Acord d'ERC, Junts, PSC i comuns pel català a l'escola
El text acordat pels quatre grups parlamentaris declara el català com a llengua vehicular a l'escola i estableix el castellà com a llengua curricular
Acord sobre el català a l'escola. Esquerra, Junts, PSC i En Comú Podem han tancat un acord per garantir la presència de la llengua catalana en l'educació, després de la sentència que obliga a un mínim del 25% de castellà a les aules.
Davant la falta de consens després de l'acord del 24 de març, els quatre grups parlamentaris han optat per la creació d'una nova llei en comptes de reformar la Llei de Política Lingüística, com es preveia fa dos mesos.
El debat de la llei al Parlament serà aquest dimecres a les 9 del matí, abans de la sessió de control, i es preveu que es voti el divendres al voltant de les 12 del migdia.
El text acordat, que vol preservar la immersió lingüística a les escoles, declara el català com a llengua vehicular a l'escola. A més, estableix que el castellà és llengua curricular, una condició que també té el català.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha agraït "la generositat i esforç" dels quatre grups parlamentaris i ha celebrat que s'ha "assolit un gran acord de país":
Hem assolit gran acord de país per la defensa del català a l'escola. Per protegir la llengua catalana i garantir la
Pere Aragonès i Garcia 🎗 (@perearagones) May 24, 2022
cohesió social i la igualtat d'oportunitats tot esforç és poc i tot consens és imprescindible.
El meu agraïment a la generositat i esforç de tothom.
Romero: "Aquest text dona millor compliment a la sentència"
La portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero, ha considerat que l'acord entre els quatre grups recull els objectius que el socialistes ja van plantejar al març, com són que el català sigui "centre de gravetat" en l'educació, que el castellà sigui "també llengua d'aprenentatge" i que es compleixin les sentències judicials.
Segons Romero, la proposició de llei "donarà millor compliment a les sentències" i, a més a més, també s'aconseguirà "que l'alumnat surti de l'educació obligatòria amb un bon nivell de català i castellà oral i escrit i que, per tant, el castellà sigui també llengua d'aprenentatge i no la tractem com a llengua estrangera".
La portaveu parlamentària del PSC ha celebrat l'acord i ha destacat que tots quatre grups han volgut "prioritzar el consens" i continua "el camí dels acords". Per Romero, l'acord assolit és un exemple de "la millor cara de la política" i ha lamentat que no s'aprofundís abans en aquesta qüestió:
"Hem estat 10 anys sense resoldre una situació que teníem pendent i, per això, davant la inacció dels governs, un tribunal ens ha dit com havíem de fer les coses."
Romero ha assenyalat que, respecte a l'acord del 24 de març, hi ha hagut un canvi d'"instrument jurídic" perquè es passa de modificar la Llei de Política Lingüística a fer una nova llei, però creu que "el contingut és bastant el mateix" tot i que utilitzant "altres paraules i altres expressions".
Vilalta: "Allunyar les togues de l'escola"
La portaveu d'Esquerra, Marta Vilalta, ha celebrat que s'hagi arribat a un acord que "ha de permetre protegir el model d'escola catalana davant les imposicions judicials" i, al mateix, "manté el consens històric al voltant de la llengua catalana".
La diputada d'ERC ha parlat de "dues eines" que han de permetre "allunyar les togues de l'escola" i "protegir les direccions i, per extensió, protegir la comunitat educativa": la proposició de llei registrada aquest dimarts a la tarda a la cambra i un decret llei que aprovarà el govern properament.
Vilalta ha apuntat que, després d'aquest acord, cal continuar treballant per defensar el model d'escola catalana amb un consens "robust":
"Seguir treballant plegats aquests amplis consensos davant d'aquells que volen seguir dividint-nos, els que volen guanyar als tribunals el que no guanyen a les urnes."
Sànchez: "Garantim la presència del català en tots els àmbits educatius"
L'encara secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ha destacat que l'acord garanteix quatre aspectes que la formació considera "fonamentals": la vehicularitat del català al sistema educatiu, que els docents puguin exercir "sense interferències ni pressions alienes al món educatiu", el rebuig a les quotes i que els centres determinin l'ús de les llengües i, per últim, un impuls al català com a llengua d'acollida a l'alumnat nouvingut.
"El català seguirà sent la llengua vehicular en l'àmbit educatiu. Només els criteris pedagògics poden fer regular l'ús de les llengües."
Sànchez ha indicat que el text treu responsabilitat als docents i atorga de manera explícita "tota la responsabilitat dels projectes lingüístics a l'administració". Així es garanteix el blindatge dels professionals.
A banda de la proposició de llei acordada, Sànchez també ha anunciat un acord amb Esquerra perquè el govern aprovi un decret llei que impediria que s'estableixin quotes o percentatges de la presència de llengües a l'escola. El govern preveu aprovar-lo a finals de setmana.
