Copa del Rei

Una esplèndida segona part impulsa al Barça cap a la final de Copa (0-2)

El conjunt d'Ernesto Valverde s'imposa a la tornada a Mestalla amb gols de Coutinho i Rakitic i s'enfrontarà amb el Sevilla el pròxim 21 d'abril
Jordi Sunyer

La Copa repetirà la final del 2016, Barça-Sevilla. I això que ha jugat André Gomes, argumentarà la parròquia blaugrana. Gomes ve a ser, manllevant l'expressió cruyffiana, la diferència entre els cent mil espectadors que veuen que passa alguna cosa al camp i els mil que entenen el que passa i per què. Les seves dues últimes titularitats a camp contrari es van resoldre amb dues golejades per al Barça: 0-5 al Villamarín, 2-4 a Anoeta. El controvertit migcampista portuguès també era al triomf de San Mamés i a l'empat del Wanda Metropolitano. I avui també era al seu antic feu. Imprecís en les centrades, impotent a l'hora de desbordar els rivals, no han estat pocs els aficionats culers que han fustigat André Gomes després de tres quarts d'hora desesperants per a ells, però també per a un València a qui, justament, no interessava la parsimònia blaugrana. El cert és que, amb el portuguès al camp, el Barça se n'ha sortit, de mantenir la porteria a zero; i, quan Ernesto Valverde ha cregut que era el moment de canviar perfils a la banda dreta, Coutinho ha trigat cinc minuts a marcar el seu primer gol amb el Barça, el que ha segellat el bitllet per a la primera final del "Txingurri".

Gomes era la novetat en un onze sense brasilers i amb Piqué, destinatari de referències mesquines a la seva família durant la volcànica arribada que tenia preparada el públic de Mestalla. En un gest totalment contrari, els jugadors blaugranes han lluït braçals negres en record de Nacho Barberá, el jove futbolista del cadet de l'Alzira que va morir sobre la gespa el cap de setmana passat. També el lluïen els locals, que han presentat un onze de clara vocació ofensiva amb Zaza, Rodrigo i Vietto en un 4-4-2 en rombe amb similituds amb el que ha alineat sovint Valverde.

El Barça controlava la possessió de la pilota en els primers minuts, com abstret del xivarri del feu valencianista. Els de Marcelino regalaven espai a Messi permetent-li rebre a l'esquena de Kondogbia i donant-li metres per encarar els defenses. Així ha provocat una falta directa que, executada pel "10" blaugrana, ha obligat Jaume Domènech a lluir-se (8'). Però, progressivament, el València ha anat esgarrapant amb més freqüència i incomodant amb més èxit el rival. Després d'un xut de Coquelin, sec i ras, des de la frontal, que ha atrapat Cillessen, ha arribat l'ocasió més clara per als de Marcelino, un cop de cap bombat de Rodrigo (13') que s'ha estavellat al travesser amb el porter blaugrana ja superat. L'hispanobrasiler ha superat en el salt Piqué, catorze centímetres més alt.

Si a algú li convenia un ritme alt era al València, capaç de generar inquietud cada cop que trepitjava l'àrea barcelonista. Els de Valverde han patit per contenir l'empenta local, i Rodrigo ha tornat a donar feina a Cillessen amb un batzac potent però poc col·locat (27'). En ocasions, l'ímpetu valencianista s'ha traduït en accions contundents, com la que ha suposat l'amonestació a Rodrigo per una coça a Messi. L'argentí, però, s'ha mostrat un cop més determinat a superar tots els embats i ha fet passat un xut de rosca prop del pal dret de la porteria de Jaume Domènech (30'). I així, malgrat no fabricar cap oportunitat clamorosa com la del València -a tot estirar, Luis Suárez ho ha provat amb una mitja volta esquifida dins l'àrea (43')-, el Barça ha aconseguit arribar al descans mantenint l'avantatge de l'anada.

Quan Coutinho ha rellevat André Gomes ocupava la posició en la qual s'ha mostrat més apagat des que vesteix de blaugrana, intrús en l'habitual pista d'enlairament de Messi. Però el brasiler ha dissipat els dubtes i, al mateix temps, ha palesat l'encert de Valverde donant-li entrada. El brasiler ha lliscat sobre la gespa per rematar, al pal llarg, una centrada de Luis Suárez i agafar a contrapeu Jaume Domènech (50'). A la cinquena rematada, Coutinho estrenava el seu compte golejador culer.

La resposta de Marcelino ha estat desfer el 4-3-3 per tornar a la formació que ha alineat més sovint aquesta campanya, un 4-4-2 amb Guedes eixamplant el camp. Ha trigat deu minuts el València en reviscolar, amb un xut del també suplent Carlos Soler (60'), i també hauria pogut revitalitzar el partit en un cop de cap de Guedes que ha sortit un pam per sobre de la meta de Cillessen. Però el Barça, que ha continuat guionant el partit a mida amb l'entrada de Paulinho per Iniesta, també ha gaudit d'opcions com per sentenciar el partit, sobretot una doble oportunitat de Messi i Jordi Alba (62') en què s'han reclamat unes inevitables mans de Martín Montoya.

Una inversemblant parada de Cillessen en una rematada de Gayà a dos metres de la porteria (73') ha manifestat que els colors de l'eliminatòria eren els blaugrana. I el cop final, dues hores després que part del públic local rebés els jugadors del Barça qualificant-los de "colpistes", l'ha donat Ivan Rakitic, rematant amb solvència una contra iniciada gràcies al punt d'honor de Luis Suárez. Fins i tot, doncs, s'ha donat l'escenari propici per fer debutar Yerry Mina en el lloc d'un Piqué amb el genoll adolorit. La cinquena final de Copa consecutiva és un fet, i l'opció del quart títol seguit és ben viva. Amb André Gomes?

ÀUDIOS RELACIONATS