L'impost dels dipòsits privats inclòs en el rescat de Xipre causa estupor i ràbia als xipriotes

Els xipriotes han rebut amb estupor i ràbia la notícia sobre la decisió dels ministres d'Economia i Finances de la zona euro d'aplicar una quitança a tots els dipòsits privats de l'illa mediterrània, a canvi d'un rescat financer de 10.000 milions d'euros.
L'impost dels dipòsits privats inclòs en el rescat de Xipre causa estupor i ràbia als xipriotes
Nicosuia

L'impost dels dipòsits privats inclòs en el rescat de Xipre causa estupor i ràbia als xipriotes

Els xipriotes han rebut amb estupor i ràbia la notícia sobre la decisió dels ministres d'Economia i Finances de la zona euro d'aplicar una quitança a tots els dipòsits privats de l'illa mediterrània, a canvi d'un rescat financer de 10.000 milions d'euros.
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Els xipriotes han rebut  amb estupor i ràbia la notícia sobre la decisió dels ministres d'Economia i Finances de la zona euro d'aplicar una quitança a tots els dipòsits privats de l'illa mediterrània a canvi d'un rescat financer de 10.000 milions d'euros.

Aquest sentiment ha augmentat pel "corralito" parcial ordenat per l'Eurogrup, una mesura inusitada a Europa, que prohibeix tota transferència bancària per evitar la fuga de capitals. No se n'escaparà ningú amb compte als bancs xipriotes. S'ha estès l'alerta al país. Les llargues cues s'han format en els caixers automàtics de tota l'illa, amb ciutadans intentant retirar el màxim possible dels seus comptes, encara que els sistemes permeten només la retirada de 1.000 euros diaris. Els bancs xipriotes no obriran portes fins dimarts

Les cooperatives de crèdit també han tancat portes, una decisió anunciada pel director general del Banc Central de les Cooperatives, Erotocritos Jlorakiotis, que en declaracions a la ràdio ha explicat que els bancs cooperatius queden tancats pel fet que la decisió de l'Eurogrup havia de ser aplicada immediatament.

El parlament de Nicòsia s'afanya a preparar una llei per evitar una fugida massiva de capitals. El govern ha convocat una reunió d'urgència i el president, Nicos Anastasiades, ha tornat a corre-cuita a la capital procedent de Brussel.les.

Buscant 5.800 milions

Segons ha explicat el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, la taxa especial sobre els dipòsits permetrà aportar uns 5.800 milions d'euros."La mida del sector bancari és tan gran que hem hagut de dissenyar un programa específic que justifica involucrar-hi els estalviadors", ha assegurat Dijsselbloem.

El ministre de Finances de Xipre, Michael Sarris, ha admès que aquesta decisió "ha estat molt difícil", però que les conseqüències d'una fallida haurien estat pitjors. Sarris ha explicat que els estalviadors rebran accions dels bancs per un valor equivalent al que perdin en els dipòsits.

Un rescat de país petit

Els experts consideren que la taxa bancària s'ha adoptat a Xipre a causa de les seves dimensions reduïdes. L'economia xipriota suposa només el 0,2% del PIB de l'Eurozona, i el rescat és molt inferior a l'injectat a Grècia, Irlanda o Portugal -els altres tres països que han necessitat un rescat total-, o fins i tot a Espanya, que va rebre ajudes al sector financer. Però molts dirigents temen que una quitança entre els estalviadors xipriotes generi un pànic bancari que s'estengués a la resta de l'Eurozona.

Oriol Amat, catedràtic d'economia financera a la Universitat Pompeu Fabra, ha explicat a Catalunya Informació que la mesura no ha d'afectar de cap manera els dipòsits bancaris de la resta d'Europa.

Europa, sobretot a petició d'Alemanya, demana la implicació en el rescat de Rússia i que Moscou renovi la línia de crèdit de 2.500 milions a d'euros que va donar a Xipre. Rússia és el principal inversor del país, i també grans empreses britàniques que han utilitzat, tradicionalment, l'illa com a refugi fiscal.

VÍDEOS RELACIONATS