26 tones de pèl·lets al mar: què són i què implica el vessament a Galícia i al Cantàbric
Al marge de la picabaralla política que ha comportat, encara no se sap si són tòxics, però sí que poden afectar greument els ecosistemes marins
Tot va començar el 8 de desembre, quan el vaixell portacontenidors Toconao va perdre més de 26 tones de pèl·lets de plàstic quan circulava per davant de la costa de Portugal.
Des de llavors les boletes, de la mida d'un gra d'arròs, han anat arribant a les costes espanyoles, primer les gallegues, i ara també a les d'Astúries i més enllà.
Però què són els pèl·lets, aquestes boletes de plàstic, per a què serveixen? Doncs és el format amb què es fabriquen la majoria de plàstics: en peces molt petites i regulars.
Així es transporten des de l'origen fins a les fàbriques de destí, que les fonen per convertir-les en tota mena de productes, siguin envasos, joguines o qualsevol altra cosa.
Un miler de sacs en un contenidor caigut al mar
En el cas que ens ocupa, les 26 tones de pèl·lets eren a dins d'un miler de sacs que anaven a l'interior del contenidor que va caure al mar des del Toconao fa ara un mes.
El contenidor es devia trencar, els sacs van sortir-ne i van anar surant fins que també es van trencar, i tot plegat ha acabat amb les petites boles de pocs mil·límetres surant per tot arreu.
Aquestes boletes, que són considerades microplàstics, tenen una aparença similar als ous de moltes espècies, de manera que ocells i peixos se les mengen i els poden obstruir el sistema digestiu.
A més, la seva mida impedeix recollir-les de manera ràpida a platges i costes, i intentar-ho és com buscar una agulla en un paller, però molt més complicat perquè són milions i milions.
Poden contenir contaminants, però encara no se sap quins
De moment no se sap quins productes químics contenen els pèl·lets que arriben a les costes, però podria haver-hi dissolvents o hidrocarburs, compostos afegits al plàstic per donar-li propietats concretes.
Però segons Miquel Porta, investigador de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar de Barcelona, accidents com el d'ara no han de fer oblidar que la contaminació la tenim molt més a prop:
"La font principal d'exposició humana als tòxics són els mateixos aliments i els contenidors de plàstic amb els quals ens arriben, i no tant els accidents marins."
De tota manera, Porta admet que el que ha passat amb els pèl·lets caiguts del vaixell Toconao és un desastre que mostra com el comerç marítim no compleix amb els estàndards necessaris.
1.500 contenidors caiguts al mar cada any
Segons el Consell Mundial del Transport Marítim, cada any es transporten uns 250 milions de contenidors pels mars del món, dels quals en cauen i es perden uns 1.500.
Fa anys que l'ONU reclama que els contenidors amb pèl·lets no viatgin a coberta sinó a la bodega dels vaixells, per evitar que caiguin al mar i provoquin desastres com el d'ara.
L'organització Ecologistes en Acció ha anunciat que vol denunciar els responsables del Toconao, que viatja amb bandera de Libèria i depèn d'un armador alemany.
En la denúncia reclamen que el sistema judicial els posi una caució superior als 10 milions d'euros que permeti fer front a la despesa que està suposant recollir els pèl·lets.