Per la seva banda, la portaveu parlamentària de Junts, Mònica Sales, ha posat èmfasi en què en el text el castellà no apareix com a llengua vehicular, sinó com a llengua d'aprenentatge:
"Queda molt clar que la llengua vehicular és la llengua catalana i la llengua d'acollida és la llengua catalana."
Cid: "Han de primar els criteris pedagògics"
El portaveu d'En Comú Podem al Parlament, David Cid, ha considerat que el text pactat entre els quatre grups és un "molt bon acord per al català i per a la comunitat educativa", que blinda la llengua i la immersió lingüística.
"La presència del català i el castellà a l'escola s'ha de basar exclusivament en criteris pedagògics i no en criteris judicials", ha assegurat el diputat.
"El missatge és molt clar: la immersió lingüística i el català tenen una llarga vida a l'escola pública catalana'"
El diputat dels comuns ha defensat que "el català és un element troncal de país" i, per aquest motiu, calia un acord "robust, sòlid, transversal i que permetés refer els consensos" de país.
Sobre les diferències respecte a l'acord del 24 de març, Cid ha destacat que s'ha escoltat la comunitat educativa i que el text és coherent amb la legislació de la LOMLOE. "El text s'ha enriquit i sempre és bo que tinguem un acord amb majoria", ha dit.
La CUP creu que el castellà passa a ser llengua vehicular
Finalment, la CUP no s'ha sumat a les negociacions i rebutja l'acord d'aquest dimarts. Els cupaires consideren que el text no és prou valent i no blinda el català per fer front a la sentència.
En un tuit aquest dimarts a la tarda, denuncien que la proposta "introdueix el castellà com a llengua vehicular" i "representa un punt final" del model d'immersió lingüística.
La formació anticapitalista també critica que tant la nova llei com el decret que l'acompanyarà deixen "en mans de cada centre l'ús del català", un fet que "obre la porta a la segregació escolar per raó de llengua".
No pot ser un bon acord si...📝❌
CUP Països Catalans (@cupnacional) May 24, 2022
🔸 Introdueix el castellà com a llengua vehicular
🔸 Representa un punt i final legalment a la immersió
🔸 Deixa en mans de cada centre l'ús del català obrint la porta a la segregació escolar per raó de llengua pic.twitter.com/EXmjue6Zr9
Buscant un acord a contrarellotge
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fixar el 31 de maig com a data límit per a l'execució forçosa de la sentència que obliga les escoles a oferir el 25 % de classes en castellà.
D'aquí que els negociadors s'hagin esforçat a buscar un acord per a la defensa del model d'escola catalana.
La nova llei d'usos lingüístics en què han treballat el PSC, ERC, JxCat i En Comú Podem substituiria la reforma de la Llei de Política Lingüística que els quatre grups van registrar al març.
Al cap de poques hores, però, Junts se'n va despenjar després de les crítiques que l'acord va rebre de diferents bandes, com l'ANC, la CUP o l'expresident de la Generalitat, Quim Torra.
Els grups s'han centrat a buscar una entesa que no defineixi percentatges de cada idioma.
En el nou acord, un dels principals esculls ha estat el reconeixement del paper del castellà també com a llengua d'aprenentatge, una condició per obtenir el suport dels socialistes.
En paral·lel, el govern treballa en un decret llei sobre el català.
Tant la llei com aquest decret han de servir, diu el govern, per "protegir mestres i directors" d'escola, perquè la responsabilitat d'aprovar el projecte lingüístic recaigui en el Departament.
15 dies per aplicar-la
El TSJC va dictar la sentència del 25% el 21 de gener. Era ferma i es va obrir un període de dos mesos per aplicar-la. El 9 de maig, el mateix tribunal va anunciar que n'ordenava l'aplicació en un termini màxim de 15 dies.
Es va adreçar al Departament perquè dictés les instruccions i garanties de control perquè tots els alumnes del sistema educatiu de Catalunya rebessin "de manera efectiva i immediata l'ensenyament mitjançant la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determinin, que no podran ser inferiors al 25% en un i altre cas".
El text especificava que l'ús de les llengües havia d'incloure "com a mínim la docència de la mateixa llengua i la d'una altra assignatura o matèria de caràcter troncal", i va demanar que s'informés el Tribunal de l'aplicació de la sentència.
El TSJC havia donat la raó a l'Assemblea per una Escola Bilingüe a Catalunya, l'entitat que havia demanat l'aplicació del 25%.
La setmana passada, el govern de Pere Aragonès va presentar un recurs contra l'ordre d'executar la sentència. Va demanar que se suspengués el 25% fins que es resolgués aquest recurs.
- ARXIVAT A:
- Educació Català Immersió lingüística
