Visita al rodatge de "Jo, Ramon Llull"

"Jo, Ramon Llull" és un llargmetratge de 100 minuts que mostrarà als espectadors la vida de Ramon Llull i el món medieval que li va tocar viure. La cinta uneix en una única peça una part de ficció sobre la seva biografia i una part documental, presentada per Antoni Tortajada.

Filòsof i escriptor, Ramon Llull és considerat l'home de lletres en català més gran de tots els temps. Els seus viatges, la seves relacions amb papes i reis, i la seva popularitat en vida van convertir aquell "català de Mallorca" en el primer "català universal" de la història. A més de tot això, la llarga vida de Llull s'estén durant el segle XIII fins a principis del XIV, en un moment excepcional per a la història medieval europea i, especialment, per a la de Catalunya, que també quedarà reflectida en la pel·lícula.

Amb un llibre mullat que s'ha salvat d'un naufragi, així comença la història de "Jo, Ramon Llull", un viatge per l'apassionant vida d'aquest personatge colossal, en paraules d'un dels directors del treball, Antoni Tortajada. Els actors Roger Casamajor i Jordi Bosch interpreten el personatge de jove i de gran, i ho fan amb la passió que van transmetre quan explicaven el que els ha suposat aquest paper.

El rodatge al Castell del Papiol

Antoni Tortajada va situar el que s'estava gravant ahir al Castell del Papiol. "Avui és l'últim dia de rodatge, i s'està fent la penúltima seqüència, just quan Ramon Llull acaba de dictar la seva autobiografia al seu copista". "Aquesta versió que hem volgut fer allunya l'espectador del Llull més pietós i s'apropa a un Llull més desconegut, el que vol aconseguir mitjans i suports per complir la seva missió de convertir els infidels. No es veurà el beat, sinó el diplomàtic, el polític, el que va visitar tots els papes coetanis a ell, tots els reis...".

Es tracta d'una docuficció, en què "hi ha una part ficcionada que explica la vida de Ramon Llull, interpretada per actors, i després una part documental, que situa l'època en què va viure Llull i que és apassionant". Tortajada va explicar que la sensació és "de seguir Ramon Llull al llarg de la seva vida i els seus viatges, i al final de tot es troben documental i ficció. És una sola peça explicada amb dos llenguatges diferents".

La part de documental la condueix el mateix Antoni Tortajada i ho fa viatjant per ciutats clau en la vida de Llull, on hi ha documents important o bé on s'estudia el personatge. Karlsruhe, París, Friburg o Montpeller en són alguns llocs, entre els quals, lògicament,  no podia faltar Mallorca. La part de ficció s'ha rodat a Canet de Mar, Moià, Castellar del Vallès, el monestir de Sant Cugat, Terrassa i el Papiol.

S'ha treballat amb dos equips de guionistes diferents i també amb dos directors, el mateix Tortajada i Joan Gallifa. Amb Tortajada han treballat els assessors històrics Lola Badia i Borja de Riquer, i també altres experts com Alexander Fidora, de l'Institut d'Estudis Medievals, Maribel Ripoll de la Universitat de les Illes Balears, Josep Enric Rubio, de la Universitat de València i Josep Maria Ruiz Simon, de la Universitat de Girona. I els guionistes d'aquesta part han estat Gemma Sanz i Eloi Vila.

Joan Gallifa ha coincidit amb Tortajada a destacar que es tracta d'una única peça molt ben lligada. "És la primera vegada que la ficció ho és al 100%, no està narrada pel mateix presentador, ara és una pel·lícula dins del documental". Per Gallifa "l'assemblatge no ha estat molt complicat de fer. El que va ser més difícil va ser el disseny del projecte, quan se'ns va demanar que la producció arribés a tots els públics".

També ha explicat que han comptat amb la participació de l'il·lustrador Sagar Fornies que es va inspirar en la iconografia medieval per fer uns dibuixos als quals s'ha donat profunditat i un cert moviment per explicar alguns moments de la vida de Llull.

Pel que fa a la part de ficció, el guió ha estat escrit per Roger Danès i Alfred Pérez-Fargas. I els actors protagonistes són Jordi Bosch (Ramon Llull gran), Roger Casamajor  (Ramon Llull jove), Dafnis Balduz (Simó de Puigcerdà), Nao Albet (Jaume II), Lluís Soler (prior), Fermí Reixach (ermità) i  Abdelalí El Aziz (Omar).

La feina dels guionistes de la part ficcionada, ha estat la de crear dubtes sobre tot el que explica l'autobiografia de Ramon Llull. Volen provocar que es pensi si és cert tot el que ell va explicar o si bé és el que Llull volia que es pensés que va passar. "Ens hem pres algunes llicències, però sempre ens hem basat en el llibre "Vida coetània". El que hem fet és crear un personatge, Simó de Puigcerdà, que tot i que va existir no va tenir el paper que li hem adjudicat. Aquí fa de copista de Llull, i és ell qui comença a plantejar dubtes sobre el que el mestre Ramon li dicta".

Els dos Ramon Llull

Roger Casamajor i Jordi Bosch, els dos Ramon Llull de la pel·lícula, estan molt agraïts amb el personatge. Casamajor l'interpreta de jove quan era un cortesà que als 30 anys decideix fer un canvi a la seva vida i marxar a córrer món amb la intenció de convertir els infidels. Per això dedica 10 anys de la seva vida a estudiar per preparar-se. Aprèn àrab, entre altres coses. I té una vida molt llarga que li permet escriure molts llibres i arribar a moltes persones.

Roger Casamajor va explicar que "coneixia poc el personatge, només tenia referències de la transcendència cultural, però ara em sorprèn la magnitud de la seva obra". "Ha estat divertit perquè et toca fer coses que no saps fer o no hi estàs acostumat, com anar en cavall o escriure amb ploma. He hagut d'anar aprenent a poc a poc com es torna un personatge molt complex al llarg del film." Casamajor destaca la gravació de les dues aparicions que té Llull i que el fan abandonar-ho tot i abocar-se en la seva obra, predicar la paraula de déu als infidels.

Per la seva banda, Jordi Bosch es posa en la pell del Llull més madur "és un personatge molt interessant que jo ja coneixia bé, és molt gran i amb un llenguatge molt complex que calia que fos entenedor per tothom. Per mi ha estat un regal i he pogut descobrir el gran caràcter que tenia, era tossut com ell sol. És apassionant enfrontar-te a aquests personatges, perquè no te'ls acabes".

Gallifa ha volgut diferenciar els dos Ramon Llull. Tot i que la importància en la producció ha estat equilibrada, té més presència pel que fa a temps el Llull gran. "Quan és jove és molt més impulsiu, fins i tot té un punt de supèrbia. Però, a partir dels 40, enfoca la vida d'una manera diferent, tot i que continua sent tossut i perseverant. El Llull gran és més reflexiu, més empàtic. Aquest treball és una bona eina de divulgació del personatge".

tv3.cat/coproduccions