Adoptar un embrió, un dels últims recursos per poder ser mare

Les dones que volen ser mares i no poden tenen també -com a últim recurs, al marge de l'adopció- la implantació d'embrions. Són embrions que es guarden congelats i són sobrants de dones que han fet un tractament de reproducció que ha fructificat.

En tancs es conserven cada any milers d'embrions congelats. Són els que han sobrat de pacients que ja han fet un tractament de reproducció amb èxit. Tots tenen un termini de 4 anys per decidir què fer-ne, però més de la meitat no respon i la llei estableix que sigui llavors el centre el que se'n faci càrrec.

A l'Institut Marquès, els embrions que tenen es destinen a l'adopció, tal com explica la doctora Marisa López Teijón, directora del programa d'adopció:

"Volíem donar vida als embrions que tenim congelats. Són embrions que ja estan fets i que s'assignen, en molts casos, a l'atzar. L'únic que els assegurem és la raça; és com una adopció en tots els aspectes."

Només en aquest centre es fan cada any centenars d'adopcions d'embrions. Una decisió que, tot i així, no és fàcil per a aquells que esperen que els seus fills s'assemblin a ells.

Núria Calbet amb el seu fill, fruit d'un embrió adoptat

Núria Calbet és una d'aquestes usuàries. Malgrat l'edat, no va voler abandonar la idea de ser mare.

"La vida et va portant als 40 anys; arriba un moment en què passes els quaranta i te n'adones que no ets mare. I t'entren unes ganes de maternitat."

Els tractaments de reproducció que va provar no li van funcionar, fins que a l'Institut Marquès li van proposar implantar-se un embrió donat, és a dir, sense el seu material genètic, una tècnica amb un preu menor que altres i amb una taxa d'èxit força alta.

"Potser hi ha un càrrec psicològic de saber que el teu fill no tindrà els teus ulls, no tindrà el teu cabell; però sense dubte tindrà el teu tarannà."