Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Acollim? Depèn de qui: denuncien una doble vara de mesurar amb els refugiats

La rapidesa dels tràmits excepcionals de 24 hores per a ucraïnesos contrasta amb tota la burocràcia habitual del sistema de protecció internacional, mentre a la frontera sud continuen les vulneracions al dret d'asil

Ferran Moreno Garcia / Mireia Segú SolivaActualitzat

Furgonetes de catalans anant a buscar ucraïnesos a la frontera. Directives europees aprovades per primera vegada. Facilitats burocràtiques impensables fa només unes setmanes. O censos de famílies d'acollida que no havíem vist mai abans.

Administracions i societat civil han respost a l'èxode massiu de persones que fugen de la guerra d'Ucraïna. I Espanya, fins i tot, ha anat més enllà de les obligacions a què marca la directiva europea als estats membres.

L'acollida de refugiats de la guerra a Ucraïna, i també amb afganesos fa només uns mesos, però, ha coincidit amb diferents episodis de pràctiques policials discutibles a la frontera sud, amb vulneracions manifestes al dret a rebre protecció internacional.

Amb tot això, des d'un punt de vista administratiu, però també des d'una perspectiva social, som un país d'acollida?


Una agilitat burocràtica mai vista

"Emocionats a l'expedir la primera resolució de protecció internacional". Amb aquest missatge el Ministeri de l'Interior celebrava fa uns dies a Twitter les primeres autoritzacions especials tramitades per a ciutadans ucraïnesos arribats a Espanya.

 

A Karim Sabni El Garraf, portaveu de la Coordinadora Obrim Fronteres, aquestes paraules del ministeri el van ofendre. "Hem estat nou mesos, un any, acompanyant persones que havien sortit de Síria. A l'entrevista se'ls preguntava: "Tu creus que la teva vida corria perill?", quan era evident que fugien d'un país en conflicte. Volem que al ministeri s'emocionin cada dia i no només amb Ucraïna".

Sabni assenyala que habitualment les resolucions de les sol·licituds d'asil tarden ben bé dos anys i que, després, el 95% acaben rebutjades. "La realitat és una altra", expressa.

"Volem una acollida digna, però per a tothom. No només per a ucraïnesos, que l'han de tenir perquè ho necessiten, sinó també per a les dones afganeses a qui ara se'ls està rebutjant la protecció internacional, per als que han de saltar una tanca de set metres, per als perseguits al nord d'Àfrica o per als que estan als camps de refugiats a Mòria, Síria, el Líban..."

L'agilitat burocràtica d'aquests permisos no s'havia vist mai abans. De fet, en la reforma del Reglament d'Estrangeria de fa només uns mesos, semblava que la capacitat administrativa per resoldre més ràpidament s'espremia al màxim de les seves possibilitats.

El Ministeri d'Inclusió va suar perquè el d'Interior acceptés la reforma i poder donar papers als menors estrangers en només tres mesos. Ara, als ucraïnesos els n'expediran en 24 hores. Fins i tot s'han creat punts propis i estratègics per fer-ho, a Madrid, Alacant i aquesta setmana a Barcelona, a la Fira de Montjuïc.

"En 24 hores una autorització de treball i residència... És el somni de totes durant molts anys. I ara veiem que es pot fer", exclama Sabni. Celebra aquesta celeritat, però espera que ara pugui passar amb totes les persones que ho sol·licitin i que "sigui per sempre."

"Si de veritat es vol, es pot", apunta Gemma Pinyol-Jiménez, directora de polítiques migratòries a Instrategies i investigadora a Gritim-UPF. "Quan hi ha voluntat política sembla més senzill que les coses funcionin, amb agilitat, rapidesa. Ara això marca un precedent".

Una directiva europea que ho canvia tot

Els nous permisos especials tenen una habilitació legal a nivell europeu: la directiva de protecció automàtica temporal aprovada fa més de 20 anys, el 2001. Àmpliament demanada per la societat civil, no es va arribar a aplicar en la guerra de Síria.

L'any 2015, van frenar-ne el desplegament els països coneguts com el Grup de Visegrad: República Txeca, Eslovàquia, Polònia i Hongria.

"Aquests països van acabar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que els va condemnar per no complir les quotes, perquè van acceptar zero persones de les que s'havien compromès a acceptar", recorda Pinyol-Jiménez

Són aquests països, precisament, els que ara estan demanant més solidaritat dels estats membres. "Països que tenen sistemes d'asil molt dèbils, que no els han arreglat els últims anys per no acceptar persones provinents de Síria", explica. "Em sembla que aquesta és la part d'hipocresia que hauríem d'estar assenyalant amb més contundència".

La investigadora alerta que el Grup de Visegrad segueix marcant la política d'acollida i afectant el dret comunitari. I recorda que Espanya només va acollir el 34% de les persones a què es va comprometre.

"La reubicació de sirians no es va fer perquè aquests països no ho van voler fer. Quan intentes consensuar amb Estats que tenen comportaments que no s'adeqüen al dret comunitari el problema, és que acaben marcant l'agenda. I això és preocupant".

Refugiats ucraïnesos arriben a la frontera amb Polònia
Refugiats ucraïnesos arriben a la frontera amb Polònia (Reuters/Fabrizio Bensch)

L'acollida de refugiats ha engruixit un sentiment europeu sovint afeblit i amb moltes notes discordants. Per Pinyol-Jiménez, però, cal anar amb compte. "Les persones refugiades acaben convertint-se en peons de guerra geoestratègica. Ara serveixen perquè són un missatge a Rússia per dir 'nosaltres això ho resoldrem'. Però la situació posa en evidència que, en realitat, hi ha una doble vara de mesurar".

Espanya ha anat més enllà del contingut mínim de la directiva i també tramita els permisos especials per a aquelles persones que vivien a Ucraïna amb la situació administrativa regularitzada, però que no tenien la nacionalitat ucraïnesa.

I alhora, l'estat espanyol també ha permès optar a aquests permisos als ucraïnesos que ja es trobaven a Espanya i que, fins ara, no havien pogut tramitar l'asil polític, per exemple. 

"Hi ha hagut un procés de regularització de persones d'Ucraïna que ha passat molt desapercebut en termes de debat públic i em sembla molt fascinant i interessant tenint en compte que qualsevol altre debat de regularitzacions aixeca sempre una polseguera política i mediàtica important", apunta Pinyol-Jiménez.

"La gent s'està identificant més amb les víctimes d'aquest conflicte que amb d'altres? Això em preocupa perquè el dret internacional no està per les persones que a tu t'agraden més o menys o et semblen que s'assemblen més a tu".

Un migrant senegalès omple ampolles d'aigua en un poble d'Almeria
Els migrants que venen d'Àfrica ho tenen més complicat per tenir permís de treball i residència (Reuters/Juan Medina)

Una frontera sud amb vulneracions al dret a l'asil

Són de fa molt pocs dies unes imatges de policies nacionals i guàrdies civils pegant amb cops de porra, de dalt cap a baix, a persones que saltaven la tanca de Melilla. Diverses ONG i entitats sobre el terreny han denunciat que s'han fet expulsions en calent a persones que venen de territoris també en conflicte, com Mali.

Mentre el ministre Marlaska rebia refugiats afganesos a la base aèria de Torrejón de Ardoz fa només uns mesos, queien les primeres resolucions judicials que assenyalaven la manca de procediment total en les expulsions de menors a Ceuta.

"Per determinar que una persona està intentant entrar en situació irregular el primer que has de determinar és que no sigui una persona que pot o vol demanar asil", diu Pinyol-Jiménez.

"Quan no ho permets, quan no fas aquesta pregunta en frontera i els expulses abans, massivament, o els pegues cops de porra, estàs vulnerant que aquestes persones demanin asil i, per tant, no estàs protegint els drets humans com caldria", adverteix.

Sabni recorda que milers de persones continuen atrapades a Ceuta, com moltes altres ho van estar durant mesos al petit moll d'Arguineguín, a Gran Canària, l'any 2020. El portaveu de la Coordinadora Obrim Fronteres apunta tant als governs com a la societat civil: "Molta gent ara agafa el cotxe i se'n va a la frontera a recollir famílies. A tots ells els convidaria a agafar el cotxe i portar-los cap aquí".

Ho diu, alhora, amb un punt d'ironia, perquè la realitat els ha ensenyat que les coses van d'una altra manera. "Portar una persona de Ceuta o Melilla podria ser tràfic de persones, però portar-la d'Ucraïna, no. Però són les mateixes persones demanant protecció internacional en les mateixes circumstàncies, fugint d'un conflicte".

Sabni ho coneix bé d'ocasions anteriors: "Hem anat a Grècia per la guerra de Síria, però ha sigut impossible portar ningú, perquè es considerava tràfic de persones. Ara és diferent. Fins i tot el ministre diu que es necessiten transportistes solidaris", expressa.

 

No ho diu amb recança de cara als refugiats ucraïnesos que han començat a arribar, sinó per criticar que aquest mateix gest no s'hagi fet en ocasions anteriors. També fa una crítica a la Generalitat i a la seva acollida de menors estrangers els últims anys.

"El govern ha habilitat 9.000 famílies per a l'acollida de menors. Això diu molt de la societat catalana, que és acollidora. Però això demostra que quan hi havia aquest boom de menors no acompanyats que venien de la frontera sud, per què no es van habilitar aquests mecanismes? On eren aquestes famílies?", es lamenta el portaveu de COF.

Per Pinyol-Jiménez, s'ha de posar en valor que el que s'ha fet amb Ucraïna és el correcte. Però "la pregunta no és per què s'ha fet amb Ucraïna, sinó per què no s'ha fet en altres ocasions".

 

ARXIVAT A:
MigracionsRefugiatsUcraïna
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut