Les mares d'Altsasu

Jo també soc una mare d'Altsasu. Ho soc perquè vull, no pas perquè tingui cap filla o fill en la injusta i tristíssima situació en què es troben Jokin, Ohian, Jonan, Iñaki, Adur, Julen i Arantz, condemnats a nou, dotze i tretze anys de presó, i Ainara, l'única noia, condemnada a dos anys. Ho soc perquè un d'aquests joves podria ser alguna de les meves filles, o de les vostres. Tantes vegades els pares i mares d'adolescents i joves patim per ells quan surten, quan tenen exàmens, quan van de viatge, d'Erasmus, de festa... i estem pendents que tornin, que enviïn un missatge, que truquin... i els diem que vigilin amb la beguda, les drogues, el sexe, les provocacions d'altres... En definitiva, fem de mares i de pares, tot i que ja siguin grans. I si un dia els passa res ens aboquem a ajudar-los, si voleu sense mirar d'entrada si tenen raó o no. Primer és sortir del problema i després serà el moment de veure què han fet malament i quina és la lliçó a aprendre (si és que n'hi ha).

Els joves d'Altsasu no s'haurien d'haver barallat amb els guàrdies civils, d'acord. Però cap jutge hauria de condemnar a nou, dotze o tretze anys de presó uns joves que van participar en una baralla amb el resultat d'una tíbia i un peroné trencat. Cap jutge hauria de fonamentar una sentència com aquesta en el fet d'haver percebut un delicte d'odi. I sí, dic "percebut" perquè no és provat. Perquè durant tot el judici ha estat la defensa dels joves que ha hagut de provar que no havien comès els delictes -primer, de terrorisme- dels quals se'ls acusava. I en tot procés judicial és qui acusa que ha d'aportar les proves que demostrin els suposats delictes comesos.

Ningú no és infal·lible, cert. Els jutges tampoc, cert. Però els jutges no només han d'aplicar la llei, la seva obligació és impartir justícia. Aquesta és la seva primera i única obligació, impartir justícia d'acord amb la llei. I no estic segura que això hagi estat així.

Les mares i pares hem de poder confiar en els mestres i professors que ensenyaran amb esperit crític els nostres fills. Hem de poder confiar en els metges que aplicaran el seu saber de curar i salvar vides, ( també les malalties de l'ànima, i si no pregunteu als metges de capçalera i als pediatres). I també hem de poder confiar en els jutges, que impartiran justícia a partir de fets provats. No poden quedar ombres de dubte, i en aquest cas en queden.

Les mares d'Altsasu no es cansen de denunciar que el judici als seus fills té un component ideològic que, òbviament, no és cap prova de càrrec, o no ho hauria de ser. I per això continuaran lluitant, ara a través d'un recurs, per provar que aquella baralla va ser una baralla de bar. Però mentrestant els seus fills estaran a la presó i els jutges de l'Audiència Nacional hauran de pensar si han impartit justícia.

Jo, com les mares d'Altsasu, crec que no.