Mas dóna el tret de sortida avui a un Debat de Política General on proposarà que es faci una consulta sobiranista
Llarga nit al Palau de la Generalitat, on Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida han preparat el Debat de Política General, que comença aquesta tarda al Parlament. CiU plantejarà una consulta ciutadana sobre la sobirania nacional, que vol consensuar amb Esquerra, Iniciativa i Solidaritat. S'espera que el president Mas aprofiti el debat per convocar eleccions anticipades.
RedaccióActualitzat
Una intervenció de dues hores com a màxim d'Artur Mas obre, a les quatre de la tarda, el Debat de Política General al Parlament de Catalunya; segurament, l'últim d'aquesta legislatura, davant el més que previsible avançament electoral. El discurs del president Mas no s'allargarà més tenint en compte que, a un quart de set, Mas assistirà, juntament amb el rei Joan Carles, a l'entrega d'un premi al número dos del Vaticà, el cardenal Tarsicio Bertone, a Barcelona. Serà la primera trobada entre tots dos després de la carta del monarca alertant contra els que alimenten "dissensions" i persegueixen "quimeres".
En qualsevol cas, aquests dimarts es fa un Debat de Política General que pot ser decisiu per al futur del país, després de la Diada i del cop de porta de Rajoy al pacte fiscal. Convergència i Unió presentarà una proposta de resolució per instar el govern a fer una consulta sobre la sobirania de Catalunya. La proposta, que encara és provisional, podria rebre el suport d'Iniciativa, Esquerra i Solidaritat, que estan oberts a negociar.
L'esborrany, que ha estat preparant al Palau fins ben tard el mateix Mas, amb Duran i Lleida juntament amb la intervenció del president, reconeix l'èxit massiu de la manifestació independentista de la Diada. També afirma que els intents d'encaix de Catalunya i l'estat espanyol són avui una via sense recorregut, i que "Catalunya ha d'iniciar la seva transició nacional, basada en el dret a decidir".
La proposta constata la necessitat que el poble català pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu, i insta el govern a consultar al poble la seva voluntat.
Quins suports té el govern
L'exercici d'aquest dret a través d'un referèndum és una opció que tindria el suport del PSC, encara que, segons ha manifestat el seu primer secretari, Pere Navarro, aquest hauria de ser un episodi posterior al de la celebració d'unes eleccions en les quals tots els partits "es presentin amb propostes clares als ciutadans. Si després ha de venir un referèndum, defensarem sempre que es pregunti a la gent, respectant les regles vigents", ha assegurat Navarro.
Precisament el moment en què s'hauria de fer el referèndum és un dels elements que podria generar diferències entre els partits. L'esborrany de la resolució que presentarà CiU no parla de dates, i el calendari és important, sobretot, per a Solidaritat per la Independència, que diu que com a màxim s'hauria de fer abans del 2014. Esquerra i Iniciativa es conformarien amb un acord de mínims que datés la consulta al llarg de la pròxima legislatura.
Per part d'ERC, hi havia una altra condició imprescindible per embastar una entesa a l'hora de votar la resolució, una condició que passava perquè el lema de la gran manifestació de l'Onze de Setembre s'inclogués en el text aprovat. I de fet, en el primer punt de la proposta, s'hi diu, textualment: "El Parlament de Catalunya expressa el seu reconeixement i es felicita per l'enorme èxit aconseguit a la massiva manifestació de l'Onze de Setembre pels carrers de Barcelona, sota el lema 'Catalunya, nou Estat d'Europa'". Així, doncs, els republicans també s'hi podrien sentir còmodes, "a priori".
Amb l'aposta per la consulta ciutadana es relega l'opció de la convocatòria d'eleccions anticipades. Aquesta és una opció que plana amb força des del fracàs de la negociació del pacte fiscal, i s'ha vist reforçada per algunes informacions que apunten que Convergència i Unió ja hauria reservat el Palau Sant Jordi pel divendres 23 de novembre. Amb tot, fonts del govern consultades per Catalunya Ràdio han descafeïnat aquesta hipòtesi i han assegurat que, ara mateix, és "altament improbable" que Artur Mas anunciï l'avançament electoral en el seu discurs d'aquest dimarts.
