Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona. (Foto: ACN)
Valls no creu que hi hagi risc d'una fuga massiva d'empreses. (Foto: ACN)
Barcelona

Valls no creu que hi hagi risc d'una fuga massiva d'empreses si Catalunya s'independitza

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, no creu, en absolut, que hi hagi el risc d'una fuga massiva d'empreses si Catalunya s'independitza. Discrepa del tot, per tant, de l'advertiment que ha fet darrerament en aquest sentit el president de la Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya, Jaume Malet.

RedaccióActualitzat

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, no creu, en absolut, que hi hagi el risc d'una fuga massiva d'empreses si Catalunya s'independitza. Discrepa del tot, per tant, de l'advertiment que ha fet darrerament en aquest sentit el president de la Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya, Jaume Malet.

De fet, Valls ha dit que Catalunya és una de les regions punteres d'Europa i "un dels motors econòmics" del continent i que prova d'això és que hi ha multinacionals molt importants ubicades en aquesta comunitat amb plans empresarials a mitjà i llarg termini.

Reelegit aquesta setmana com a vicepresident d'Eurochambres, l'Associació Europea de Cambres de Comerç que representa més de 2.000 ens camerals de tot Europa, Valls ha indicat que el debat sobiranista de Catalunya no és un tema que "preocupi" els empresaris europeus, més intranquils pel finançament de les pimes. "L'accés al crèdit de les petites i mitjanes empreses i el preu de l'energia" són els temes que més preocupen els empresaris a Europa, ha dit el president de la Cambra de Comerç barcelonina, que opina que aquests assumptes tindran rellevància en la campanya electoral per a les eleccions europees de l'any vinent.

Pel que fa als greuges de l'Estat a Catalunya, Valls ha subratllat la gravetat del fet que la disposició addicional tercera de l'Estatut no s'hagi complert pràcticament en cap punt. Sobre això ha ressaltat que els pactes entre governs i estats s'han de complir, perquè es tracta d'una qüestió de seguretat jurídica.

Pel que fa a la xifra de 9.376 milions d'euros que la Generalitat assegura que l'Estat no ha abonat a Catalunya, Valls ha dit desconèixer-ne els detalls però ha afegit que l'acord firmat entre l'exministre d'Economia Pedro Solbes i l'exconseller Antoni Castells en la disposició addicional tercera de l'Estatut "caldria complir-la per seguretat jurídica".

L'esmentada disposició estableix que l'Estat està obligat a invertir a Catalunya en matèria d'infraestructures per un valor equivalent al percentatge del producte interior brut (PIB) català en relació amb el PIB del conjunt de l'estat, si bé existeixen discrepàncies en la seva interpretació, segons l'administració de l'Estat.

Valls, d'altra banda, dóna per bona la decisió d'Artur Mas de no assistir a l'acte de Foment de Treball que va presidir Soraya Sáenz de Santamaría. Valls ha justificat el seu punt de vista amb l'argument que es tracta d'una decisió que tocava prendre, només, al govern català.

 

 

 

Anar al contingut