6888, el batalló de dones negres que va ajudar a guanyar la Segona Guerra Mundial

El batalló "6888" (sis triple vuit) de l'exèrcit nord-americà, que va suposar --l'any 1945-- l'entrada de les dones afroamericanes a les seves files, serà finalment reconegut amb tots els honors.

77 anys després i tot i que encara no hi ha data per la cerimònia, els parlamentaris dels Estats Units han aprovat un projecte de llei per "honrar els esforços d'aquelles dones" durant la Segona Guerra Mundial i fer-los entrega de la medalla d'or del Congrés.

La iniciativa parlamentària arriba després d'una llarga campanya per reconèixer la feina d'aquest batalló femení, format en el seu moment per 855 membres, de les quals només en queden 6 amb vida. A més, durant dècades s'ha denunciat que l'esforç i tenacitat de totes aquestes dones no va ser mai prou reconegut per les institucions nord-americanes.

El batalló, oficialment conegut com Directori Central Postal, va ser l'únic de l'exèrcit nord-americà exclusivament format per afroamericanes implicat en missions a l'estranger en el marc de la Segona Guerra Mundial.

Una missió molt concreta

Al febrer de 1945, els Estats Units ja portaven quatre llargs anys de guerra. El seu personal militar, civil i sanitari era enviat lluny del seu país i lluny de la família i amics. L'única via de comunicació amb els seus era a través del correu. Però les cartes no arribaven.

L'acumulació de correu no enviat havia anat creixent, un problema difícil de gestionar. L'exèrcit calculava que per solucionar els endarreriments que s'havien anat acumulant trigarien, com a mínim, uns sis mesos. Però, qui es faria càrrec d'aquesta tasca gegantina? Aquí entra en joc el batalló "6888".

Doble dificultat per entrar a l'exèrcit

En aquells moments, als Estats Units hi havia una pressió creixent per part d'organitzacions feministes i afroamericanes per incloure les dones negres a l'exèrcit. És llavors quan un grup de joves afroamericanes es va oferir per aquesta missió concreta. L'exèrcit, finalment, les va acceptar.

"Sense correu, moral baixa"

Els caps de l'exèrcit s'havien adonat que la manca de fiabilitat en el correu estava afectant la moral de la tropa. Les muntanyes de cartes s'havien amuntegat, i les tropes es queixaven per les cartes perdudes i el retard. S'havia d'actuar ràpidament. Creen, així, el batalló "6888", una unitat especial per solucionar aquest problema. El seu lema: "No mail, low morale", sense correu, moral baixa.

El batalló té una missió concreta i, d'entrada, poc encoratjadora: processar milions de cartes no lliurades; això vol dir ordenar-les i fer-les arribar als seus destinataris, i tot, enmig d'una guerra.

Eficiència rècord

Al febrer de 1945 el batalló arriba a Europa. Primer a Anglaterra i després a França. A Birmingham, van a parar a uns magatzems col·lapsats. Milions i milions de cartes sense entregar i paquets amb regals de Nadal destinats als membres de l'exèrcit nord-americà, però també a tot el contingent de civils i sanitaris que participaven d'una manera o altra a la guerra.

Van treballar a fons, en uns magatzems humits i freds, plens de rates i insectes que dificultaven encara més la feina. 7 dies a la setmana, 24 hores al dia, en 3 torns. Amb el nou sistema que van crear per ordenar les cartes, van aconseguir classificar-ne 65.000 en cada torn. 195.000 al dia. Van resoldre l'endarreriment d'uns 17 milions de correus en només 3 mesos de feina, la meitat del temps previst. L'èxit i l'eficiència van deixar tothom bocabadat.

Un cop acabada la guerra i havent aconseguit la seva missió, el batalló va retornar de França cap als EUA el març de 1946. La seva victòria, també, haver fet un pas més cap a l'eliminació dels prejudicis racials i de gènere.