Segons les mateixes fonts, el president Mas vol sondejar la predisposició de la resta de partits a sumar-se a la seva proposta de resolució, especialment el PSC. Per això, en l'esborrany de CiU, hi ha una clara argumentació en reconeixement i defensa del catalanisme –en el sentit més ampli- que durant trenta anys ha procurat trobar l'encaix a Espanya.
En qualsevol cas, aquests dimarts es fa un Debat de Política General que pot ser decisiu per al futur del país, després de la Diada i del cop de porta de Rajoy al pacte fiscal. Convergència i Unió presentarà una proposta de resolució per instar el govern a fer una consulta sobre la sobirania de Catalunya. La proposta, que encara és provisional, podria rebre el suport d'Iniciativa, Esquerra i Solidaritat, que estan oberts a negociar.
L'esborrany, que ha estat preparant al Palau fins ben tard el mateix Mas, amb Duran i Lleida juntament amb la intervenció del president, reconeix l'èxit massiu de la manifestació independentista de la Diada. També afirma que els intents d'encaix de Catalunya i l'estat espanyol són avui una via sense recorregut, i que "Catalunya ha d'iniciar la seva transició nacional, basada en el dret a decidir".
La proposta constata la necessitat que el poble català pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu, i insta el govern a consultar al poble la seva voluntat.
Quins suports té el govern
L'exercici d'aquest dret a través d'un referèndum és una opció que tindria el suport del PSC, encara que, segons ha manifestat el seu primer secretari, Pere Navarro, aquest hauria de ser un episodi posterior al de la celebració d'unes eleccions en les quals tots els partits "es presentin amb propostes clares als ciutadans. Si després ha de venir un referèndum, defensarem sempre que es pregunti a la gent, respectant les regles vigents", ha assegurat Navarro.
Precisament el moment en què s'hauria de fer el referèndum és un dels elements que podria generar diferències entre els partits. L'esborrany de la resolució que presentarà CiU no parla de dates, i el calendari és important, sobretot, per a Solidaritat per la Independència, que diu que com a màxim s'hauria de fer abans del 2014. Esquerra i Iniciativa es conformarien amb un acord de mínims que datés la consulta al llarg de la pròxima legislatura.
Per part d'ERC, hi havia una altra condició imprescindible per embastar una entesa a l'hora de votar la resolució, una condició que passava perquè el lema de la gran manifestació de l'Onze de Setembre s'inclogués en el text aprovat. I de fet, en el primer punt de la proposta, s'hi diu, textualment: "El Parlament de Catalunya expressa el seu reconeixement i es felicita per l'enorme èxit aconseguit a la massiva manifestació de l'Onze de Setembre pels carrers de Barcelona, sota el lema 'Catalunya, nou Estat d'Europa'". Així, doncs, els republicans també s'hi podrien sentir còmodes, "a priori".
Amb l'aposta per la consulta ciutadana es relega l'opció de la convocatòria d'eleccions anticipades. Aquesta és una opció que plana amb força des del fracàs de la negociació del pacte fiscal, i s'ha vist reforçada per algunes informacions que apunten que Convergència i Unió ja hauria reservat el Palau Sant Jordi pel divendres 23 de novembre. Amb tot, fonts del govern consultades per Catalunya Ràdio han descafeïnat aquesta hipòtesi i han assegurat que, ara mateix, és "altament improbable" que Artur Mas anunciï l'avançament electoral en el seu discurs d'aquest dimarts.
Segons les mateixes fonts, el president Mas vol sondejar la predisposició de la resta de partits a sumar-se a la seva proposta de resolució, especialment el PSC. Per això, en l'esborrany de CiU, hi ha una clara argumentació en reconeixement i defensa del catalanisme –en el sentit més ampli- que durant trenta anys ha procurat trobar l'encaix a Espanya.
