Finalitza la primera fase de la redacció del nou Estatut

El finançament autonòmic, que polaritza aquests dies la política catalana, ha centrat també la reunió de la ponència parlamentària que elabora el nou Estatut. En aquesta ocasió amb un ordre del dia important: acabar la primera fase de redacció del text. La primera lectura s'ha tancat amb l'exposició de les diverses propostes de finançament. Fins ara, els treballs han portat acords sòlids, com la definició de Catalunya com a nació, els símbols oficials o el dret i el deure a conèixer el català, però també divergències que encara s'han d'intentar dirimir.
Finalitza la primera fase de la redacció del nou Estatut
Barcelona

Finalitza la primera fase de la redacció del nou Estatut

El finançament autonòmic, que polaritza aquests dies la política catalana, ha centrat també la reunió de la ponència parlamentària que elabora el nou Estatut. En aquesta ocasió amb un ordre del dia important: acabar la primera fase de redacció del text. La primera lectura s'ha tancat amb l'exposició de les diverses propostes de finançament. Fins ara, els treballs han portat acords sòlids, com la definició de Catalunya com a nació, els símbols oficials o el dret i el deure a conèixer el català, però també divergències que encara s'han d'intentar dirimir.
Catalunya passarà a definir-se com a nació en el nou Estatut. Tots els grups, excepte el PP, hi estan d'acord a falta de llimar diferències en el redactat. L'esborrany certifica els símbols com la bandera i, per primera vegada, l'escut i l'himne oficial.

També consagra Barcelona com a capital de Catalunya i hi incorpora el dret i el deure a conèixer el català i el castellà. Un tema polèmic, el dret a l'autodeterminació, no s'hi ha inclòs. Socialistes i populars s'hi oposen i es debatrà en el preàmbul. A la resta de títols queden aspectes per consensuar: quinze punts principals segons el tripartit, un 60 per cent segons CiU i un 85 per cent segons el PP.

Tot i això, alguns acords són sòlids. Per exemple, hi ha unanimitat que el TSJC sigui l'última instància judicial. També s'ha acordat que Catalunya pugui establir acords de col·laboració internacional i participar en les institucions europees. El nou Estatut aposta per una relació bilateral entre l'Estat i la Generalitat, tot i que PSC i PP defensen també les relacions multilaterals amb altres autonomies.

El capítol de competències és el més complex i obert. La meitat de les matèries tenen reserves, la majoria del PSC i del PP. Per exemple, en el concepte de competència exclusiva, en l'administració única, en la capacitat de convocar referèndums o en la possibilitat de vetar transvasaments.

Altres acords són més amplis, com la competència compartida de la Seguretat Social, el traspàs de ports i aeroports o codecidir les inversions de l'Estat a Catalunya.

En immigració, hi ha consens a tenir la competència d'acollida i permisos de residència i treball. En canvi, hi ha diferències en la participació de la Generalitat en la determinació de la quota d'immigrants.

Al marge queden dos capítols més: el de drets i deures i el de institucions. Aquí són CiU i PP qui manifesten reticències. Creuen innecessari regular-ho àmpliament. La definició de l'educació pública com a laica enfronta dreta i esquerra. Ara tot queda en mans d'una segona lectura sabent que és necessari assolir una majoria de dos terços.

NOTÍCIES RELACIONADES