enmig de tanta oferta i competència nord-americana.

 

 

Les xifres de taquilla del 2018 de les pel·lícules catalanes (la majoria coproduccions) situen "Superlópez" (1.798.799) i "El mejor verano de mi vida" (1.381.003) al capdavant.

Taquilla de produccions i coproduccions catalanes 2018 (davant, el número del rànquing del total de produccions del cine espanyol de l'any) Fonts: ComScore i ICEC

 

2. Superlópez                                     1.798.799

4. El mejor verano de mi vida              1.381.003

6. Yucatan                                            916.333

7. El cuaderno de Sara                         844.513

12. El fotógrafo de Mauthausen             400.326

17. La sombra de la ley                         242.732

21. Blackwood                                     134.000

28. Mi querida cofradía                           79.155

34. Las leyes de la termodinámica           54.899

35. El árbol de la sangre                         53.180

40. Les distàncies                                   36.500 (la primera en català. 29.000 són en català)

44. Killian Jornet: path to Everest            28.710

45. Petra                                                 32.207

46. Mi obra maestra                                 29.163

55. Viaje al cuarto de una madre             17.660

56. La enfermedad del domingo               16.578

57. Entre dos aguas                               15.521

61. Black is Beltza                                  15.583

64. Formentera Lady                              12.848

69. Una mujer fantástica                         14.711

73. Matar a Dios                                      7.250

84. Alegria y Tristeza                                4.355

87. Sergio & Serguei                                 3.519

89. Jean-François i el sentit de la vida       3.322

93. La vida lliure                                       2.701          

101. Con el viento                                     1.925

126. Petitet                                                  836

130. I hate New York                                   719

133. Comandante Arian                                692

137. Penelope                                              525

148. Yo la busco                                          479

 

Pel que fa a les vuit produccions que aspiren als dos premis Gaudí de millor pel·lícula, les xifres són aquestes:

Taquilla el 2018 de les 8 pel·lícules que opten als 2 Premis Gaudí de millor pel·lícula (Fonts: ComScore i ICEC):

 

El fotógrafo de Mauthausen            400.326

Les distàncies                                  38.956 (29.000 en V.O.Catalana)

Petra                                                32.207

Viaje al cuarto de una madre            17.660

Entre dos aguas                              15.521

Formentera Lady                             12.848

Jean-François i el sentit de la vida      3.322

Yo la busco                                         479

 

Hi ha, però, altres indicadors, més enllà del rànquing de taquilla i nombre d'espectadors a les sales que també cal tenir en compte. Com els festivals, amb films com "Entre dos aguas", d'Isaki Lacuesta, que es va endur la Concha d'Or al festival de Sant Sebastià. O "Les distàncies" d'Elena Trapé, guanyadora en el festival de Màlaga.

El prestigi guanyat, els visionats a plataformes i operadores d'internet, l'emissió dels films a les televisions generalistes sumen el resultat global d'una pel·lícula.

El director gironí Isaki Lacuesta afirma:

"Les pel·lícules ja fa temps que no es rendibilitzen només a les sales. El sistema ha canviat, el nostre circuit són les sales comercials, clar, però també les televisions, que és on més ens veuen. I són els festivals, on ens mira molt de públic. Aquesta hauria de ser la manera d'analitzar l'impacte real de les pel·lícules. Si ho fem només per la taquilla o les dues primeres setmanes de projecció a sales, ens equivoquem. És com si jo tingués un forn a la cantonada i em comparessin amb els resultats que fa l'Starbucks".

 

Som a l'era del cine, de la televisió, del consum audiovisual, no podem mirar a una altra banda, és el moment d'apostar per l'audiovisual. Ara!, conclou Raimon Masllorens.

ARXIVAT A:
Premis GaudíCinema

VÍDEOS RELACIONATS