Es duplica en quatre anys la xifra de menors atesos per algun trastorn mental
Els trastorns mentals són cada cop més freqüents en la societat catalana. Es calcula que gairebé una de cada quatre persones adultes patirà una malaltia d'aquest tipus al llarg de la seva vida. Les xifres varien per gèneres i per edats, però preocupen cada cop més els joves. La xifra de menors atesos en centres de Salut per algun trastorn mental s'ha duplicat en els últims quatre anys. Concretament, el 3,7% dels menors de 18 anys han passat per algun centre de salut mental. Les dades s'expliquen en part per les campanyes de prevenció, però també per la incidència de les drogues i l'entorn.
Els casos atesos als centres de salut mental a Catalunya tendeixen a créixer cada any. Des del 2006 els pacients de centres de salut han crescut gairebé en 20.000 persones, un 10% més. I creixen els casos més greus mentre que reculen els lleus.
En el cas dels menors, l'augment és significatiu. En els últims quatre anys, la xifra d'atesos s'ha multiplicat per dos. El 3,7% dels menors de 18 anys ha passat per algun centre de salut mental durant el 2009. Aquest percentatge es redueix al 2,7% entre els adults. Així, en població total, hi ha més majors de 18 anys que han hagut de ser tractats, però en xifres relatives són els menors els qui pateixen més malalties.
És més, la demanda més freqüent d'atenció als centres de salut mental és la dels nois adolescents, amb el 5,6% dels casos, seguits per les dones d'entre 50 i 60 anys, que representen el 3,8%.
L'explicació d'aquest augment de casos de joves atesos en centres de salut mental es deu en part a l'augment de serveis i campanyes de prevenció que ha fet augmentar els diagnòstics, com la de Salut i Escola. A més, el 2006 va marcar l'inici de la implantació dels diversos projectes prioritzats pel Pla Director de Salut Mental i Addiccions. Una altra part del gruix de casos, però, es deriva del consum d'estupefaents, com el cànnabis, entre els menors i pels trastorns de conducta.
L'ansietat, la depressió i els trastorns adaptatius són els principals diagnòstics que es fan en aquests centres de salut mental.
Un de cada quatre adults, afectat
Gairebé una de cada quatre persones adultes patirà una malaltia mental al llarg de la seva vida. De fet, segons l'estudi DASMPA del 2006, un 29,5% de les persones que entren a visitar-se a un centre d'atenció primària ho fa per tractar-se d'un trastorn mental. La majoria d'aquests casos, un 70%, són atesos pels metges de família. El trastorn més freqüent és la depressió major, seguit dels trastorns d'ansietat.
Pel que fa al cost sanitari, els trastorns mentals, amb més del 10%, ocupen el segon lloc de la despesa sanitària, darrere dels problemes de l'aparell circulatori. La depressió no és només un dels casos més freqüents sinó un dels que més despeses comporta en conjunt. L'estudi sobre el cost i la càrrega de la depressió a Catalunya mostra que l'impacte econòmic puja uns 750 milions d'euros. Els costos sanitaris directes són el 21% del total i la major part -un 65%- corresponen a medicació. El 79% restant són costos socials indirectes com la incapacitat permanent, en un 61%, i la incapacitat laboral temporal, en un 34%. Només el 5% són per la mortalitat.
Menys ansiolítics i antidepressius
Una tendència que s'inverteix és la del el consum de psicofàrmacs. A partir del 2001 va augmentar el consum d'antidepressius i ansiolítics, mentre que des de l'any passat el seu consum s'ha frenat o fins i tot reduït, com és el cas dels ansiolítics, que ha baixat en més d'un 1%.
Deu milions d'euros de solidaritat
La Marató de TV3 de l'any 2000 i també la del 2008 van estar dedicades, precisament, a les malalties mentals. En la primera edició els catalans van recollir 4.118.520 d'euros, que es van repartir entre 53 projectes de recerca biomèdica. El 2008 la xifra va créixer fins als 6.147.242 euros, que han servit per finançar 26 projectes de recerca científica, tres dels quals dedicats a la depressió. En total, són 10.265.761 euros de solidaritat per ajudar a investigar aquests trastorns. Els resultats dels projectes de La Marató del 2008 es donaran a conèixer l'any 2014 en el marc d'un simposi científic organitzat per la Fundació.
En el cas dels menors, l'augment és significatiu. En els últims quatre anys, la xifra d'atesos s'ha multiplicat per dos. El 3,7% dels menors de 18 anys ha passat per algun centre de salut mental durant el 2009. Aquest percentatge es redueix al 2,7% entre els adults. Així, en població total, hi ha més majors de 18 anys que han hagut de ser tractats, però en xifres relatives són els menors els qui pateixen més malalties.
És més, la demanda més freqüent d'atenció als centres de salut mental és la dels nois adolescents, amb el 5,6% dels casos, seguits per les dones d'entre 50 i 60 anys, que representen el 3,8%.
L'explicació d'aquest augment de casos de joves atesos en centres de salut mental es deu en part a l'augment de serveis i campanyes de prevenció que ha fet augmentar els diagnòstics, com la de Salut i Escola. A més, el 2006 va marcar l'inici de la implantació dels diversos projectes prioritzats pel Pla Director de Salut Mental i Addiccions. Una altra part del gruix de casos, però, es deriva del consum d'estupefaents, com el cànnabis, entre els menors i pels trastorns de conducta.
L'ansietat, la depressió i els trastorns adaptatius són els principals diagnòstics que es fan en aquests centres de salut mental.
Un de cada quatre adults, afectat
Gairebé una de cada quatre persones adultes patirà una malaltia mental al llarg de la seva vida. De fet, segons l'estudi DASMPA del 2006, un 29,5% de les persones que entren a visitar-se a un centre d'atenció primària ho fa per tractar-se d'un trastorn mental. La majoria d'aquests casos, un 70%, són atesos pels metges de família. El trastorn més freqüent és la depressió major, seguit dels trastorns d'ansietat.
Pel que fa al cost sanitari, els trastorns mentals, amb més del 10%, ocupen el segon lloc de la despesa sanitària, darrere dels problemes de l'aparell circulatori. La depressió no és només un dels casos més freqüents sinó un dels que més despeses comporta en conjunt. L'estudi sobre el cost i la càrrega de la depressió a Catalunya mostra que l'impacte econòmic puja uns 750 milions d'euros. Els costos sanitaris directes són el 21% del total i la major part -un 65%- corresponen a medicació. El 79% restant són costos socials indirectes com la incapacitat permanent, en un 61%, i la incapacitat laboral temporal, en un 34%. Només el 5% són per la mortalitat.
Menys ansiolítics i antidepressius
Una tendència que s'inverteix és la del el consum de psicofàrmacs. A partir del 2001 va augmentar el consum d'antidepressius i ansiolítics, mentre que des de l'any passat el seu consum s'ha frenat o fins i tot reduït, com és el cas dels ansiolítics, que ha baixat en més d'un 1%.
Deu milions d'euros de solidaritat
La Marató de TV3 de l'any 2000 i també la del 2008 van estar dedicades, precisament, a les malalties mentals. En la primera edició els catalans van recollir 4.118.520 d'euros, que es van repartir entre 53 projectes de recerca biomèdica. El 2008 la xifra va créixer fins als 6.147.242 euros, que han servit per finançar 26 projectes de recerca científica, tres dels quals dedicats a la depressió. En total, són 10.265.761 euros de solidaritat per ajudar a investigar aquests trastorns. Els resultats dels projectes de La Marató del 2008 es donaran a conèixer l'any 2014 en el marc d'un simposi científic organitzat per la Fundació.
