ETA canvia la seva estratègia penitenciària històrica i demana el tercer grau per a 100 presos
La banda terrorista ETA ha canviat les últimes setmanes la seva estratègia quant a normes penitenciàries. Ha demanat el tercer grau per a 100 presos, cosa que suposa, per part de la banda, admetre la dimensió social dels seus presos, i no com fins ara, que els considerava presos polítics. Ho fa, segons fonts de la lluita antiterrorista, per animar els reclusos en un moment difícil per a la banda a causa dels èxits policials. La banda ha demanat la llibertat condicional per a uns 100 presos a través dels seus advocats habituals.
Fonts de la lluita antiterrorista van dir que, amb el gir d'ETA, la banda intenta animar als seus presos, reduir la pressió al col·lectiu i temptejar el nou jutge de Vigilància Penitenciària de l'Audiència Nacional, Javier Gómez Bermúdez. Tot això dins un context moral poc favorable a ETA, ja que en els últims mesos s'han desmantellat estructures polítiques i socials del seu entorn.
Aquesta nova posició, segons les mateixes fonts, no és una iniciativa individual dels presos, sinó una mesura adoptada per la banda, que fins ara rebutjava que els seus reclusos demanessin la classificació en tercer grau. Aquest rebuig responia al fet que assumir la reclassificació implicava que els presos no eren presidiaris polítics, com ells es defineixen, sinó que serien presoners de caràcter social que van escalant els graus penitenciaris a mesura que accepten i compleixen el tractament reeducador.
Els presos d'ETA, si volen obtenir la llibertat condicional, hauran de complir, com la resta de reclusos, un reguitzell de requisits: el penediment actiu, demanar perdó de manera explícita a les víctimes i acceptar la responsabilitat civil pels seus delictes en cas que siguin condemnats per sentència.
Judici contra els assassins de Miguel Ángel Blanco
Demà, la Secció Segona de l'Audiència Nacional començarà a jutjar els membres del "comando Barcelona" d'ETA, desarticulat al gener del 2001 a la ciutat comtal. Es tracta de Lierni Armendariz, José Ignacio Krutxaga i Fernando García Jodrá. Se'ls acusa de pertinença a banda armada i altres delictes genèrics de terrorisme.
El fiscal demana per a cadascun 39 anys de presó i 12 anys per un delicte de pertinença a l'organització per a Zigor Larredonda Muñoz i Diego Sánchez Burria -aquest últim, fill d'un policia- a qui s'acusa de participar en la preparació de diversos atemptats. També demana entre 7 i 10 anys de presó per a sis col·laboradors més.
La col·laboradora per a la qual es demana una condemna més llarga i una multa de 7.200 euros és Laura Riera Valenciano, a qui el fiscal acusa de facilitar a ETA matrícules de vehicles camuflats de les forces de seguretat aprofitant la feina que tenia al departament de multes de l'Ajuntament de Terrassa.
