El sistema de govern de la URSS entre 1924 i 1953, a "L'últim complot de Stalin"
Un documental francès que ens aproxima al sistema que va governar la Unió Soviètica entre el 1924 i el 1953
Aquest dissabte, 18 d'abril, a les 23.25, el canal 33 emet "L'últim complot de Stalin", un documental francès del 2009 que, amb el suport de testimonis molt valuosos, ens aproxima al tenebrós sistema que va governar la Unió Soviètica entre el 1924 i el 1953. La història és incomprensible fora del context de l'estalinisme, una forma de poder basada en la sospita permanent, en la malfiança envers tot i tothom, en la convicció d'estar envoltats d'enemics ocults que calia desemmascarar i liquidar per mitjà de periòdiques purgues.
En l'origen d'allò que serà conegut com l'"afer dels metges", o el "complot de les bates blanques", hi ha almenys tres factors. D'una banda, la campanya antisemita i "anticosmopolita" desfermada per Stalin des del 1947, que culminà el 1952 amb l'afusellament dels 13 membres del Comitè Antifeixista Jueu, creat pel mateix Stalin durant la guerra. També, el recel del líder soviètic envers alguns dels seus col·laboradors més pròxims (Molotov, Mikoian, Voroixílov, Béria) i especialment envers uns serveis de seguretat que considerava ineficaços i sospitosos de traïció. En tercer lloc, les relacions amb l'Estat d'Israel, a qui Stalin havia brindat un suport decisiu en el seu naixement el 1948: al cap de pocs mesos, el dictador va passar a sospitar sobre la doble lleialtat dels jueus soviètics i després el consideraria com un peó de l'imperialisme nord-americà en la fase àlgida de la Guerra Freda.
Amb aquests vímets, i sempre per instigació de l'amo del Kremlin, a partir de la segona meitat del 1951 els serveis de seguretat van començar a fabricar el complot, a practicar detencions i tortures per obtenir "confessions" a mida, "confessions" al voltant de la tesi que Stalin formularia davant del Politburó l'1 de desembre del 1952: "tot jueu nacionalista és un enemic potencial a sou dels Estats Units. I entre els meus metges hi ha molts jueus sionistes."
El 13 de gener del 1953, la suposada conjura dels metges "burgesos i sionistes" del Kremlin per liquidar la jerarquia soviètica va esclatar en un article a "Pravda", mentre regnava a Moscou un clima de pogrom, corrien rumors de deportació massiva dels jueus soviètics i es trencaven les relacions diplomàtiques amb Israel. La mort de Stalin, aquell 5 de març, va tallar en sec la purga iniciada. La rapidesa (menys d'un mes) amb què els seus successors, i sobretot Béria, van alliberar i rehabilitar els detinguts, anunciant que tot el complot era fals, demostra que s'havia tractat de molt més que d'un rampell antisemita: Stalin, abans de desaparèixer, havia volgut suprimir la major part dels hereus potencials, per realçar pòstumament la seva pròpia grandesa.
En l'origen d'allò que serà conegut com l'"afer dels metges", o el "complot de les bates blanques", hi ha almenys tres factors. D'una banda, la campanya antisemita i "anticosmopolita" desfermada per Stalin des del 1947, que culminà el 1952 amb l'afusellament dels 13 membres del Comitè Antifeixista Jueu, creat pel mateix Stalin durant la guerra. També, el recel del líder soviètic envers alguns dels seus col·laboradors més pròxims (Molotov, Mikoian, Voroixílov, Béria) i especialment envers uns serveis de seguretat que considerava ineficaços i sospitosos de traïció. En tercer lloc, les relacions amb l'Estat d'Israel, a qui Stalin havia brindat un suport decisiu en el seu naixement el 1948: al cap de pocs mesos, el dictador va passar a sospitar sobre la doble lleialtat dels jueus soviètics i després el consideraria com un peó de l'imperialisme nord-americà en la fase àlgida de la Guerra Freda.
Amb aquests vímets, i sempre per instigació de l'amo del Kremlin, a partir de la segona meitat del 1951 els serveis de seguretat van començar a fabricar el complot, a practicar detencions i tortures per obtenir "confessions" a mida, "confessions" al voltant de la tesi que Stalin formularia davant del Politburó l'1 de desembre del 1952: "tot jueu nacionalista és un enemic potencial a sou dels Estats Units. I entre els meus metges hi ha molts jueus sionistes."
El 13 de gener del 1953, la suposada conjura dels metges "burgesos i sionistes" del Kremlin per liquidar la jerarquia soviètica va esclatar en un article a "Pravda", mentre regnava a Moscou un clima de pogrom, corrien rumors de deportació massiva dels jueus soviètics i es trencaven les relacions diplomàtiques amb Israel. La mort de Stalin, aquell 5 de març, va tallar en sec la purga iniciada. La rapidesa (menys d'un mes) amb què els seus successors, i sobretot Béria, van alliberar i rehabilitar els detinguts, anunciant que tot el complot era fals, demostra que s'havia tractat de molt més que d'un rampell antisemita: Stalin, abans de desaparèixer, havia volgut suprimir la major part dels hereus potencials, per realçar pòstumament la seva pròpia grandesa.
