"La història de Cuba Lliure", al 33

El "33 i..." oferirà nou documentals que donen una visió molt completa de l'illa caribenya i de la complexitat de la seva realitat. Aquests documentals, titulats "La història de Cuba Lliure", de 50 minuts, són una coproducció de TV3, ZDF INFO, LOOKS TV i Intercoop.

Cuba, l'illa on xoquen els somnis. Va ser la porta d'entrada al Nou Món, visita obligada dels baixos fons nord-americans, cruïlla del tràfic de drogues. Ens ha donat cigars, sucre i rom. I una revolució socialista: identifiquem Cuba amb escola per a tothom i amb la lluita eterna per la llibertat. Però per comprendre el present de l'illa, s'ha de conèixer el seu passat. Cuba pot semblar sinònim de Fidel Castro i Che Guevara, però la seva història també l'han definit un aventurer com Cristòfor Colom, un lluitador per la llibertat com José Martí, un dictador com Fulgencio Batista, un cap de la màfia com Meyer Lansky i molts altres.

Dilluns 5

Trencant cadenes

El camp de presoners més famós dels Estats Units i una de les seves bases navals més grans és a Guantánamo, a l'illa de Cuba. Per entendre aquesta aparent contradicció històrica, ens remuntem a 1898, quan Cuba encara era una colònia espanyola. Així que Cuba va començar a lluitar per la seva independència, els Estats Units van enviar un vaixell de guerra a l'Havana per protegir els seus ciutadans i els interessos econòmics que tenien a l'illa. Aquest vaixell va explotar al port de l'Havana el 15 de febrer de 1898. Amb l'entrada dels Estats Units, la guerra va acabar en qüestió de mesos. Cuba s'havia de convertir en un país lliure, però de seguida es va trobar dominada per les empreses nord-americanes. Perquè Cuba fos un país independent, els Estats Units van exigir mantenir-hi la base de Guantánamo, així com conservar el dret a intervenir militarment a l'illa si era necessari.

Guerra i sucre

Durant la Primera Guerra Mundial, Cuba viu un creixement econòmic sense precedents quan el preu del sucre es dispara. Un cop acabada la guerra, els preus del sucre baixen i el país entra en un greu període de recessió. De 1902 als anys 30, Cuba va ser governada per presidents electes que havien estat herois de la guerra contra Espanya i que depenien del suport dels Estats Units per mantenir el seu càrrec. La segona independència cubana va arribar amb la revolució que es va escampar pel país el 1933 i que va portar al poder Fulgencio Batista, que, al principi, va decidir no ser president i controlar el país entre bastidors, com a cap de les Forces Armades. El 1940, Cuba va aprovar una nova constitució, que garantia els drets del poble i que pretenia trobar l'equilibri de poder entre les diferents branques del govern cubà. Cuba s'havia de convertir en un país lliure i democràtic.

Dimarts 6

Un paradís per als gàngsters

El 1936, a Cuba, el "boom" de l'economia i la corrupció burocràtica van començar a atreure inversors i mafiosos nord-americans. El 1940, Fulgencio Batista va arribar al poder i va servir entre 1940 i 1944. Coincidint amb la Segona Guerra Mundial, Cuba es va convertir en el país més ric de l'Amèrica Llatina. El 1944, Batista es va retirar vuit anys als Estats Units, fins que el 1952 va decidir tornar a presentar-se a les eleccions presidencials. Davant una derrota segura, Batista va recórrer a la seva influència a l'exèrcit i va fer un cop d'estat. Va suspendre la constitució que ell mateix havia aprovat i va governar com va voler. Es va associar amb la màfia, va acceptar suborns i va protegir els gàngsters nord-americans.

