CaixaBank i Bankia volen concretar l'operació de fusió en una setmana

CaixaBank i Bankia podrien tancar l'operació de fusió en poc més d'una setmana. Els consells d'administració dels dos bancs tornaran a reunir-se a mitjans de mes, segurament el dia 13, i podrien donar el vistiplau definitiu a la fusió que estan negociant, que després hauria de passar per la junta i l'assemblea d'accionistes.

Tothom està a l'espera de saber com es concretaran les condicions d'aquesta unió, amb l'intercanvi d'accions o altres detalls com el nom que tindrà o si mantindrà la seu social a València, on ara hi ha les dues entitats.

El conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, ha dit a Catalunya Ràdio que li agradaria que "CaixaBank tornés a Barcelona". També ha alertat que si la fusió tira endavant cal estar atents a les repercussions que pugui tenir per a la competència:

"La concentració del mercat bancari en poques mans podria portar problemes de menys competència en el sector i més dificultats en el finançament."

El vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha dit que "estarem atents que en aquest procés que s'ha anunciat es mantingui la vinculació amb el teixit econòmic i social del país de les entitats financeres".

Des de l'Associació d'Usuaris de la Banca han assegurat que als clients no els hauria de perjudicar la fusió perquè la llei no permet fer canvis en els contractes dels productes que ja es tenen.

Pugen a la borsa

A la borsa, el sector financer ha rebut amb alegria que revifin les negociacions per a la fusió, que es creu que no serà l'última. El valor de Bankia s'ha disparat més d'un 30% i el de Caixabank, un 12%, en una jornada on també van pujar el Banc Sabadell, el BBVA o el Banc Santander.

Seria el primer banc de l'Estat, amb uns actius d'uns 630.000 milions d'euros. Entre les dues entitats sumen més de 6.700 oficines i 50.000 treballadors, que estan preocupats pel seu futur. Moltes oficines poden tancar perquè s'evitaran duplicitats i els sindicats demanen que no hi hagi mesures traumàtiques per a les plantilles.

En aquests moments, amb tipus d'interès a zero, "la rendibilitat no ve per més ingressos, sinó per menys despeses, especialment les de personal", ha recordat el catedràtic d'Economia i exconseller del Banc d'Espanya Guillem López Casasnovas a "Més 324", de TV3.

Anys enrere, ja hi va haver dues propostes d'acostament entre les dues entitats i el Banc Central Europeu pressiona perquè l'Estat espanyol redueixi la participació del 61% que té a Bankia.

L'hereva de Caja Madrid va ser rescatada i l'Estat va haver-hi d'injectar 24.000 milions d'euros de diner públic. La part que en recuperi dependrà del que en pugui treure amb la venda de les accions.