Carlos Drews: "El comerç il·legal d'espècies animals ha adquirit proporcions sense precedents"
Un dels responsables de la World Wildlife Fund afirma que "s'ha d'aconseguir convèncer els governs que la inversió en conservació compensa. Si es creen les zones protegides necessàries, les espècies es reprodueixen i es poden repoblar àrees on tot es donava per perdut".
Carlos Drews és doctor en Zoologia per Cambridge i director del Programa Global Internacional d'Espècies de World Wildlife Fund (WWF). Aquest dimecres ha estat al plató de "Singulars". Aquestes són les seves millors frases:
"Per a qualsevol que hagi tingut un gos és obvi que els animals tenen emocions. I, contràriament al que mantenen alguns postulats anacrònics, també tenen capacitat de decisió, memòria del passat i capacitat d'anticipar el futur".
"Se sap que animals com els goril·les tenen interioritzat el concepte de "dol", són capaços d'ocultar informació en benefici propi i també són capaços de transformar el joc en humor".
"Després de les imatges de la cacera del rei Joan Carles a Bostwana, WWF Espanya va decidir eliminar dels seus estatuts la figura de la presidència d'honor per mantenir la coherència amb la filosofia bàsica de l'organització: la defensa de la vida animal".
"En un món globalitzat, la protecció dels diferents ecosistemes ja no és garantia de supervivència per als animals que hi viuen. El comerç il·legal d'espècies animals ha adquirit proporcions sense precedents. Per això cal adoptar estratègies de conservació diferents.
"En moltes zones d'Àfrica, els caçadors furtius d'elefants actuen en grups de 40 o 50 persones, armats amb rifles i llançagranades i poden matar de cop 300 o més elefants per treure'n el marfil. Aquesta cacera està moguda per la creixent demanda de marfil en molts països asiàtics, sobretot a la Xina, on la prosperitat econòmica ha fet augmentar el consum de joies i objectes de marfil".
"En el cas del rinoceront blanc, les tasques de conservació han estat un èxit, ja que el 1898 quedaven al sud d'Àfrica uns 100 exemplars d'aquest animal, i avui n'hi ha 20.000.
Però a partir del 2007 la caça furtiva de rinoceronts s'ha disparat i ha augmentat un 3.000%. Això es deu al fet que el 2007 algun funcionari del govern del Vietnam va escampar el rumor que la banya de rinoceront curava el càncer, i a partir de llavors la caça furtiva ha tingut un augment sense precedents.
"La lluita contra aquests caçadors i traficants d'animals és cada cop més complexa perquè actuen equipats amb helicòpters, armes automàtiques i dispositius de visió nocturna. Per tenir èxit, la resposta ha de ser del mateix nivell, involucrant-hi els exèrcits dels països, però també a nivell legal i jurídic: a Sud-àfrica ja s'han dictat sentències de fins a 40 anys de presó per a traficants de banya de rinoceront".
"En aquests moments queden al món només 3.200 tigres vius en el medi salvatge, quan fa 100 anys en quedaven més de 100.000. Aquesta situació tan alarmant es deu al comerç il·legal amb diferents parts de l'animal per a l'elaboració de medicines tradicionals asiàtiques. A Àsia es considera el tigre una mena de "farmàcia ambulant": es comercialitzen per fer medicina tradicional els ulls, les ungles, els ossos i tots els òrgans interns".
"A pesar d'estar utilitzant tots els mitjans i la tecnologia que tenim a l'abast, estem perdent la batalla contra els traficants i caçadors il·legals. La demanda és tan forta que tot i que augmenten els riscos per als infractors, també n'augmenta el preu i la caça furtiva és molt lucrativa".
"Els crims contra la vida salvatge s'han de posar a la mateixa alçada que altres tipus de crims i han de rebre atenció per part dels governs. El tràfic il·legal d'animals salvatges ocupa el quart lloc en el rànquing mundial d'activitats clandestines, després del tràfic de drogues, el de persones i el de falsificacions".
"Hi ha un vincle directe entre el comerç de marfil i diferents grups terroristes i guerrilles a l'Àfrica central. Quan parlem de conservació d'espècies, això inclou molt més que els animals i els seus hàbitats. També té una dimensió social perquè les guerrilles i grups armats assassinen i desplacen milers de persones cada any".
"El focus mediàtic és molt important per fer visible aquesta problemàtica, cal que l'opinió pública de tot el món conegui la realitat del comerç il·legal d'espècies salvatges. Només la pressió mediàtica pot forçar els governs a prendre mesures efectives en la lluita contra la caça furtiva. S'ha d'aconseguir convèncer els governs que la inversió en conservació compensa. Si es creen les zones protegides necessàries, les espècies es reprodueixen i es poden repoblar àrees on tot es donava per perdut".