Una revolució sense ordre ni concert

El 26 de juliol de 1953, un grup de rebels a les ordres de Fidel Castro va atacar la caserna de Moncada de Santiago de Cuba. Castro volia encapçalar una revolució per alliberar l'illa, tal com havia fet el seu ídol José Martí 60 anys abans. Però l'atac de Castro va ser un fracàs estrepitós: molts dels seus homes van morir i molts altres, incloent-hi el mateix Castro, van ser capturats. El règim de Batista havia guanyat, però el dictador va voler eliminar tots els que havien ajudat els rebels. Va detenir milers de persones i moltes van ser torturades o executades. Aquesta reacció tan violenta va provocar la indignació internacional i el dictador va acabar alliberant Castro, el seu germà Raúl i altres rebels. Després d'anys de lluita i altres intents frustrats de prendre el poder, finalment, els germans Castro i Ernesto "Che" Guevara van entrar a l'Havana i a Santiago, que no van oferir resistència després que Batista, abandonat pels Estats Units, hagués fugit de l'illa.

Dimecres 7

L'hora dels herois

Inicialment, el govern dels Estats Units, presidit per Eisenhower, va donar suport al nou líder de Cuba, Fidel Castro, però pocs mesos després va començar a treballar per enderrocar-lo. L'enemistat entre els dos països es va accentuar quan Castro va visitar els Estats Units i no va ser rebut pel president Eisenhower, sinó pel vicepresident, Richard Nixon. A Cuba, molts dels que havien lluitat amb els rebels contra Batista es van adonar que aquella no era la revolució que esperaven. La CIA va preparar un pla per fer caure Castro, va armar i preparar milers d'exiliats cubans i els va ajudar a desembarcar a l'illa en una operació massiva. El 18 d'abril de 1961, amb el suport dels Estats Units, més de 1.300 exiliats cubans van desembarcar a la badia de Cochinos, a Cuba. Però el seu intent de controlar l'illa va fracassar perquè l'exèrcit i les milícies de Castro van esclafar aquell intent de rebel·lió.

De sòviets i salvadors

Per protegir-se dels intents nord-americans d'invasió, Fidel Castro va permetre que la Unió Soviètica muntés bases de llançament de míssils nuclears a Cuba. Els míssils apuntaven als Estats Units i eren una resposta als míssils que els nord-americans tenien a Turquia. Quan el govern de Washington se'n va assabentar, els militars van exigir la invasió immediata de Cuba. Però el president Kennedy va ordenar el bloqueig naval de Cuba. Durant uns dies el món va estar al caire d'una guerra nuclear. Diplomàtics nord-americans i soviètics van negociar en secret i la crisi es va resoldre amb la retirada dels míssils soviètics de Cuba i la dels míssils nord-americans de Turquia.

Dijous 8

Secrets i sacrificis

Com al començament del segle XX, quan els interessos comercials nord-americans dominaven l'illa, la Cuba de Castro va centrar la seva economia en pocs productes i depenia de les importacions per a la resta. Els Estats Units havien aconseguit aïllar internacionalment Cuba, i la Unió Soviètica i els seus aliats constituïen la sortida comercial que Castro necessitava. Però tot això va canviar amb les revolucions de 1989 i la desintegració de la Unió Soviètica poc després.

Moments de transició

El 2006, a l'edat de 79 anys, Fidel Castro, a causa de la seva fràgil salut, va cedir el poder al seu germà Raúl. Aquest traspàs es va convertir en permanent a partir del 2008, quan Fidel va renunciar i Raúl va ser confirmat com el seu successor.

Raúl va dir que renunciaria al poder l'any 2008. Mentrestant, Cuba ha viscut grans canvis fins arribar al restabliment de relacions diplomàtiques amb els Estats Units. El capítol es fixa en la transformació dels últims anys i es planteja quines són les possibilitats de cara al futur.

Divendres 9

Viva Cuba Libre

Un extraordinari grup de rap cubà està tenint un gran èxit a Cuba, amb lletres políticament agitadores sobre l'estat polític i econòmic del seu estimat país. Als afores de l'Havana detenen i apallissen els germans Cruz a casa seva per escoltar la música de Los Aldeanos en una festa. "Viva Cuba Libre" segueix les històries entrellaçades dels germans Cruz i de la música que tant els agrada.