Riera diu que va treure informació de l'Ajuntament de Terrassa, però que no la va donar a ETA

Continua el judici a l'Audiència Nacional contra els integrants del "comando Barcelona" d'ETA, al qual s'atribueixen els assassinats de l'exministre socialista Ernest Lluch, del regidor de Viladecavalls Francisco Cano i del guàrdia urbà Juan Miguel Gervilla. Dimarts ha estat el torn dels sis catalans a qui s'acusa de col·laborar amb l'escamot etarra, per als quals el fiscal demana entre set i deu anys de presó. Per la seva part, la terrassenca detinguda com a presumpta col·laboradora ha reconegut que va treure documentació sobre vehicles de l'Ajuntament de Terrassa, on treballava. Laura Riera, però, ha assegurat que no la va lliurar mai a ningú. La resta d'acusats han dit que tampoc no sabien que les persones amb qui estaven eren etarres.
Riera diu que va treure informació de l'Ajuntament de Terrassa, però que no la va donar a ETA
Audiència Nacional

Riera diu que va treure informació de l'Ajuntament de Terrassa, però que no la va donar a ETA

Continua el judici a l'Audiència Nacional contra els integrants del "comando Barcelona" d'ETA, al qual s'atribueixen els assassinats de l'exministre socialista Ernest Lluch, del regidor de Viladecavalls Francisco Cano i del guàrdia urbà Juan Miguel Gervilla. Dimarts ha estat el torn dels sis catalans a qui s'acusa de col·laborar amb l'escamot etarra, per als quals el fiscal demana entre set i deu anys de presó. Per la seva part, la terrassenca detinguda com a presumpta col·laboradora ha reconegut que va treure documentació sobre vehicles de l'Ajuntament de Terrassa, on treballava. Laura Riera, però, ha assegurat que no la va lliurar mai a ningú. La resta d'acusats han dit que tampoc no sabien que les persones amb qui estaven eren etarres.
La terrassenca detinguda per presumpte col·laboració amb el "comando Barcelona" d'ETA ha reconegut al judici que es fa a l'Audiència Nacional que va treure documentació sobre vehicles de l'Ajuntament de Terrassa, on treballava. Laura Riera, però, ha assegurat que no la va lliurar mai a ningú. Segons el fiscal, Riera va facilitar la matrícula del cotxe del regidor del PP de Viladecavalls Francisco Cano, que va ser assassinat per ETA mitjançant una bomba adossada al seient del vehicle. També han declarat els altres cinc catalans a qui s'acusa de col·laborar amb aquest escamot etarra. Tots han negat saber que les persones amb qui estaven eren etarres. Per la seva part, els presumptes membres del "comando Barcelona", que van declarar ahir en la primera sessió del judici, van intentar exculpar els suposats col·laboradors del comando. Durant les seves declaracions, Fernando García Jodrá i Lierni Armendariz van assegurar que les dades sobre els seus objectius, entre ells el regidor del PP de Viladecavalls, les van aconseguir els membres del comando, i que no les va facilitar cap col·laborador. Segons García Jodrá, van obtenir la informació a través d'Internet i les pàgines grogues. Armendariz ha afegit que ella mateixa havia fet fotocòpies del BOE a la Universitat de Barcelona. Sobre el presumpte col·laborador Diego Sánchez Burria, que també ha declarat, han afirmat que els va aconseguir un pis de lloguer, però que no els va passar informació. El tercer presumpte membre del comando s'ha negat a declarar. El judici, que en principi durarà fins avui, dimecres, jutja els tres presumptes membres del "comando Barcelona" i vuit persones més acusades de pertinença o col·laboració amb banda armada, estralls terroristes i tinença d'armes i explosius. Per a tots ells, el fiscal demana entre 7 i 36 anys de presó.

NOTÍCIES RELACIONADES