Una periodista russa, molestada per manifestants durant una concentració a la Plaça de Catalunya
Una periodista russa, molestada per manifestants durant una concentració a la Plaça de Catalunya
Barcelona

110 casos d'atacs o restriccions a la premsa a Espanya durant setembre i octubre

L'observatori Media.cat ha recopilat els casos coneguts d'agressions a periodistes i de pressions, mesures judicials i governamentals a mitjans de comunicació abans i després de l'1-O

RedaccióActualitzat

L'observatori Media.cat ha registrat en els últims mesos 110 casos en què el dret a la llibertat d'informació o expressió ha quedat restringit, gairebé els mateixos que en tot l'any passat. Tots aquests casos han passat abans i després del referèndum de l'1 d'octubre, entre el 6 de setembre i l'1 de novembre.

A la llista, publicada en forma d'informe, hi ha 33 agressions o intimidacions a periodistes al carrer, majoritàriament en manifestacions a favor de la unitat d'Espanya i amb especial afectació cap als treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio.

 

També hi ha 18 casos de pressions i censura a periodistes o mitjans de comunicació. I també registres policials en redaccions de mitjans, notificacions sota amenaça penal per publicar anuncis del referèndum, tancament de webs amb informació sobre l'1 d'octubre.

Afecta els drets de la ciutadania?

Aquest informe s'ha elaborat en base a informacions periodístiques de les que se n'ha verificat l'adequació amb els fets. L'objectiu de Media.cat és divulgar-la per analitzar fins a quin punt aquesta acumulació de casos estan condicionant o inhibint la feina dels periodistes, i si això afecta a drets fonamentals de la ciutadania.

 

Segons Laia Serra, advocada que ha col·laborat amb l'elaboració de l'informe, les restriccions provocades per aquests incidents o decisions dels poders públics fomenten l'"autocensura":

"S'està generant un efecte en què la ciutadania i també els mitjans de comunicació senten inseguretat, senten que estan posant en risc la seva professió, i s'acaba generant aquest efecte pervers de desincentivació dels drets fonamentals."

Per la seva banda, Elisenda Rovira, coordinadora de l'informe, considera que hi hagut canvis legislatius recents que han facilitat que es produeixin casos com aquests:

"D'una banda producte de certes mesures legislatives, com la llei mordassa, que tenim sobre la taula, però que a l'hora també és un test en què s'estan provant una sèrie de coses a veure fins on la societat catalana les aguanta, i que després no descartem que s'apliquin en altres zones de l'estat."

L'informe es presentarà demà a Viena davant d'una seixantena d'organitzacions civils internacionals que defensen la llibertat d'expressió.

 

ARXIVAT A:
Referèndum 1-OProcés català
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut