Aprofitar el microclima d'una mina de sal per recuperar-se de la Covid-19 sota terra

Superar la Covid-19 és difícil per a alguns pacients, que pateixen dificultats respiratòries després de la malaltia i se'ls allarga la convalescència.

A Polònia han trobat una manera de facilitar i escurçar aquesta recuperació: fer-la dins les mines de sal de Wieliczka, a prop de Cracòvia.

Són unes mines històriques, que es van començar a excavar el segle XIII, i que tenen més de 300 quilòmetres de galeries, que arriben fins a més de 300 metres de profunditat.

El microclima subterrani

Segons la doctora Magdalena Kostrzon, fa més d'un segle que persones amb malalties respiratòries les aprofiten per recuperar-se:

"El microclima subterrani es caracteritza sobretot per una puresa de l'aire excepcional: arriba aquí a través de tota una sèrie de passadissos de sal, i gràcies a això es neteja dels contaminants que hi ha a la superfície."

"Està saturat amb aerosol salí i manté propietats molt estables. A més, la ionització de l'aire i les condicions tèrmiques i humides afavoreixen la recuperació de l'aparell respiratori."

Kostrzon treballa al centre terapèutic que funciona a les mines, que amb la pandèmia s'ha omplert de pacients.

Recuperació ràpida

Hi aconsegueixen una recuperació ràpida, com assegura Jozef Biros, de 58 anys, que va contraure la malaltia el novembre:

"Han passat dues setmanes i us diré que cada vegada em trobo més bé, tant en la respiració com en l'estat físic. Fins i tot una cosa senzilla com cordar-me les sabates: abans m'ajupia i notava que no tenia aire, però ara me les puc cordar sense cap problema."

Dariusz Karprzyk, de 35 anys, tenia tos seca, problemes per respirar i falta d'aire durant la nit, i també explica una experiència semblant:

"Respiro millor, la meva respiració és més llarga, respiro més aire i em sento molt més bé."

Una atracció turística

Al marge de les seves qualitats terapèutiques, les mines de sal de Wieliczka són una de les principals atraccions turístiques de Polònia i les visiten gairebé dos milions de persones l'any.

El 1978 la Unesco les va declarar patrimoni de la humanitat, i el 1994 el govern polonès els va atorgar la categoria de monument històric nacional.

Fa més de 800 anys que s'hi extreu salmorra, que s'ha fet servir per conservar aliments i també com a sal per cuinar, però alhora s'ha donat altres utilitats a les galeries i espais excavats, decorats des de fa segles amb escultures de sal.

Com per exemple, la capella de Santa Kinga, on a banda de serveis religiosos, regularment s'hi celebren concerts per aprofitar la seva excepcional sonoritat: