Un nou mapa en línia d'espais literaris situa els autors catalans i els llocs citats a la seva obra

Tots els escriptors catalans que tenen una casa museu o un centre d'estudis que se n'ocupa es troben des d'ara localitzats en un mapa literari que ha impulsat l'associació Espais Escrits.
janquim

Un nou mapa en línia d'espais literaris situa els autors catalans i els llocs citats a la seva obra

Tots els escriptors catalans que tenen una casa museu o un centre d'estudis que se n'ocupa es troben des d'ara localitzats en un mapa literari que ha impulsat l'associació Espais Escrits.
Actualitzat
El nou Mapa Literari es basa en l'eina Google Maps i situa d'entrada totes les cases museu i els centres d'estudi. Aquests espais són els responsables de conservar i difondre el patrimoni literari que custodien i només n'hi ha d'autors que ja no són vius.

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), la Fundació Joan Brossa i l'Arxiu Joan Maragall (tots dos a Barcelona), la Fundació Josep Pla (Palafrugell) o el Museu Àngel Guimerà (el Vendrell) formen part d'aquesta llista que arriba a la trentena d'autors.

A més d'aquest posicionament dels llocs on és possible accedir a documentació o fer-hi una visita, el mapa recull una mostra dels indrets que els escriptors han esmentat a la seva obra.

Així, el mapa indica on són llocs diversos que la literatura ha popularitzat, com ara la fageda d'en Jordà (Joan Maragall) o la plaça del Diamant (Mercè Rodoreda), però també traspassa les fronteres dels territoris on es parla el català per anotar l'estada a l'Alger de Jacint Verdaguer o el viatge a Rússia de Josep Pla.

En conjunt, conté mig miler de fragments d'obres literàries, acompanyats de fotografies, vídeos i locucions dels textos amb veus de Pere Arquillué, Carles Sales, Rosa Cadafalch o Mercè Managuerra.

Aquest Mapa Literari el presentarà divendres vinent el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, però l'accés al web és obert des de fa uns quants dies. El cost s'ha assumit amb una ajuda de la Institució de les Lletres Catalanes, que és un ens públic, i la fundació d'una entitat d'estalvi.

La vicepresidenta d'Espais Escrits, Montse Comas, explica al 3cat24 que la idea va néixer fa més de set anys. Van preparar els materials amb la tecnologia de què es disposava aleshores però van tenir diversos contratemps, fins que més recentment van optar per aprofitar l'eina de Google.

Col·laboració dels lectors

Comas admet que la llista d'espais literaris ressenyats s'ha d'ampliar i assegura que des de cadascun dels centres adherits al projecte es continuarà aportant material al mapa, amb noves posicions de llocs que els escriptors esmenten als seus poemes i narracions.

Conscient de les limitacions d'uns equips reduïts i amb altres tasques per resoldre, no descarta que es pugui obrir el mapa a la col·laboració de qualsevol lector que vulgui marcar un espai literari, però no ho tenen previst de manera immediata.

Tampoc no creu que s'hi puguin incorporar altres autors que no disposin d'un centre de referència com els que formen part d'aquesta xarxa del patrimoni literari català. Està d'acord que hi podria haver un gran mapa que aplegués tots els autors però li sembla que no és la missió de l'entitat que representa.

La geografia literària Endrets

A internet ja hi ha altres recursos semblants, com per exemple Endrets, que es presenta com la primera geografia literària dels Països Catalans des de fa unes quantes setmanes.

Es tracta d'un projecte que impulsa el filòleg Llorenç Soldevila i que compta amb un equip de la Universitat de Vic i el suport de grups editorials. En aquest cas, la llista és molt més extensa, perquè inclou autors vius, però es basa en una proposta semblant, si més no això és el que percebrà l'usuari.

A Endrets es poden fer cerques per autor, per text o per un lloc determinat i el mapa en mostra els resultats amb unes icones clicables. Aquest projecte sí que té al web un formulari per rebre contribucions de qualsevol persona.

Sembla una paradoxa que tot i les retallades pressupostàries hi hagi dos productes amb tantes similituds que d'alguna manera competeixen per donar resposta a una mateixa demanda, la geolocalització dels espais literaris i les rutes turístiques inspirades en l'obra d'un escriptor català.

Des d'ara hi ha dues propostes per localitzar textos literaris catalans i almenys una d'aquestes disposa de recursos públics.

Arreu del món

Arreu del món l'elaboració de mapes com aquests s'ha estès i la prova és que n'hi ha unes quantes llistes disponibles, com ara la que va crear Places & Literature o la que manté Places & Studies.

L'accés dels ciutadans a les eines TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) ha permès que un curs de la Universitat de Barcelona presenti un mapa de la novel·la "La sombra del viento" o que algú s'entretingui a dissenyar un mapa de Sant Petersburg en què el traçat el formen cites textuals d'autors russos que es refereixen a aquesta ciutat. Una frase de Puixkin sobre el riu Neva, per exemple, és la que representa aquest curs fluvial al mapa. 

Les televisions públiques de Noruega, Dinamarca, Suècia i Finlàndia van elaborar conjuntament i fa pocs anys un atles de la literatura nòrdica que, en comptes d'un mapa geogràfic, utilitzava una cronologia clicable per situar els autors d'aquests països. Al nostre país, la revista "LletrA", que publica la UOC, també ofereix una cronologia, a més d'un mapa centrat en un període específic, anomenat "Topobiografies de l'exili català". 

Els usuaris dels mòbils iPhone poden localitzar totes les llibreries i centres dedicats a autors que estiguin inclosos a l'aplicació gratuïta Local Books.