Bombers intenten apagar el foc causat per un bombardeig de l'aviació israeliana al nord de Gaza (REUTERS/Ashraf Abu Amrah)

Gaza viu la pitjor nit d'atacs d'Israel davant la passivitat de la comunitat internacional

L'aviació israeliana assegura haver mort un dels principals comandants dels islamistes palestins

RedaccióActualitzat

El balanç de la primera setmana del conflicte entre Israel i Hamas és sagnant: des del dilluns dia 10 hi ha hagut 200 morts palestins, 59 dels quals són nens, i 10 israelians, entre els quals hi ha un infant.

Pel que fa a ferits, també hi ha un desequilibri notable: 1.300 palestins i 294 israelians. La majoria de morts, provocades pels bombardejos aeris de l'exèrcit israelià a la franja de Gaza. Els de la nit d'aquest diumenge a dilluns han estat els atacs més intensos fets fins ara.

Segons Israel, els objectius aquesta nit han estat nou cases on, segons l'exèrcit israelià, vivien alts responsables de Hamas, l'organització islamista que governa Gaza. Asseguren, també, haver destruït quilòmetres de túnels.

Però la realitat sobre la Franja passa per dos centenars de morts, carreteres i zones residencials devastades, amb serveis tan vitals com el sistema d'electricitat i aigua malmesos.

Des de Gaza, durant aquesta setmana, Hamas, la Jihad islàmica i altres grups armats han llançat més de 3.150 coets cap a Israel, però la majoria no han impactat a la superfície.

El motiu és el sistema anomenat Cúpula de Ferro, un escut que fa 10 anys que funciona i que detecta per radar els coets quan ja han sortit i llança un projectil que el fa explotar a l'aire.

El sistema calcula la trajectòria del coet i, si no ha de caure en zona habitada, no la intercepta, per estalviar projectils, que són molt costosos.

Per això, l'ofensiva més gran mai feta des de Gaza amb coets ha comportat un balanç de víctimes israelianes que no supera la desena.  


La premsa, "objectiu legítim", segons Netanyahu

Enmig de tot això, aquest dissabte, l'exèrcit d'Israel va bombardejar un edifici de 13 pisos a Gaza on hi havia la seu de molts mitjans de comunicació internacionals, entre els quals Al-Jazeera i Associated Press.

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, va justificar l'atac assegurant que era "un objectiu perfectament legítim".

Explosió d'una bomba llançada per l'aviació israeliana, aquest dilluns a Gaza (Reuters)


El doble llenguatge dels EUA

Mentrestant, l'anomenada comunitat internacional intenta forçar un alto el foc, malgrat l'organisme que podria fer-ho, el Consell de Seguretat de l'ONU, s'hi resisteix.

El motiu és la negativa dels Estats Units, que bloquegen la petició formal d'alto el foc, presumiblement per donar temps a Israel de completar la campanya de bombardejos a Gaza.

En aquest sentit, Linda Thomas-Greenfield, ambaixadora d'aquest país a l'ONU, ha fet un notable exercici de doble llenguatge, reclamant a Hamas l'alto el foc, però no a Israel.


Litigis entre jueus i palestins a Sheikh Jarrah

L'origen més directe de l'escalada actual és l'acció judicial d'entitats de colons jueus que reclamen la propietat de les cases i terrenys de quatre famílies palestines del barri de Sheikh Jarrah, a Jerusalem Est.

El Tribunal Suprem d'Israel havia de tractar-ho en una sessió el dilluns 10 de maig, però finalment ho va ajornar per d'aquí unes setmanes.

 


Un barri de majoria musulmana ocupat per Israel

Fundat el segle XIX, Sheikh Jarrah va ser el primer barri de majoria musulmana a fora de les muralles de la ciutat vella, i després de la proclamació de l'estat d'Israel, el 1948, hi van anar a viure molts palestins refugiats.

En la guerra del 1967 el va ocupar militarment Israel, que se'l va annexionar oficialment el 1980, incomplint les resolucions de l'ONU que teòricament els obligava a marxar.

Des de llavors, molts colons jueus han litigat per quedar-se propietats en mans de palestins, aprofitant la legislació israeliana que els afavoreix de totes totes.


De Jerusalem a Cisjordània i a Gaza

Les protestes a Sheikh Jarrah es van estendre fa una setmana a tota la ciutat vella de Jerusalem, van ser reprimides per la policia i van acabar amb més de 300 ferits.

Tot plegat es va estendre a Cisjordània i també a Gaza, on hi ha hagut el gruix dels enfrontaments i activitat militar per part d'israelians i palestins.

Aquestes protestes van coincidir amb el final del ramadà, però els conflictes ja havien començat al principi del mes sagrat dels musulmans.

Llavors, els governants jueus de la ciutat van bloquejar l'accés a la porta de Damasc, el principal accés a la ciutat vella, cosa que va provocar fortes protestes palestines.

ARXIVAT A:
IsraelPalestinaONU
Anar al contingut