Policia i jutges admeten que no hi ha recursos per empresonar els reincidents després de quatre condemnes
El màxim responsable de la seguretat a Catalunya, el conseller d'Interior, Joan Saura, reconeixia divendres que no s'aplica el codi penal en el supòsit de la multireincidència, un dels factors que contribueixen a crear una sensació de més inseguretat i desemparament entre els ciutadans. La llei preveu penes de presó per aquelles persones que han estat detingudes quatre vegades en un mateix any. En realitat, però, molts d'aquests lladres no arriben a entrar mai a la presó perquè el jutge no pot saber si el detingut ja havia estat condemnat prèviament. Entre els jutges, alguns creuen que cal un codi penal més dur, però d'altres reconeixen que tampoc és la solució.
L'últim any el 15% dels detinguts a Barcelona eren reincidents i ja havien comès un furt prèviament. El codi penal ja preveu una solució per a aquest casos: l'acumulació de quatre condemnes fermes per furt en un mateix any es considera delicte i es pot castigar amb presó, però a la pràctica aquesta mesura no s'aplica. A Barcelona, 17 persones acumulen -elles soles- 850 denúncies per delictes i faltes contra el patrimoni. Delinqüents multireincidents que fan dels petits delictes la seva manera de viure.
El comissari dels Mossos d'Esquadra, Joan Miquel Capell, admet que policialment no hi ha solució perquè aquestes persones deixin de cometre furts. A més, explica que "per molt que li digui al jutge i al fiscal que hem detingut aquesta persona en altres llocs o altres dies per una conducta similar o per la mateixa, no li puc dir que s'ha enjudiciat quatre vegades".
Una cosa no té res a veure amb l'altra, diu Capell, i, per saber la segona, la justícia hauria de tenir un registre propi en el qual poguessin consultar si, a banda d'haver estat detingut quatre vegades, el lladre també ha estat condemnat quatre vegades. Però això encara no existeix.
María Sanahuja, magistrada de l'Audiència de Barcelona, reconeix que no els arriba la informació d'una manera fluïda i que les deficiències, la lentitud i la ineficàcia dels sistema afavoreix aquells que ho saben i, per tant, s'escapoleixen millor.
Endurir el codi penal o no?
Entre els jutges, per evitar la sensació d'impunitat que provoquen els petits delictes, alguns creuen que cal un codi penal més dur, però d'altres reconeixen que tampoc és la solució. Entre els que subscriu la primera opció h ha el president de l'Audiència Provincial de Girona, Fernando Lacaba, que proposa una reforma de la legislació per recuperar l'arrest menor d'un a tres mesos.
Per la seva banda, Miquel Àngel Gimeno, magistrat Audiència Provincial de Barcelona, alerta que augmentar les penes és molt fàcil i es pregunta: "Si s'augmenta la pena de la base, com arribarem al cim?". La resposta de Gimeno és que les penes es desproporcionarien.
Abans que enviar a la presó, des de sectors de la judicatura es considera que s'hauria de tenir en compte altres mesures com la localització permanent o l'arrest domiciliari.
El comissari dels Mossos d'Esquadra, Joan Miquel Capell, admet que policialment no hi ha solució perquè aquestes persones deixin de cometre furts. A més, explica que "per molt que li digui al jutge i al fiscal que hem detingut aquesta persona en altres llocs o altres dies per una conducta similar o per la mateixa, no li puc dir que s'ha enjudiciat quatre vegades".
Una cosa no té res a veure amb l'altra, diu Capell, i, per saber la segona, la justícia hauria de tenir un registre propi en el qual poguessin consultar si, a banda d'haver estat detingut quatre vegades, el lladre també ha estat condemnat quatre vegades. Però això encara no existeix.
María Sanahuja, magistrada de l'Audiència de Barcelona, reconeix que no els arriba la informació d'una manera fluïda i que les deficiències, la lentitud i la ineficàcia dels sistema afavoreix aquells que ho saben i, per tant, s'escapoleixen millor.
Endurir el codi penal o no?
Entre els jutges, per evitar la sensació d'impunitat que provoquen els petits delictes, alguns creuen que cal un codi penal més dur, però d'altres reconeixen que tampoc és la solució. Entre els que subscriu la primera opció h ha el president de l'Audiència Provincial de Girona, Fernando Lacaba, que proposa una reforma de la legislació per recuperar l'arrest menor d'un a tres mesos.
Per la seva banda, Miquel Àngel Gimeno, magistrat Audiència Provincial de Barcelona, alerta que augmentar les penes és molt fàcil i es pregunta: "Si s'augmenta la pena de la base, com arribarem al cim?". La resposta de Gimeno és que les penes es desproporcionarien.
Abans que enviar a la presó, des de sectors de la judicatura es considera que s'hauria de tenir en compte altres mesures com la localització permanent o l'arrest domiciliari.
