"Personatges", els diumenges a la nit, al 33
El 33 programa a partir de diumenge 5 de juliol un espai en què recupera documentals sobre figures destacades del món de la ciència, la cultura, l'arquitectura, la música, l'art, el periodisme, la literatura, etc. Aquest diumenge s'emet "Els records glaçats", d'Albert Solé, protagonitzat per Josefina Castellví, oceanògrafa i microbiòloga d'àmplia trajectòria internacional i pionera en la participació espanyola en la investigació a l'Antàrtida.
Aquest estiu el 33 programa els següents documentals a "Personatges", els diumenges a la nit:
5 de juliol, "Els records glaçats"
La història de Josefina Castellví és la d'una gran epopeia vital com a pionera, dona i científica, però és també una història plena d'interrogants sobre el futur de la utopia antàrtica.
Després de jubilar-se, fa 17 anys, Josefina Castellví ha decidit enfrontar-se als fantasmes del passat i tornar a l'Antàrtida, el paradís perdut dels anys més intensos de la seva vida.
12 de juliol, "Ciutadà Escarré"
Recorregut per la trajectòria vital del qui va ser Abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré i Jané amb voluntat de recordatori del seu llegat i d'explicació als més joves d'un personatge que els és força desconegut i d'homenatge a una figura de dimensions internacionals a partir de la difusió de la repressió franquista.
19 de juliol, "J. L. Sert, un somni nòmada"
Documental que narra la vida de l'arquitecte català Josep Lluís Sert, des de la seva primera joventut a Barcelona fins que va arribar a la Universitat de Harvard, passant per l'exili a París i Nova York.
26 de juliol, "Pere Casaldàliga, les causes i la vida"
Pere Casaldàliga és d'aquelles persones que han marcat la societat catalana des de la distància. La història d'un bisbe rebel al Mato Grosso, al Brasil, enfrontat als poderosos i amenaçat de mort per la seva denúncia social.
2 d'agost, "Calidoscopi Montalbán"
En Salvo Montalbano, un comissari italià protagonista de les novel·les d'Andrea Camilleri, investiga a Barcelona qui va ser l'home en què ens va inspirar el conegut novel·lista per posar-li el seu cognom: l'escriptor M. Vázquez Montalbán.
9 d'agost, "Fabian Estapé, retrats"
"Fabian Estapé, retrats", fa un repàs del vessant més públic i, fins i tot, més popular d'un dels intel·lectuals catalans més notoris dels darrers cinquanta anys.
Home de ciència, acadèmic i investigador incansable, advocat, economista, divulgador impenitent, periodista i "showman" i home polític sense complexos, Fabian Estapé ha aconseguit estar sempre en primera línia de totes les passions vitals que han conformat la seva vida.
16 d'agost, "Paraules i fets"
Retrat de Joan Coromines dirigit al gran públic, amb un caràcter global, és a dir, tant de la seva enorme obra com de la seva llarga i intensa vida i, per tant, del personatge. Se situa el gran filòleg en el lloc que mereix en l'imaginari col·lectiu català i en l'àmbit de les grans figures culturals de la història del segle XX. Se'n ressalta el significat cívic i polític, de la seva vida i de la seva obra, i se'n reivindica la dimensió internacional en el món científic.
23 d'agost, "Ovidi per Ovidi"
Les mateixes paraules de l'Ovidi, completades visualment amb fotografies i retalls de premsa de l'arxiu personal del cantautor, ens introdueixen a les tretze cançons o recitacions que l'artista alcoià va interpretar en diferents programes històrics de TVC i que també s'inclouen en el documental.
30 d'agost, "Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta"
Per primera vegada, Vinader explica, a fons, en un documental, la història que el va convertir en el primer periodista exiliat i empresonat de la democràcia, als anys 80. Quinze anys després que ell fos condemnat per haver denunciat l'embrió del terrorisme d'estat en democràcia, alts càrrecs de l'estat, com el ministre de l'Interior, José Barrionuevo, o el secretari d'estat, Rafael Vera, van anar a la presó per col·laboració amb el GAL. El procés a Xavier Vinader, un fre legal a la llibertat d'expressió, i el principi de la guerra bruta, han quedat molt al marge de les versions consensuades de la "modèlica transició", avui ja tan en evidència. El film explora l'època més dura de la transició, i el començament de la guerra bruta. A més del protagonista, s'entrevista el dirigent d'ETA Eugenio Etxebeste "Antxón", l'històric abertzale, Tasio Erkizia, l'advocat Txema Montero, els periodistes Rafa Cid i Pepe Díaz, i el fundador del diari "Liberation", Frédéric Laurent, entre d'altres. També hi apareix el líder de Fuerza Nueva, Blas Piñar, en la darrera entrevista a càmera de la seva vida.