"Ens hem de conscienciar tots, i quan anem de vacances a Tailàndia o altres països, no comprem res de marfil".
"Per a qualsevol que hagi tingut un gos és obvi que els animals tenen emocions. I, contràriament al que mantenen alguns postulats anacrònics, també tenen capacitat de decisió, memòria del passat i capacitat d'anticipar el futur".
"Se sap que animals com els goril·les tenen interioritzat el concepte de "dol", són capaços d'ocultar informació en benefici propi i també són capaços de transformar el joc en humor".
"Després de les imatges de la cacera del rei Joan Carles a Bostwana, WWF Espanya va decidir eliminar dels seus estatuts la figura de la presidència d'honor per mantenir la coherència amb la filosofia bàsica de l'organització: la defensa de la vida animal".
"En un món globalitzat, la protecció dels diferents ecosistemes ja no és garantia de supervivència per als animals que hi viuen. El comerç il·legal d'espècies animals ha adquirit proporcions sense precedents. Per això cal adoptar estratègies de conservació diferents.
"En moltes zones d'Àfrica, els caçadors furtius d'elefants actuen en grups de 40 o 50 persones, armats amb rifles i llançagranades i poden matar de cop 300 o més elefants per treure'n el marfil. Aquesta cacera està moguda per la creixent demanda de marfil en molts països asiàtics, sobretot a la Xina, on la prosperitat econòmica ha fet augmentar el consum de joies i objectes de marfil".
"En el cas del rinoceront blanc, les tasques de conservació han estat un èxit, ja que el 1898 quedaven al sud d'Àfrica uns 100 exemplars d'aquest animal, i avui n'hi ha 20.000.
Però a partir del 2007 la caça furtiva de rinoceronts s'ha disparat i ha augmentat un 3.000%. Això es deu al fet que el 2007 algun funcionari del govern del Vietnam va escampar el rumor que la banya de rinoceront curava el càncer, i a partir de llavors la caça furtiva ha tingut un augment sense precedents.
"La lluita contra aquests caçadors i traficants d'animals és cada cop més complexa perquè actuen equipats amb helicòpters, armes automàtiques i dispositius de visió nocturna. Per tenir èxit, la resposta ha de ser del mateix nivell, involucrant-hi els exèrcits dels països, però també a nivell legal i jurídic: a Sud-àfrica ja s'han dictat sentències de fins a 40 anys de presó per a traficants de banya de rinoceront".
"En aquests moments queden al món només 3.200 tigres vius en el medi salvatge, quan fa 100 anys en quedaven més de 100.000. Aquesta situació tan alarmant es deu al comerç il·legal amb diferents parts de l'animal per a l'elaboració de medicines tradicionals asiàtiques. A Àsia es considera el tigre una mena de "farmàcia ambulant": es comercialitzen per fer medicina tradicional els ulls, les ungles, els ossos i tots els òrgans interns".
"A pesar d'estar utilitzant tots els mitjans i la tecnologia que tenim a l'abast, estem perdent la batalla contra els traficants i caçadors il·legals. La demanda és tan forta que tot i que augmenten els riscos per als infractors, també n'augmenta el preu i la caça furtiva és molt lucrativa".
"Els crims contra la vida salvatge s'han de posar a la mateixa alçada que altres tipus de crims i han de rebre atenció per part dels governs. El tràfic il·legal d'animals salvatges ocupa el quart lloc en el rànquing mundial d'activitats clandestines, després del tràfic de drogues, el de persones i el de falsificacions".
"Hi ha un vincle directe entre el comerç de marfil i diferents grups terroristes i guerrilles a l'Àfrica central. Quan parlem de conservació d'espècies, això inclou molt més que els animals i els seus hàbitats. També té una dimensió social perquè les guerrilles i grups armats assassinen i desplacen milers de persones cada any".
"El focus mediàtic és molt important per fer visible aquesta problemàtica, cal que l'opinió pública de tot el món conegui la realitat del comerç il·legal d'espècies salvatges. Només la pressió mediàtica pot forçar els governs a prendre mesures efectives en la lluita contra la caça furtiva. S'ha d'aconseguir convèncer els governs que la inversió en conservació compensa. Si es creen les zones protegides necessàries, les espècies es reprodueixen i es poden repoblar àrees on tot es donava per perdut".
"Ens hem de conscienciar tots, i quan anem de vacances a Tailàndia o altres països, no comprem res de marfil".
