El TSJC aparta Barrientos i Armas del judici a Torra, a l'espera de si els recusa
Els advocats del president de la Generalitat han demanat la recusació del president del TSJC i de la jutge Mercedes de Armas per parcialitat
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya estudiarà la petició de recusació dels jutges Jesús María Barrientos i Mercedes de Armas per part del president de la Generalitat.
Quim Torra va demanar la retirada per parcialitat dels dos magistrats al judici obert per desobediència contra ell. Al president de la Generalitat el jutjaran per no haver retirat els llaços grocs del balcó de la Generalitat durant el període electoral del 28A.
En la seva resolució, un tràmit habitual en les sol·licituds de recusació, el TSJC acorda obrir peça separada i designar un jutge instructor de l'incident plantejat per la defensa del president de la Generalitat.
En els propers dies el mateix tribunal haurà de decidir si s'accepta la recusació i s'aparta de la causa Barrientos i la jutge De Armas o bé si la rebutgen i continuen al capdavant del procés judicial. Mentre duri aquest tràmit els dos magistrats hauran d'estar apartats de la causa dels llaços.
La sala civil i penal inicia, un cop subsanat l'errada material detectada a l'escrit inicialment presentat, la tramitació de la recusació promoguda pel #president @QuimTorraiPla del @govern de dos membres del #Tribunal designat per jutjar-lo x desobediència a la #JEC
TSJCat (@tsj_cat) September 13, 2019
Barrientos va fer declaracions sobre la presència dels llaços grocs a la façana de Palau en campanya electoral, i es va posicionar al bàndol de la Junta Electoral. El jutge considerava la seva decisió innecessària per l'obvietat dels fets: els edificis públics havien d'estar lliures de llaços grocs.
El TSJC va fixar per als dies 25 i 26 de setembre la data del judici oral, que coincideix amb el debat de política general al Parlament de Catalunya. El president Torra ja ha deixat entreveure que no anirà al judici. El judici es podrà fer sense la presència de Quim Torra, atès que la pena que afronta no supera els dos anys de presó.
Pancarta i llaços polèmics en ple període preelectoral
El mes de març, en període preelectoral previ al 28A, Ciutadans i el PP van reclamar a la JEC que obligués el president de la Generalitat a treure els llaços grocs i la pancarta en suport dels polítics presos. La Junta Electoral Central ho va fer.
El president Torra es va resistir a treure els símbols de la façana de Palau i va demanar l'opinió del síndic de greuges, que li va recomanar treure'ls. Torra va decidir canviar la pancarta per una d'igual, però amb un llaç blanc en comptes de groc.
Finalment, i amb la insistència de la JEC, va tornar-la a canviar per una altra en defensa de la llibertat d'expressió, que ja no va generar exigències de retirada.
Tot aquest procés va generar una querella de la Fiscalia per desobediència, que és la que va portar Torra a declarar davant del TSJC.
La declaració del president Torra al TSJC es va fer el 15 de maig. Davant el tribunal, Torra va assumir l'autoria i la responsabilitat de les decisions que es van anar prenent sobre la presència dels llaços grocs en edificis de la Generalitat i va reconèixer que va desobeir l'ordre de la JEC:
"Sí, vaig desobeir, perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans i, per tant, aquest canvi, en el fons, no va tenir cap rellevància, vam seguir enviant el mateix missatge."
- ARXIVAT A:
- Quim TorraProcés catalàTSJCJudicial
