Zapatero, punt i seguit
Madrid: Zapatero, 14 vots en blanc. Valencia: Rajoy, 409 paperetes blanques. Diferència notable de resultats entre els dos congressos dels principals partits espanyols. Distància també sideral en el grau de picabaralles i constestació interna. Per això, davant l'oasi del conclave socialista, Zapatero i el seu equip s'han hagut d'espavilar per introduir elements que aixequessin el nivell del debat i sobretot que elevessin l'ànim de la seva gent davant una cita sense problemes.
És el debat de les idees, de l'ampliació i de la consolidació de drets, ha dit el líder socilaista en el discurs de cloenda, de l'impuls de polítiques socials, com la revisisó de la llei de l'avoratment o la supressió de símbols religiosos de la vida pública. Projectes que seran lents d'aplicar, a diferència de la regulació de les cures pal·liatives i del testament vital, que el cap del govern central s'ha compromès a fer de forma immediata.
L'altre gran capítol del congrés ha estat la resposta al manifest a favor de llengua espanyola. Els socialistes espanyols, pressionats pel PSC, han fet una mena de contramanifest en defensa de la pluralitat lingüística d'Espanya. El basc Ramon Jáuregui i el català Daniel Fernández són els pares d'una declaració que fa una aferrissada defensa del model educatiu català i de la immersió lingüística a Catalunya. La idea, lluny de quedar en un simple paper, l'han defensada rotundament tots els líders del partit i Zapapetro l'hi ha dedicat un apartat en tancar el congrés per advertir al PP que no pot pretendre governar Espanya qui no entén la seva diversitat.
I si alguna cosa ha faltat en els tres dies de reunions ha estat abordar a fons la crisi econòmica. El paper se l'ha reservat el líder socialista en el seu discurs final per fer una reiteració del que ja va dir al Congrés dels Diputats aquest dimecres. No ha utilitzat el terme crisi però ha admès la molt delicada situació econòmica. Ha defensat les mesures que ha adoptat el govern i ha fet un doble reconeixement: el de les dificultats i el de la capacitat per fer front a la situació. Tot això trufat de crítiques al PP al qual ha acusat d'adelitar ("regoderarse" ha dit) la situació per intentar recuperar el poder.
Però el 37è congrés ha servit també per afrontar un ampli procés de renovació de l'equip directiu del PSOE. Zapatero s'ha fet una executiva a la seva mida, rejovenida i paritària. És la culminació del procés de renovació que Zapatero ja havia impulsat abans en l'àmbit del govern espanyol. Compensa a Pepe Blanco, en elevar-lo a vicesecretari general, càrrec que només havia tingut Alfonso Guerra, i situa a la jove dirigent alacantina, Leire Pajín, com a cap visible d'una segona renovació generacional -la primera va ser la seva- que vol que impulsi una àmplia renovació de l'organització.
De moment els barons territorials surten de l'executiva i se centren al Consell Territorial, i només hi deixa dos ministres, Rubalcaba i Chacón. La ministra de Defensa juntament amb la incoproració d'un pes pesant del PSC, Miquel Iceta, seran els encarregats de vetllar pels interessos de Catalunya a l'executiva federal del PSOE.
Un resultat del Congrés que satisfà els socialistes catalans perquè consideren que les seves tesis han triomfat, tant des del punt de vista orgànic com ideològic.
Un congrés plàcid i tranquil, sense ensurts. Un punt i seguit en la vida política de Zapatero.
