La fundació Migra Studium reclama el tancament del CIE perquè incompleix la llei d'estrangeria

ACN Barcelona.-La fundació Migra Studium ha lamentat aquest dijous que el CIE de la Zona Franca de Barcelona incompleixi la llei d'estrangeria i per això ha reclamat que es tanqui, perquè no compleix l'objectiu principal de la seva existència. L'entitat jesuïta assegura que bona part dels interns no compleixen els requisits per ser expulsats en menys de 60 dies, ja que són indocumentats, els seus països d'origen no tenen conveni de devolució amb Espanya, estan malalts o tenen familiars a l'estat. A més, l'entitat assegura que cada cop hi ha més interns que es declaren menors al centre, fan falta intèrprets i les condicions de vida encara són millorables.

L'entitat reclama el tancament de tots els CIE, i més encara si incompleixen la pròpia llei que els regula, però momentàniament proposa millores pels interns. Així mateix, agraeix a l'Ajuntament de Barcelona que s'hagi interessat pel centre i n'hagi demanat el tancament al·legant falta de llicència d'activitat, cosa que suposa una "bona notícia" i un "reconeixement del patiment dels interns i de la bona feina de les ONG".Migra Studium ha presentat aquest dijous l'estudi sobre la situació del CIE el 2016, com fa anualment, basant-se en 414 visites a 146 dels 640 interns que van passar pel centre l'any passat. Així, es pot comprovar com que durant els deu mesos que va estar obert el centre el 2015 hi van passar 738 homes, poc més dels 640 que hi van passar entre setembre, ja que va reobrir al juliol després de mesos d'obres, i desembre del 2016, període analitzat per l'entitat.La majoria dels entrevistats per Migra Studium són d'Algèria (54%), de camí cap a França, seguit del Marroc (13%). La resta són principalment sud-americans, tot i que n'hi va haver un de Bulgària i un altre de Romania, països de la Unió Europea. El 38% tenien de 18 a 30 anys, i 23 van declarar que eren menors d'edat, dada que es va confirmar en dos casos. El 74,6% no tenien antecedents penals. El 57% dels entrevistats eren nouvinguts arribats principalment en pastera a platges del sud d'Espanya i només el 25% tenien un expedient administratiu d'expulsió. El 13% havia estat capturat en demanar-li la policia la documentació pel carrer i el 10% en operatius policials específics.Però un dels aspectes que indigna més l'entitat és que el 56% dels interns van ser alliberats, cosa que significa que el seu internament no va aconseguir l'objectiu perseguit. La llei d'estrangeria va crear els CIE per assegurar l'expulsió en menys de dos mesos dels immigrants irregulars. Les devolucions, per entrada irregular, o les expulsions, amb expedient administratiu i ordre judicial, només van suposar el 39% dels casos. Tot i així, més de la meitat dels interns van estar entre 40 i 60 dies reclosos.L'entitat també denuncia que malgrat les obres de millora de les infraestructures del centre entre 2015 i 2016, les instal·lacions no són les adequades i sovint estan massificades. Això, i la incapacitat de comunicar-se d'una quarta part dels interns, que no tenen intèrpret, fa que la tensió augmenti i durant la tardor hi va haver tres "esclats de violència" amb motins, agressions i intents de fuga. Sobre això, han explicat que bona part de les agressions físiques van ser entre interns, i que les produïdes per la policia espanyola van ser per part d'antiavalots en moments on van intervenir per aturar conflictes. Tot i això, es denuncien maltractaments de paraula per part dels policies que vigilen normalment el centre.Un altre dels motius de queixa és que molts interns tenen un advocat d'ofici quan arriben a l'estat, sovint al sud, i després ja no hi poden tornar a contactat quan són traslladats a Barcelona, on tenen un altre lletrat. Igualment, els és molt difícil poder-se queixar directament a la fiscalia, als jutges o al Síndic de Greuges, ja que totes les comunicacions externes han de passar pel director del centre. Això comporta que no coneguin ben bé la seva situació legal o administrativa, que no saben si poden demanar asil, i que no saben si seran expulsats o no.Per últim, també lamenten que el dret a la salut no està ben protegit, ja que molts interns tenen problemes psíquics no tractats, i d'altres el VIH o malalties cròniques.