Biden defensa per primer cop un alto el foc entre Israel i Hamas
El president dels Estats Units defensa ara la fi del conflicte armat al Pròxim Orient i se suma a la pressió internacional
Biden defensa per primer cop un alto el foc entre Israel i Hamas
Israel continua bombardejant Gaza mentre creix la pressió internacional per un alto el foc (Reuters/Mohammed Salem)

Biden defensa per primer cop un alto el foc entre Israel i Hamas

El president dels Estats Units defensa ara la fi del conflicte armat al Pròxim Orient i se suma a la pressió internacional

Juli Rodés AlmerActualitzat
TEMA:
Israel

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha defensat obertament, aquest dilluns, la necessitat d'un alto el foc entre Israel i Hamas.

Una setmana després de l'inici de les hostilitats més mortíferes des del 2014, amb més de 200 palestins morts, Biden ha defensat l'alto el foc durant una conversa amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.

S'afegeix d'aquesta manera als esforços diplomàtics dels presidents de França i d'Egipte, Emmanuel Macron i Abdel Fattah al-Sisi, que busquen el suport de Jordània, i també de les Nacions Unides (ONU), que busquen el suport de Qatar i Tunísia per mediar en el conflicte.
 

Jen Psaki, portaveu de la Casa Blanca (Reuters/Leah Millis)


La portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki, ha defensat un enfocament diplomàtic "discret" però "intensiu".

El Consell de Seguretat de l'ONU s'ha de reunir d'urgència aquest dimarts, per quarta vegada, tot i que els Estats Units són contraris a qualsevol declaració que faci una crida a "aturar la violència".

Dijous, d'altra banda, està prevista una primera reunió de l'Assemblea General per abordar aquesta qüestió.


"L'enfrontament no convé a ningú"

Encara des dels Estats Units, el general Mark Milley, president de la junta de caps de l'Estat Major, ha denunciat el risc de "més desestabilització" i la "sèrie completa de conseqüències negatives si l'enfrontament continua".

Abans d'aterrar a Brussel·les per assistir a una reunió de l'OTAN, Milley també ha dit, en una conversa amb periodistes, que "mantenir l'enfrontament no convé a ningú".

El canvi de posició de Biden, que fins ara s'havia limitat a reconèixer el dret d'Israel a defensar-se, arriba després que aquest cap de setmana l'exèrcit israelià va destruir un edifici de Gaza on hi havia les oficines de mitjans internacionals com l'agència americana Associated Press i la cadena de televisió Al-Jazeera.
 

Els bombardejos israelians han destruït diversos edificis de Gaza (Reuters/Suhaib Salem)


S'hi ha referit el cap de la diplomàcia dels Estats Units, Antony Blinken, que tot i reconèixer que Israel té dret a defensar-se, ha explicat que no li ha mostrat cap prova que Hamas fes cap ús de l'edifici, argument d'Israel per destruir-lo.

Blinken ha demanat a israelians i Hamas que protegeixin la població civil.

Des de Cisjordània, el president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, ha demanat la "intervenció" dels Estats Units a Hady Amr, l'emissari enviat per Biden.

Al-Fatah, el partit polític d'Abbas, ha convocat per a aquest dimarts una vaga general a les ciutats de Cisjordània, com ara Ramallah, Nablus i Hebron.


Vuitena nit de bombardejos

Aquesta nit de dilluns a dimarts, en qualsevol cas, la violència armada ha continuat, per bé que amb una intensitat menor que la matinada anterior.

Dos míssils israelians han enderrocat dos edificis més a Gaza, mentre les sirenes del sud d'Israel feien córrer els ciutadans als refugis antiaeris.

L'ofensiva israeliana, d'altra banda, ha malmès la xarxa elèctrica de Gaza, que ha tornat a quedar pràcticament a les fosques.
 

Una palestina desplaçada renta roba al pati d'una escola de l'ONU a Gaza (Reuters/Suhaib Salem)


Els risc de crisi humanitària creix en aquesta franja de territori governada per Hamas. Els bombardejos han deixat almenys 2.500 persones sense llar i 52.000 palestins han hagut de desplaçar-se i buscar refugi en aquesta franja de terreny de 40 km de llarg i 10 d'ample.

Hamas ha acusat l'aviació israeliana d'atacar població civil i ha amenaçat de llançar coets sobre Tel-Aviv si no deixa de fer-ho.

Aquest dilluns, d'altra banda, s'ha obert un nou front de l'enfrontament quan s'han disparat coets des del Líban. Els projectils, però, no han arribat a caure en territori israelià.


Almenys 225 morts

Des de l'inici de les hostilitats dilluns de la setmana passada, 10 de maig, fonts palestines parlen de 213 morts, entre els quals 36 dones i 61 nens, i 1.400 ferits.

Fonts israelianes han notificat 12 víctimes mortals, entre les quals una adolescent i un nen, i 294 ferits.

Totes les víctimes mortals d'aquest conflicte, tret d'un soldat israelià, són civils.

ARXIVAT A:
IsraelPalestinaEstats UnitsJoe Biden

NOTÍCIES RELACIONADES

Anar al contingut