La mort de Milosevic trunca un llarg procés judicial que quedarà forçosament inacabat

De fet, el dictamen del TPI imputant a Milosevic aquests delictes pels actes comesos durant les guerres de Croàcia (1991-1995), Bòsnia (1992-1995) i Kosovo (1998-1999) va suposar una fita històrica, donat que Milosevic encara era president en exercici en el moment de la imputació, el 27 de maig de 1999. A Milosevic se li imputava el càrrec de genocidi per actes comesos a la guerra de Bòsnia -que va causar 200.000 morts-, a més d'haver dut a terme una campanya de neteja ètnica contra la poblacio d'origen albanès de la província sèrbia de Kosovo -entre gener i juny de 1999- i una altra campanya contra la població croata entre els anys 1991 i 1992. En l'inici del procés contra Milosevic al TPI, el febrer del 2002, el jutge britànic Richard May va ser l'encarregat de presidir el tribunal, mentre que l'expresident iugoslau va assumir la seva pròpia defensa. Milosevic va denunciar l'existència d'una campanya mediàtica internacional en contra seu i del seu país i va assegurar que la població albanokosovar va fugir com a conseqüència dels atacs de l'OTAN i de la guerrilla de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo. Al llarg de tot el procés, les freqüents indisposicions i els trastorns de salut de Milosevic van obligar a diverses interrupcions. L'acusat tenia hipertensió, problemes cardíacs i esgotament. Finalment, però, el 25 de febrer del 2004 va concloure la primera fase del procés, amb la presentació de les proves de l'acusació. Poques setmanes més tard, el 8 de juny, va començar la segona fase, amb la presentació per part de Milosevic de la seva pròpia defensa. L'expresident iugoslau volia citar fins a 1.631 testimonis, entre els quals el primer ministre britànic, Tony Blair, o l'expresident nord-americà Bill Clinton. Finalment, la defensa va començar a presentar els seus arguments el 31 d'agost del 2004, després de diverses demores pels problemes de salut de Milosevic. Aquests problemes de salut, però, van fer que els jutges decidissin assignar com a defensor de Milosevic el lletrat britànic Steven Kay. Milosevic, però, no estava disposat a acceptar aquesta imposició i el 9 de novembre del 2004 els seus propis advocats d'ofici, Kay i l'assistent d'aquest, Gillian Higgins, van presentar la dimissió davant el TPI per la negativa de Milosevic a col·laborar-hi. La negativa dels jutges del tribunal a acceptar la renúncia va obligar els lletrats a continuar amb la defensa de l'expresident iugoslau. Malgrat tot, entre el febrer i el desembre del 2005 el procés pràcticament va quedar paralitzat pels continus problemes de salut de Milosevic. Finalment, el 13 de desembre del 2005, el TPI va concedir un descans a Milosevic fins al 23 de gener del 2006. Aquest dia es va reprendre el judici i, tot just un mes més tard, el 22 de febrer, Milosevic va exigir una decisió sobre la seva petició per poder rebre tractament mèdic a l'Institut de Cirurgia Cardiovascular Bakulev de Moscou. L'endemà el tribunal li va denegar la petició. Quinze dies més tard, Slobodan Milosevic apareixia mort a la seva cel·la.