Ucraïna escull un nou Parlament enmig del desencís de la "revolució taronja"

Ucraïna tria avui la composició del nou Parlament, així com també els seus representants en els governs municipals. Els comicis es presenten com una prova per al president del país, Víktor Iúixenko, tot just quinze mesos després del triomf de l'anomenada "revolució taronja". El bloc de Iúixenko, però, no surt com a favorit. El desencant econòmic que viu la població li pot passar factura. De fet, els sondejos apunten com a guanyador el seu rival en les presidencials del 2004, Víktor Ianukóvitx.
Ucraïna escull un nou Parlament enmig del desencís de la "revolució taronja"
Kíev

Ucraïna escull un nou Parlament enmig del desencís de la "revolució taronja"

Ucraïna tria avui la composició del nou Parlament, així com també els seus representants en els governs municipals. Els comicis es presenten com una prova per al president del país, Víktor Iúixenko, tot just quinze mesos després del triomf de l'anomenada "revolució taronja". El bloc de Iúixenko, però, no surt com a favorit. El desencant econòmic que viu la població li pot passar factura. De fet, els sondejos apunten com a guanyador el seu rival en les presidencials del 2004, Víktor Ianukóvitx.
Actualitzat
Alta participació fins al migdia en la jornada electoral d'Ucraïna, segons dades de la Comissió Electoral Central. En declaracions a peu d'urna, Iúixenko ha defensat la creació d'una gran coalició amb totes les forces que van protagonitzar la "revolució taronja". El seu contrincant més directe, l'exprimer ministre Víktor Ianukóvitx, ha expressat la seva confiança en la victòria. El col·legis electorals tancaran a les nou, hora catalana, però el recompte de paperetes es podria estendre més de 24 hores.

De les 45 formacions polítiques que participen en els comicis a Ucraïna, només sis o set tenen possibilitats reals d'accedir al Parlament. Es tracta dels primers comicis des que va entrar en funcionament la reforma del sistema polític que va donar a la Rada (el Parlament ucraïnès) el dret de nomenar al cap de govern, la qual cosa feia fins aleshores el president de la República. Per primer cop, tots els diputats de la Rada seran elegits de llistes de partits per un període de cinc anys.

A diferència de les eleccions presidencials de l'any passat, l'altra gran líder de la "revolució taronja", l'exprimera ministra Iúlia Timoixenko, s'hi presenta amb una formació separada de la de Iúixenko a causa de les lluites internes que mantenen. Les eleccions també suposen, segons els analistes, la tria dels ciutadans ucraïnesos entre dos tipus de models de desenvolupament: més orientat a la integració amb Occident o bé, amb Rússia, encapçalat pel líder prorús Víktor Ianukóvitx.

Per accedir a la Rada, els partits han d'aconseguir un mínim del 3% dels vots emesos. Les últimes enquestes permeses per la llei, que prohibeix la difusió de sondejos en les dues setmanes prèvies als comicis, donaven com a favorit al Partit de les Regions (PR), que lidera Víctor Ianukóvitx, exprimer ministre i candidat derrotat a les presidencials del 2004.

Els sondejos li donen un 30% de la intenció de vot, però el PR té un camp de maniobra restringit per a la recerca d'aliances per fer configurar una majoria a la Rada. Ianukóvitx, abanderat de les zones russoparlants, és partidari que el rus es converteixi en el segon idioma estatal.

El bloc oficialista, la Nostra Ucraïna, encapçalada pel primer ministre Iuri Iekhanurov, se situa en la segona posició de la llista de favorits, amb un 18% de la intenció de vot. Iekhanurov representa l'instrument amb el qual el president ucraïnès, Víktor Iúixenko, desenvolupa la seva política d'integració en les estructures europees i l'OTAN.

En tercer lloc hi ha la formació de Iúlia Timoixenko, la gran aliada de Iúixenko durant la "revolució taronja", i en l'actualitat la seva exprimera ministra. Tot i les discrepàncies amb la Nostra Ucraïna, a aquesta formació se la considera més que una possible membre d'una futura coalició.

Les altres formacions amb possibilitats són els socialistes i els comunistes. I menys possibilitats tenen Oposició Popular, el bloc Mi (Nosaltres) i la formació oficialista Porá-PRP.