6 de setembre, "Carmen! La Capitana"
Carmen Amaya, gitana nascuda al barri de barraques del Somorrostro barceloní, va començar a ballar de molt petita: als quatre anys ja actuava en teatres. De seguida va formar part de grups de flamenc actuant amb èxit per tot Espanya i per Europa, i va obtenir arreu un gran reconeixement al seu art atàvic i que res tenia a veure amb el que s'havia vist fins aleshores.
Carmen Amaya ha estat la figura més gran i més influent en el món del flamenc. L'artista universal nascuda al barri barceloní del Somorrostro en una barraca va aconseguir fama mundial amb la seva característica i irrepetible manera de ballar.
13 de setembre, "Dr. Moisès Broggi: ciència ètica"
Aquest documental s'acosta a la figura de l'extraordinari doctor Moisès Broggi, Creu de Sant Jordi l'any 1981, guardonat per la Generalitat de Catalunya el 2008 amb la medalla d'Or i el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística en reconeixement a "la seva dilatada i prestigiosa carrera com a cirurgià i el seu compromís ètic i social".
20 de setembre, "Manuel de Pedrolo. Trencant l'oblit"
Manuel de Pedrolo va ser un dels escriptors més prolífics i atrevits dins de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. És l'autor de més de 120 llibres entre els quals hi ha novel·les, obres de teatre, contes, poemes, articles d'opinió, etc. Però, malgrat aquesta obra tan àmplia i variada, a Pedrolo se l'associa normalment a un únic llibre: "Mecanoscrit del segon origen".
Per què un gran nombre de lectors desconeix la resta de la seva obra? Quin paper va tenir Pedrolo en la recuperació i l'impuls de la literatura catalana? 25 anys després de la seva mort, Manuel de Pedrolo és un escriptor oblidat?
Més informació sobre el documental a Catalunya
Web Documentals TV3
Subscriu-te al butlletí
documentals@ccma.cat
5 de juliol, "Els records glaçats"
La història de Josefina Castellví és la d'una gran epopeia vital com a pionera, dona i científica, però és també una història plena d'interrogants sobre el futur de la utopia antàrtica.
Després de jubilar-se, fa 17 anys, Josefina Castellví ha decidit enfrontar-se als fantasmes del passat i tornar a l'Antàrtida, el paradís perdut dels anys més intensos de la seva vida.
12 de juliol, "Ciutadà Escarré"
Recorregut per la trajectòria vital del qui va ser Abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré i Jané amb voluntat de recordatori del seu llegat i d'explicació als més joves d'un personatge que els és força desconegut i d'homenatge a una figura de dimensions internacionals a partir de la difusió de la repressió franquista.
19 de juliol, "J. L. Sert, un somni nòmada"
Documental que narra la vida de l'arquitecte català Josep Lluís Sert, des de la seva primera joventut a Barcelona fins que va arribar a la Universitat de Harvard, passant per l'exili a París i Nova York.
26 de juliol, "Pere Casaldàliga, les causes i la vida"
Pere Casaldàliga és d'aquelles persones que han marcat la societat catalana des de la distància. La història d'un bisbe rebel al Mato Grosso, al Brasil, enfrontat als poderosos i amenaçat de mort per la seva denúncia social.
2 d'agost, "Calidoscopi Montalbán"
En Salvo Montalbano, un comissari italià protagonista de les novel·les d'Andrea Camilleri, investiga a Barcelona qui va ser l'home en què ens va inspirar el conegut novel·lista per posar-li el seu cognom: l'escriptor M. Vázquez Montalbán.
9 d'agost, "Fabian Estapé, retrats"
"Fabian Estapé, retrats", fa un repàs del vessant més públic i, fins i tot, més popular d'un dels intel·lectuals catalans més notoris dels darrers cinquanta anys.
Home de ciència, acadèmic i investigador incansable, advocat, economista, divulgador impenitent, periodista i "showman" i home polític sense complexos, Fabian Estapé ha aconseguit estar sempre en primera línia de totes les passions vitals que han conformat la seva vida.
16 d'agost, "Paraules i fets"
Retrat de Joan Coromines dirigit al gran públic, amb un caràcter global, és a dir, tant de la seva enorme obra com de la seva llarga i intensa vida i, per tant, del personatge. Se situa el gran filòleg en el lloc que mereix en l'imaginari col·lectiu català i en l'àmbit de les grans figures culturals de la història del segle XX. Se'n ressalta el significat cívic i polític, de la seva vida i de la seva obra, i se'n reivindica la dimensió internacional en el món científic.
23 d'agost, "Ovidi per Ovidi"
Les mateixes paraules de l'Ovidi, completades visualment amb fotografies i retalls de premsa de l'arxiu personal del cantautor, ens introdueixen a les tretze cançons o recitacions que l'artista alcoià va interpretar en diferents programes històrics de TVC i que també s'inclouen en el documental.
30 d'agost, "Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta"
Per primera vegada, Vinader explica, a fons, en un documental, la història que el va convertir en el primer periodista exiliat i empresonat de la democràcia, als anys 80. Quinze anys després que ell fos condemnat per haver denunciat l'embrió del terrorisme d'estat en democràcia, alts càrrecs de l'estat, com el ministre de l'Interior, José Barrionuevo, o el secretari d'estat, Rafael Vera, van anar a la presó per col·laboració amb el GAL. El procés a Xavier Vinader, un fre legal a la llibertat d'expressió, i el principi de la guerra bruta, han quedat molt al marge de les versions consensuades de la "modèlica transició", avui ja tan en evidència. El film explora l'època més dura de la transició, i el començament de la guerra bruta. A més del protagonista, s'entrevista el dirigent d'ETA Eugenio Etxebeste "Antxón", l'històric abertzale, Tasio Erkizia, l'advocat Txema Montero, els periodistes Rafa Cid i Pepe Díaz, i el fundador del diari "Liberation", Frédéric Laurent, entre d'altres. També hi apareix el líder de Fuerza Nueva, Blas Piñar, en la darrera entrevista a càmera de la seva vida.
6 de setembre, "Carmen! La Capitana"
Carmen Amaya, gitana nascuda al barri de barraques del Somorrostro barceloní, va començar a ballar de molt petita: als quatre anys ja actuava en teatres. De seguida va formar part de grups de flamenc actuant amb èxit per tot Espanya i per Europa, i va obtenir arreu un gran reconeixement al seu art atàvic i que res tenia a veure amb el que s'havia vist fins aleshores.
Carmen Amaya ha estat la figura més gran i més influent en el món del flamenc. L'artista universal nascuda al barri barceloní del Somorrostro en una barraca va aconseguir fama mundial amb la seva característica i irrepetible manera de ballar.
13 de setembre, "Dr. Moisès Broggi: ciència ètica"
Aquest documental s'acosta a la figura de l'extraordinari doctor Moisès Broggi, Creu de Sant Jordi l'any 1981, guardonat per la Generalitat de Catalunya el 2008 amb la medalla d'Or i el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística en reconeixement a "la seva dilatada i prestigiosa carrera com a cirurgià i el seu compromís ètic i social".
20 de setembre, "Manuel de Pedrolo. Trencant l'oblit"
Manuel de Pedrolo va ser un dels escriptors més prolífics i atrevits dins de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. És l'autor de més de 120 llibres entre els quals hi ha novel·les, obres de teatre, contes, poemes, articles d'opinió, etc. Però, malgrat aquesta obra tan àmplia i variada, a Pedrolo se l'associa normalment a un únic llibre: "Mecanoscrit del segon origen".
Per què un gran nombre de lectors desconeix la resta de la seva obra? Quin paper va tenir Pedrolo en la recuperació i l'impuls de la literatura catalana? 25 anys després de la seva mort, Manuel de Pedrolo és un escriptor oblidat?
Més informació sobre el documental a Catalunya
Web Documentals TV3
Subscriu-te al butlletí
documentals@ccma.cat
